Dudley Moore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Dudley Moore
Dudley Moore.jpg
Naixença: 19 d'abril de 1935
Londres, Anglaterra
Defunció: 27 de març de 2002 (als 66 anys)
Plainfield, Nova Jersey (EUA)
Origen: Regne Unit Regne Unit
Cònjuge/s: Suzy Kendall (1968-1972)
Tuesday Weld (1975-1980)
Brogan Lane (1988-1991)
Nicole Rothschild (1994-1998)
Pàgina web: DudleyMoore.com
Globus d'Or
Millor actor - Musical o còmic
1982 - Arthur, el solter d'or
1985 - Micki + Maude

Pàgina sobre Dudley Moore a IMDb

Dudley Moore CBE (Londres, 19 d'abril de 1935 − Plainfield, Nova Jersey, Estats Units, 27 de març de 2002) va ser un actor, compositor i guionista anglès.

La carrera de Dudley Moore va arrencar en els anys 60, en un espectacle humorístic molt popular, Beyond the fridge . Amb el seu company Peter Cook, va formar un duo inoblidable a la BBC, després es va convertir ràpidament en una estrella als Estats Units, gràcies a pel·lícules tals com 10, Arthur, el solter d'or o Best Defense al costat d'Eddie Murphy.

Els primers anys[modifica | modifica el codi]

Dudley Stuart John Moore va néixer el 19 d'abril de 1935 a Londres (al Charing Cross Hospital). Era el fill de John Moore, electricista en els ferrocarrils, i d'Ada Moore; creix, amb la seva germana Barbara, al districte de Dagenham (Essex). No va tenir una infantesa molt fàcil, per la seva petita talla (1,58 m adult) i d'una invalidesa, un peu deformat, que el va obligar a nombroses cures i repetides. Va trobar refugi molt aviat en la música. Va aprendre a tocar el piano i el violí als sis anys, i des dels catorze anys, acompanyava cerimònies i matrimonis a grans orgues.

Va anar a l'escola de Dagenham County, on va rebre lliçons particulars d'un professor, Peter Cork, del qual es va fer l'amic i confident.

Va obtenir als 14 anys una beca per tal de continuar els seus estudis musicals a Magdalen College (un dels més prestigiosos de la universitat d'Oxford), on es va emportar un primer premi d'orgue. En aquella època comença la seva carrera d'actor. Alan Bennett que treballava al seu costat en un espectacle de cap d'any el va presentar al productor de Beyond the Fringe . Aquesta comèdia, on Moore, Peter Cook, Jonathan Miller i Alan Bennett li donaven la rèplica, i l'èxit de la qual va arribar fins als Estats Units, va inaugurar l'era de les emissions satíriques a la televisió.

Les seves primeres gravacions van ser My Blue Heaven, Lysie Does It, Poova Nova, Take Your Time, Indiana, Sooz Blooz, Bauble, Bangles and Beads, Sad One for George, i Autumn Leaves.

Durant els seus anys d'universitat, Moore es va apassionar igualment pel jazz i es va convertir molt de pressa en un compositor-intèrpret consumat. Va tenir la sort de freqüentar músics tan prestigiosos com John Dankworth o Cleo Laine. El 1960, va deixar el grup de John Dankworth per dedicar-se a les repeticions de Beyond the Fringe . Durant els anys 1960, va muntar un trio: 'The Dudley Moore Trio', amb Chris Karan a la percussió, Pete McGurk al contrabaix, i més tard Peter Morgan. S'inspirava principalment en Oscar Peterson i en Errol Garner. En una entrevista, va confiar fins i tot que un vespre va aconseguir igualar en virtuositat la incomparable mà esquerra de Garner, i que no va afluixar el tempo durant diversos dies.

El trio actuava regularment a la televisió britànica, va gravar diversos discos, i va ser habitual del cabaret de Peter Cook, The Establishment .

Moore va compondre, entre altres, la música de les pel·lícules Bedazzled de Stanley Donen, (1967), Staircase de Stanley Donen, i Six Weeks de Tony Bill.

Carrera[modifica | modifica el codi]

El 1965, Moore té la seva pròpia sèrie de televisió a la BBC Not only... but also . Però quan va convidar Peter Cook, els seus esquetxos satírics es van imposar ràpidament com l'objecte de la sèrie. Hom recorda sobretot les paròdies d'entrevistes (en les quals Cook feia el paper d'un intel·lectual excèntric) o de Pete and Dud comentant l'actualitat... no escrivien més que les grans línies dels seus esquetxos, i deixaven així un gran lloc a la improvisació en les gravacions en directe, no deixant l'ocasió d'empipar l'altre per fer-li perdre la seva sang freda. Desgraciadament la BBC no ha conservat la integritat d'aquestes emissions, i per a la majoria, no ens queda més que fragments de bandes sonores.

Moore i Cook van compartir el cartell de Bedazzled, amb Eleanor Bron, i van intentar una gira amb els seus espectacles Behind the Fridge i Good Evening .

El 2009, es va descobrir que la policia britànica havia intentat perseguir-los al començament dels anys 80 per les obscenitats que havien proferit sota la cobertura dels seus personatges 'Derek and Clive'. Poc temps després, Moore va marcar les seves distàncies amb Cook, l'alcoholisme del qual començava a afectar el seu treball, per consagrar-se a la seva carrera cinematogràfica.

Quan van aparèixer els símptomes de la malaltia que se l'emportaria alguns anys més tard (una paràlisi supra-nuclear progressiva), se sospitava en principi de la beguda; hom recordava, en efecte, que Moore va fer al començament de la seva carrera, dos papers d'alcohòlics notoris, Arthur i George Webber (a 10). Al final dels anys 70, Moore va conquerir Hollywood, on va actuar el 1978 a Foul Play , amb Goldie Hawn i Chevy Chase.

L'any següent va aparèixer a Elle de Blake Edwards, després a Wholly Moses!. Aquesta no va tenir èxit. Poc temps després, va actuar a Arthur, el solter d'or, al costat de Liza Minnelli, Sir John Gielgud (que es va emportar un Oscar en aquesta ocasió) i Geraldine Fitzgerald.

El 1981, Moore va ser nominat per a l'Oscar al millor actor però Henry Fonda va aconseguir la distinció amb la pel·lícula On Golden Pon , una pel·lícula americana de Mark Rydell. Per contra, va guanyar el Globus d'Or al millor actor musical o còmic. El 1984, Moore va conèixer encara un èxit ressonant amb Micki + Maude de Blake Edwards, amb Amy Irving. Que li va suposar el Globus d'Or al millor actor musical o còmic.

Les pel·lícules en les quals ha treballat després van ser rebudes amb poc entusiasme tant per la crítica com pel públic. Entre les quals Arthur 2: On the Rocks i The Mighty Kong una adaptació de King Kong .

Paral·lelament a la seva carrera cinematogràfica, Moore va continuar component, escrivint partitures per a un bon nombre de pel·lícules, i donant concerts guarnits de paròdies de peces clàssiques. El 1991, Moore va col·laborar en sèries de televisió de vulgarització de música clàssica, en principi amb el director d'orquestra Sir Georg Solti, a Orchestra , després amb Michael Tilson Thomas a Concert!. Va encarnar igualment el paper de Ko-Ko a l'òpera còmica de Jonathan Miller, The Mikado , el març de 1988.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Actor[modifica | modifica el codi]

Compositor[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dudley Moore Modifica l'enllaç a Wikidata
Portal

Portal: cinema