Fata morgana

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fata morgana, a la sortida del sol, aquest apareix per sobre de la seva posició real.
Esquema del fata morgana en una carretera calenta.

Una fata morgana, nom derivat de Morgan le Fay, la fada de forma canviant i mig-germana del Rei Artús, és un miratge, un fenomen òptic causat per una inversió tèrmica. Els objectes de l'horitzó, com illes, penya-segats, vaixells o icebergs, apareixen allargats i elevats, com castells de contes de fades.

Si fa un temps temperat, el contacte no alterat entre l'aire calent sobre el fred vora la superfície de terra pot actuar com a lent refractant, produint una imatge invertida, per sobre la qual la imatge real distant sembla levitar. Les fata morgana se solen veure pel matí, després d'una nit freda, que ha propiciat la radiació de la calor cap a l'espai.

El primer esment que es fa de les fata morgana en anglès apareix l'any 1818, quan es parla d'un miratge que s'aprecia a l'Estret de Messina, entre Calàbria i Sicília. Apareix sovint en valls profundes, com la Vall de San Luís de Colorado, on l'efecte és exagerat per la curvatura del terra de la vall, que cancel·la la curvatura de la terra. També se les pot veure als mars àrtics en matins molt tranquils.

Observació[modifica | modifica el codi]

Diagrama d'una fata morgana
Seqüència de fata morgana a les Illes Farallon vistes des de San Francisco

Una fata morgana es veu més freqüentment a les regions polars, especialment sobre grans làmines de gel en les quals la temperatura és uniforme. Però es pot observar en gairebé qualsevol zona. A les zones polars aquest fenomen s'observa en els dies relativament freds, però en els deserts, sobre els oceans i sobre els llacs es pot observar en dies càlids.

Per a generar el fenomen de fata morgana la inversió tèrmica ha de ser prou forta perquè la curvatura dels raigs de llum dins la capa d'inversió sigui més forta que la curvatura de la Terra.[1] Sota aquestes condicions, els raigs es dobleguen i creen arcs. Un observador necessita estar dins o per sota d'un ducte atmosfèric per a poder veure una fata morgana.[2]

Una fata morgana es pot observar a qualsevol altitud de l'atmosfera terrestre, fins i tot des d'avions.[3][4] Una fata morgana es pot descriure com un miratge superior molt complex.[1] Pot canviar en pocs segons.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 "An Introduction to Mirages"
  2. Atmospheric Optics Glossary by Andy Young
  3. Durst and Bull. Met. Mag. 85, 1956, p. 237–242. 
  4. Andrew, Young. Annotated bibliography of mirages, green flashes, atmospheric refraction, etc.. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Sébastien Lamy-Au-Rousseau, Le mirage — Source d'illusions et révélateur de terres inconnues (El miratge, font d'il·lusions i revelació de terres incògnites), a la revista Découverte, n° 291, octubre de 2001.