Clint Eastwood

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Clint Eastwood
Clint Eastwood el 2010
Clint Eastwood el 2010
Nom de naixement: Clinton Eastwood
Naixement: 31 de maig de 1930 (1930-05-31) (84 anys)
San Francisco, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Maggie Johnson (1953–1978)
Dina Ruiz (1996–actual)
Pàgina web: clinteastwood.net
Premis Oscar
Millor director
1992 - Sense perdó
2004 - Million Dollar Baby
Millor pel·lícula
1992 - Sense perdó
2004 - Million Dollar Baby
Premi Irving G. Thalberg
1995 - Trajectòria cinematogràfica
Globus d'Or
Millor director
1989 - Bird
1993 - Sense perdó
2005 - Million Dollar Baby
Cecil B. DeMille
1988 - Trajectòria cinematogràfica
Millor pel·lícula de parla no anglesa
2006 - Cartes des d'Iwo Jima
Premis BAFTA
Premi Britannia
2006 - Trajectòria cinematogràfica
Premis César
Millor pel·lícula estrangera
2004 - Mystic River
2006 - Million Dollar Baby
2010 - Gran Torino
César d'honor
1998 - Trajectòria cinematogràfica
Mostra de Venècia
Lleó d'Or per la carrera
2000 - Trajectòria cinematogràfica

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
2008 L'intercanvi
2008 Gran Torino
2006 Cartes des d'Iwo Jima
2004 Million Dollar Baby
2003 Mystic River
1997 Midnight in the Garden of Good and Evil
1995 Els ponts de Madison
1993 L'aventurer de mitjanit
1992 Sense perdó
1990 Caçador blanc, cor negre
1988 Bird
1985 El genet pàl·lid
1982 L'aventurer de mitjanit
1976 El bandoler Josey Wales
1972 High Plains Drifter
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity)
Fitxa sobre Clint Eastwood a IMDb

Clint Eastwood (San Francisco, Califòrnia, 31 de maig de 1930) és un actor, director i productor de cinema estatunidenc, conegut primerament pels seus papers a nombrosos westerns, i posteriorment valorat pels darrers films que ha dirigit.

Trajectòria professional[modifica | modifica el codi]

Spaghetti Western i Sergio Leone[modifica | modifica el codi]

Després d'algunes feines precàries, Clint Eastwood arriba a Hollywood a meitat dels anys 50, començant a aparèixer a petits papers de films d'Universal Pictures.

El 1964 rodà un western a Espanya sota la direcció de Sergio Leone: Per un grapat de dòlars. L'èxit obtingut fa que repeteixi amb dos films més: La mort tenia un preu (1965) i El bo, el lleig i el dolent (1966). Aquesta trilogia és popularment coneguda com a spaghetti western, films amb característiques ben definides com ara diàlegs estranys, acció lenta, sublimació de la violència i estètica grollera. Tot remarcat per la música d'Ennio Morricone. L'èxit obtingut li permet tornar a Hollywood a la fi dels 60.

Harry el Brut i Don Siegel[modifica | modifica el codi]

Amb Harry el Brut (1968), Eastwood comença una fructífera col·laboració amb el director Don Siegel. Fa 5 films, entre els quals cal destacar La jungla humana (1968) i Fugida d'Alcatraz (1979), però tota la fama l'obté amb el personatge de Harry Callahan, un inspector de policia de mètodes brutals a qui sembla no importar gaire els drets civils. Eastwood protagonitza el personatges de Callahan en cinc ocasions, amb diferents directors, fins i tot es dirigeix ell mateix a Impacte sobtat (1983).

Director i productor: el començament[modifica | modifica el codi]

Alhora que feia d'actor, Eastwood començà a fer de director i productor. A final dels 60 crea la seva pròpia productora, Malpaso Productions, estrenant-se amb un altre èxit: Pengem-los ben amunt (1968).

Com a director, Eastwood va aprendre molt dels directors que més l'havien influït: Siegel i Leone. Debuta dirigint Calfred a la nit l'any 1971. A Ruta suïcida coneix l'actriu Sondra Locke, amb qui comença una relació, i coincidirà amb ella a alguns films.

La transició[modifica | modifica el codi]

Eastwood, cada cop menys jove, comença a cansar-se de repetir el clixé d'home violent i inexpressiu que l'havia dut a l'èxit. A final dels 70 i començament dels 80 comença a obrir-se a nous camins, alguns cops de manera erràtica. Amb Bronco Billy (1980) entra al món de la comèdia, que repeteix amb la desafortunada El sergent de ferro (1986). Igualment, Firefox, l'arma definitiva (1982) és un exemple d'aquesta desorientació i manca de qualitat. El més sorprenent és que al mateix temps fa obres d'una qualitat notable que prefiguren allò que Eastwood esdevindrà només uns anys més tard: un dels directors més reconeguts i amb més capacitat creativa de Hollywood. Aquest salt de qualitat s'inicia el 1982 amb Aventurer de mitjanit, però sobretot amb El genet pàl·lid (1985), un western on hi apareixen moltes de les característiques que més tard el consagrarien a Sense perdó (1992).

Clint Eastwood esdevé un clàssic[modifica | modifica el codi]

L'any 1992 Sense perdó guanya l'Oscar a la millor pel·lícula i a la millor direcció. Es tracta d'un western crepuscular on Eastwood fa una reflexió sobre el pas dels anys, creant un paral·lelisme entre un gènere - el western- que fins llavors es considerava decrèpit i la seva pròpia vellesa. Sense perdó és un prodigi de tècnica narrativa amarat d'un innegable classicisme, que situa Eastwood a la mateixa alçada que John Ford o Anthony Mann. A partir d'aquí Eastwood combina obres mestres amb films de caràcter més comercial. Entre les primeres, les inusuals, per sensibles, Els ponts de Madison County (1995) i Mitjanit al jardí del bé i del mal (1997).

Amb Space Cowboys (2000), Mystic River (2003) i Million Dolar Baby (2004), amb la qual torna a guanyar l'Oscar al millor director i al millor film, Eastwood se supera a ell mateix i deixa un llegat amplíssim.

L'any 2006, va estrenar dues pel·lícules molt aplaudides per la crítica: Flags of Our Fathers i Cartes des d'Iwo Jima, que narren la Batalla d'Iwo Jima a l'Oceà Pacífic durant la Segona Guerra Mundial. La primera ofereix la versió nord-americana i la segona la japonesa. El 2009 Eastwood estrena fent de director, productor i intèrpret a Gran Torino, un film en què es reflexiona sobre la vida i la mort, amb dosis de crítica social, humor, i dramatisme. Gran Torino és una mostra de maduresa de l'actor que demostra que el seu cinema és a un procés de constant evolució.

Ha estat casat amb Maggie Johnson i ha tingut mantingut relacions sentimentals amb actrius com Sondra Locke i Frances Fisher amb les quals ha rodat, entre d'altres Bronco Billy i Sense perdó, respectivament. Actualment està casat amb l'actriu Dina Ruiz, la reportera del film Deute de sang.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Com
Director Productor Compositor Actor Personatge
1955 Revenge of the Creature Sí Lab Technician
Francis a la marina (Francis in the Navy) Sí Jonesy
Lady Godiva of Coventry Sí First Saxon
Taràntula (Tarantula!) Sí Jet Squadron Leader
1956 Never Say Goodbye Sí Will
Star in the Dust Sí Tom
Xafarranxo de combat (Away All Boats) Sí Marine
The First Traveling Saleslady Sí Roughrider
1957 Escapade in Japan Sí Dumbo Pilot
1958 Lafayette Escadrille Sí George Moseley
Ambush at Cimarron Pass Sí Keith Williams
1964 Per un grapat de dòlars (Per un pugno di dollari) Sí Joe (home sense nom)
1965 Per qualche dollaro in più Sí Manco (home sense nom)
1966 El bo, el lleig i el dolent (Il buono, il brutto, il cattivo)) Sí Blondie (home sense nom)
1967 Le streghe Sí Charlie
1968 Pengem-los ben amunt (Hang 'Em High) Sí Jed Cooper
Coogan's Bluff Sí Walt Coogan
El desafiament de les àguiles (Where Eagles Dare) Sí Tinent Schaffer
1969 Paint Your Wagon Sí Sí Pardner
1970 Two Mules for Sister Sara Sí Hogan
Els herois de Kelly (Kelly's Heroes) Sí Pvt. Kelly
1971 The Beguiled Sí John McBurney
Play Misty for Me Sí Sí David Garver
Dirty Harry Sí Harry Callahan
1972 Joe Kidd Sí Joe Kidd
1973 High Plains Drifter Sí Sí The Stranger
Breezy Sí Sí Man in Crowd on Pier
Magnum Force Sí Harry Callahan
1974 Thunderbolt and Lightfoot Sí John 'Thunderbolt' Doherty
1975 Llicència per matar (The Eiger Sanction) Sí Sí Jonathan Hemlock
1976 El bandoler Josey Wales (The Outlaw Josey Wales) Sí Sí Josey Wales
The Enforcer Sí Harry Callahan
1977 Ruta suïcida (The Gauntlet) Sí Sí Ben Shockley
1978 Every Which Way but Loose Sí Philo Beddoe
1979 Escape from Alcatraz Sí Frank Morris
1980 Bronco Billy Sí Sí Sí Bronco Billy McCoy
Any Which Way You Can Sí Sí Philo Beddoe
1982 Firefox Sí Sí Sí Mitchell Gant
Honkytonk Man Sí Sí Sí Sí Red Stovall
1983 Sudden Impact Sí Sí Sí Harry Callahan
1984 Tightrope Sí Sí Wes Block
City Heat Sí Sí Tinent Speer
1985 Pale Rider Sí Sí Sí Preacher
1986 Heartbreak Ridge Sí Sí Sí Sí Sergent Thomas 'Gunny' Highway
1988 The Dead Pool Sí Harry Callahan
Bird Sí Sí
1989 Thelonious Monk: Straight, No Chaser Sí
Pink Cadillac Sí Tommy Nowak
1990 White Hunter Black Heart Sí Sí Sí John Wilson
The Rookie Sí Sí Nick Pulovski
1992 Sense perdó (Unforgiven) Sí Sí Sí William 'Will' Munny
1993 En la línia de foc (In the Line of Fire) Sí Agent Frank Horrigan
A Perfect World Sí Sí Sí Ranger de Texas Red Garnett
1995 Els ponts de Madison (The Bridges of Madison County) Sí Sí Sí Sí Robert Kincaid
The Stars Fell on Henrietta Sí
Casper Sí Ell mateix
1997 Absolute Power Sí Sí Sí Sí Luther Whitney
Midnight in the Garden of Good and Evil Sí Sí
1999 True Crime Sí Sí Sí Sí Steve Everett
2000 Space Cowboys Sí Sí Sí Frank Corvin
2002 Deute de sang (Blood Work) Sí Sí Sí Terry McCaleb
2003 Mystic River Sí Sí Sí
2004 Million Dollar Baby Sí Sí Sí Sí Frankie Dunn
2006 Banderes dels nostres pares (Flags of Our Fathers) Sí Sí Sí
Cartes des d'Iwo Jima (Letters from Iwo Jima) Sí Sí
2007 Grace Is Gone Sí
2008 L'intercanvi (Changeling) Sí Sí Sí
Gran Torino Sí Sí Sí Sí Walt Kowalski
2009 Invictus Sí Sí
2010 Hereafter Sí Sí Sí
Dave Brubeck: In His Own Sweet Way Sí
2011 J. Edgar Sí Sí Sí
Kurosawa's Way Sí Ell mateix[1]
2012 Trouble with the Curve Sí Sí Gus Lobel
2014 Jersey Boys Sí

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Simon, Alissa. «Kurosawa's Way». Variety, 13 maig 2011. [Consulta: 18 gener 2013].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Clint Eastwood Modifica l'enllaç a Wikidata