Doris Day

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Doris Day
Doris Day a principis dels anys 50
Doris Day a principis dels anys 50
Nom real: Doris Mary Ann von Kappelhoff
Naixença: 3 d'abril de 1924
Cincinnati, Ohio (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Al Jordan
George Weidler
Marty Melcher
Barry Comden

Pàgina sobre Doris Day a IMDb

Doris Mary Ann von Kappelhoff, coneguda artísticament com a Doris Day (Cincinnati, Ohio, 3 d'abril de 1924), és una actriu, cantant i defensora dels drets dels animals estatunidenca. Fou una de les actrius més prolífiques durant els anys 50 i 60 del segle XX. Capaç de cantar, ballar i interpretar papers tant cómics com dramàtics, fou una de les grans estrelles de Hollywood a la meitat del segle XX i està considerada com un dels Mites del Setè Art.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Infantesa i joventut[modifica | modifica el codi]

Day va néixer amb el nom de Doris Mary Ann von Kappelhoff a Cincinnati, Ohio, filla d'immigrants d'origen alemany. De religió catòlica, els seus pares es van divorciar quan encara era una nena. Posteriorment ella adoptaria les creences de la Ciència Cristiana.

Ja des de petita, la Doris va començar a ballar guanyant un contracte que li va permetre, amb només onze anys, viatjar a Hollywood, California. Als 16 anys Doris va patir un accident automovilístic que va impedir-li cumplir el seu somni de convertir-se en ballarina, motiu pel qual es va concentrar en el cant i en l'actuació. Va cantar amb les big bands de Barney Rapp, Bob Crosby i Les Brown, abans de crear la seva pròpia a finals dels anys 40. El seu nom professional el va suggerir Barney Rapp, que la va convèncer que "Kappelhoff" era un nom difícil i li va suggerir "Day" per la cançó Day after Day, que era part del seu repertori. A ella mai li ha agradat el nom de "Doris Day", ja que pensa que sona a nom de stripper; tot i així, el seu nom sempre ha estat associat a una imatge de innocència.

Juntament amb Brown, va aconseguir dotze èxits musicals, entre ells els seus dos primers números 1: Sentimental Journey i My Dreams Are Getting Better All the Time. Ja en solitari, va aconseguir altres números 1 com Secret Love.

Carrera cinematogràfica[modifica | modifica el codi]

Doris Day va actuar a moltes pel·lícules. A moltes d'elles hi apareixia cantant. Va començar la seva carrera cinematogràfica als musicals. L'any 1948 va participar en la pel·lícula Romance on the High Seas. Després van seguir altres musicals com Starlift, By the Light of the Silvery Moon o Tea for Two per a la Warner. L'any 1953 va interpretar Calamity Jane, pel·lícula que va guanyar l'Oscar a la millor cançó original per Secret Love.

L'any 1955, va rebre algunes de les millors crítiques de la seva carrera artística per la seva interpretació de la cantant Ruth Etting a Love Me or Leave Me, juntament amb James Cagney. A part de Cagney, Day ha actuat amb algunes de les estrelles masculines més importants de Hollywood, com James Stewart, Cary Grant, David Niven o Clark Gable.

A la pel·lícula de 1956 d'Alfred Hitchcock L'home que sabia massa, cantava la cançó Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be), que va guanyar l'Oscar. Segons explica Jay Livingston (autor de la cançó juntament amb Ray Evans), Doris Day prefería una altra cançó de la pel·lícula, We'll Love Again, i va intentar no gravar la cançó Que Sera, Sera. Quan els estudis van obligar-li a gravar, va cedir, però després de gravar l'escena va comentar a un amic de Livingston, "És l'última vegada que escoltaràs aquesta cançó". Que Sera, Sera es va convertir en la cançó identificativa de Day. El grup Sly & the Family Stone en va fer una versió el 1973.

L'any 1959, Day comença a fer papers en comedies romàntiques, començant per la popular Pillow talk juntament amb la seva parella cinematogràfica per excelència i gran amic Rock Hudson. La pel·lícula fou un èxit de crítica i de taquilla, i li va proporcionar la seva única nominació als Oscar a la categoría de millor actriu. Day i Hudson van fer altres dues pel·lícules junts (Lover Come Back i Send Me No Flowers). Va treballar amb Cary Grant a That Touch of Mink l'any 1962, i amb James Garner va fer també dues pel·lícules.

Tot i el pas del temps i el canvi en els gustos del públic, Day es va quedar estancada en el mateix tipus de pel·lícules. La crítica i el públic van començar a cansar-se de les pel·lícules que interpretava. Seguint els consells del seu tercer marit, Marty Melcher, va interpretar Caprice (1967) juntament amb Richard Harris, i segons l'actriu és una de les seves pitjors interpretacions. També assessorada pel seu marit, Day va rebutjar el paper de Mrs. Robinson a The Graduate (paper que va anar a parar a mans d'Anne Bancroft).

A la mort de Melcher, Doris va descobrir que aquest havia malgastat tota la fortuna de l'actriu. Doris va demandar a Jerry Rosenthal, soci del seu marit, per possible estafa, guanyant-li la demanda i obtenint una indemnització de 20 milions de dòlars.

Des de 1968 fins a 1973, va protagonitzar la seva pròpia sèrie, The Doris Day Show, que tenia com a cançó de capçalera el tema Que Sera, Sera. D'ençà que va acabar la sèrie, ha estat pràcticament retirada del món de l'espectacle.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

L'any 1970, el nom de Doris Day fou mencionat a la cançó Dig it, del LP Let It Be, de The Beatles.

L'any 1972, el nom de Doris Day fou inclòs a una de les cançons del musical Grease juntament amb el de Sandra Dee.

L'any 1984, el nom de Doris Day fou mencionat a la cançó Wake me up before you go go, de Wham.

L'any 1985, Day va presentar el seu propi talk show, Doris Day's Best Friends. El programa va saltar a la fama quan el vell amic de l'actriu Rock Hudson va aparèixer a la seva primera emissió. Day va quedar sorpresa per l'aspecte demacrat de l'actor, ja que sempre havia tingut bon aspecte. Poc després, es va anunciar que l'actor estava malalt sida.

L'any 1987, va fundar l'organització Doris Day Animal League, a la que dedica una bona part del seu temps actualment.

L'any 2002, a l'adaptació a teatre musical de la pel·lícula de John Waters Hairspray (1988), la cançó Without Love fa referència a Doris Day. La cançó conté la frase "Without love, life is Doris Day at the Apollo."

L'any 2004 va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat tot i que no va anar a la cerimònia de recepció degut a la seva por a volar. Pel mateix motiu, ha rebutjat un Oscar Honorífic.

Groucho Marx se'n va riure d'ell mateix i de l'actriu amb la frase: "Sóc tan vell, que recordo a la Doris Day abans que fos verge."

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Títol Paper Notes
1948 Romance on the High Seas Georgia Garrett
1949 My Dream Is Yours Martha Gibson
It's a Great Feeling Judy Adams
1950 Young Man with a Horn Jo Jordan
Tea for Two Nanette Carter
The West Point Story Jan Wilson
1951 Storm Warning Lucy Rice
Lullaby of Broadway Melinda Howard

On Moonlight Bay

Marjorie 'Marjie'
Winfield

I'll See You in My Dreams Grace LeBoy

Kahn

Starlift Ella misma
1952 The Winning Team Aimee Alexander
Abril a París Ethel  'Dynamite'
Jackson
1953 By the Light of the Silvery Moon Marjorie 'Marjie'

Winfield

Calamity Jane Calamity Jane
1954 Lucky Me Candy Williams
Young at Heart Laurie Tuttle
1955 Love Me or Leave Me Ruth Etting
1956

L'home que sabia massa

Josephine 'Jo'
McKenna
Julie Julie Benton
1957 The Pajama Game

Katherine 'Babe'
Williams

1958 Teacher's Pet Erica Stone
The Tunnel of Love Isolde Poole Nominada al Globus d'Or
1959 La indòmita i el milionari (It Happened to Jane) Jane Osgood
Pillow Talk Jan Morrow Nominada a l'Oscar
Nominada al Globus d'Or
1960 Please Don't Eat the Daisies

Kate Robinson
Mackay

Midnight Lace Kit Preston Nominada al Globus d'Or
1961 Lover Come Back Carol Templeton
1962 That Touch of Mink Cathy Timberlake
Billy Rose's Jumbo Kitty Wonder Nominada al Globus d'Or
1963 The Thrill of It All Beverly Boyer
Move Over, Darling Ellen Wagstaff Arden Nominada al Globus d'Or
1964 Send Me No Flowers Judy Kimball
1965 Do Not Disturb Janet Harper
1966 The Glass Bottom Boat Jennifer Nelson
1967 The Ballad of Josie Josie Minick
Caprice Patricia Foster
1968 Where Were You When the Lights Went Out? Margaret Garrison
With Six You Get Eggroll Abby McClure

Premis[modifica | modifica el codi]

Oscar[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1959 Millor Actriu Pillow Talk Candidata

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doris Day Modifica l'enllaç a Wikidata