Morgan Freeman

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Morgan Freeman
Morgan Freeman a l'estrena de The Bucket List (2008)
Morgan Freeman a l'estrena de The Bucket List (2008)
Nom real: Morgan Porterfield Freeman, Jr.
Naixença: 1 de juny de 1937 (1937-06-01) (77 anys)
Memphis, Tennessee (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Jeanette Adair Bradshaw (1967–1979)
Myrna Colley-Lee (1984–)
Premis Oscar
Millor actor secundari
2004 - Million Dollar Baby
Globus d'Or
Milloc actor - Musical o comèdia
1990 - Tot passejant Miss Daisy
Premi Cecil B. DeMille
2012 - Trajectòria cinematogràfica
Festival de Berlín
Millor equip d'actors
1990 - Tot passejant Miss Daisy

Pàgina sobre Morgan Freeman a IMDb

Morgan Freeman (Memphis, Tennessee, Estats Units, 1 de juny de 1937) és un actor americà guanyador d'un Oscar. Acostumat a segons papers, es fa un lloc a la primera línia a partir de Tot passejant Miss Daisy (1990).

Biografia[modifica | modifica el codi]

Morgan Freeman va anar a l'escola de Greenwood (Mississipí). Va fer el servei militar a la força aèria, i se'n va anar a Califòrnia a estudiar ball i art dramàtic al Los Angeles City College. A Broadway s'estrena de comediant el 1967 a la recuperació de Hello Dolly! amb Pearl Bailey. El mateix any, té un paper a The Nigger Lovers al costat de Stacy Keach i Viveca Lindfors. A la televisió, fa el paper d'Easy Rider a la sèrie The Electric company que el dóna a conèixer al públic nord-americà.

Morgan Freeman

Morgan Freeman triga a destacar al cinema. El 1987, el seu paper de Fast Black en Street Smart li dóna molts premis (Premi del Millor segon paper masculí pels New York Film Critics, els Los Angeles Film Critics i la National Society of Film Critics), i també una nominació als Globus d'Or. Li surt millor amb Tot passejant Miss Daisy, que li permet guanyar el 1990 un Premi Globus d'Or, un Ós de Plata i una nominació als Oscars pel seu paper de xofer negre. Des de llavors, encadena els èxits comercials com Temps de glòria (1989) d'Edward Zwick, Robin Hood: Príncep dels lladres (1991) de Kevin Reynolds o Sense perdó (1992) de Clint Eastwood.

Fa sovint personatges amb saviesa i determinació: és el jutge Leonard White a La foguera de les vanitats (1991), el presoner modèlic a Cadena perpètua (1995), el detectiu lúcid i experimentat al costat de l'impetuós Brad Pitt a Seven (1996), el President dels Estats Units a Deep Impact (1997), el tenaç inspector que interroga Gene Hackman a L'ombra de la sospita (2000), el cap de l'analista de la CIA Jack Ryan (Ben Affleck) a La suma de totes les pors (2002) o finalment l'artista cec que protegeix Jet Li a Danny the Dog (2004).

Mostra un cert compromís polític, i pren partit per la població negra americana, fent de Malcom X a la televisió a Death of the Prophet (1981), un abolicionista a Amistat (1997), i denuncia l'apartheid a Bopha! (1993), la seva primera pel·lícula com a director. Paral·lelament als seus papers de vell amb seny, fa papers inesperats: delinqüent salvatge a Perseguint la Betty (2000), és un coronel amb tèrboles ambicions a Dreamcatcher (2003), i fins i tot fa de Déu a la comèdia Bruce ttpoderós. Als 68 anys, té finalment el reconeixement de la professió guanyant l'Oscar al millor actor secundari pel seu paper d'antic boxejador borni a Million Dollar Baby (2005) del seu fidel amic Clint Eastwood.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Morgan Freeman Modifica l'enllaç a Wikidata