Doris Day
  |
||
|---|---|---|
 Doris Day a principis dels anys 50 |
||
| Nom real: | Doris Mary Ann von Kappelhoff | |
| Naixença: | 3 d'abril de 1924 Cincinnati, Ohio (EUA) |
|
| Nacionalitat: |  Estats Units |
|
| Cònjuge/s: | Al Jordan George Weidler Marty Melcher Barry Comden |
|
|
|
||
| Pàgina sobre Doris Day a IMDb | ||
Doris Mary Ann von Kappelhoff, més coneguda com Doris Day (Cincinnati, Ohio, 3 d'abril de 1924) és una actriu, cantant i defensora dels drets dels animals estatunidenca. Fou una de les actrius més prolífiques durant els anys 50 i 60 del segle XX. Capaç de cantar, ballar i interpretar papers tant cómics com dramàtics, fou una de les grans estrelles de Hollywood a la meitat del segle XX i està considerada com un dels Mites del Setè Art.
Taula de continguts |
Biografia [modifica]
Infantesa i joventut [modifica]
Day va néixer amb el nom de Doris Mary Ann von Kappelhoff a Cincinnati, Ohio, filla d'immigrants d'origen alemany. De religió catòlica, els seus pares es van divorciar quan encara era una nena. Posteriorment ella adoptaria les creences de la Ciència Cristiana.
Ja des de petita, la Doris va començar a ballar guanyant un contracte que li va permetre, amb només onze anys, viatjar a Hollywood, California. Als 16 anys Doris va patir un accident automovilístic que va impedir-li cumplir el seu somni de convertir-se en ballarina, motiu pel qual es va concentrar en el cant i en l'actuació. Va cantar amb les big bands de Barney Rapp, Bob Crosby i Les Brown, abans de crear la seva pròpia a finals dels anys 40. El seu nom professional el va suggerir Barney Rapp, que la va convèncer de que "Kappelhoff" era un nom difícil i li va suggerir "Day" per la cançó Day after Day, que era part del seu repertori. A ella mai li ha agradat el nom de "Doris Day", ja que pensa que sona a nom de stripper; tot i així, el seu nom sempre ha estat associat a una imatge de innocència.
Juntament amb Brown, va aconseguir dotze èxits musicals, entre ells els seus dos primers números 1: Sentimental Journey i My Dreams Are Getting Better All the Time. Ja en solitari, va aconseguir altres números 1 com Secret Love.
Carrera cinematogràfica [modifica]
Doris Day va actuar a moltes peŀlícules. A moltes d'elles hi apareixia cantant. Va començar la seva carrera cinematogràfica als musicals. L'any 1948 va participar a la peŀlícula "Romance on the High Seas". Després van seguir altres musicals com "Starlift", "By the Light of the Silvery Moon" o "Tea for Two" per a la Warner. L'any 1953 va interpretar "Calamity Jane", peŀlícula que va guanyar l'Oscar a la millor cançò original per "Secret Love".
L'any 1955, va rebre algunes de les millors crítiques de la seva carrera artística per la seva interpretació de la cantant Ruth Etting a "Love Me or Leave Me", juntament amb James Cagney. A part de Cagney, Day ha actuat amb algunes de les estrelles masculines més importants de Hollywood, com James Stewart, Cary Grant, David Niven o Clark Gable.
A la peŀlícula de 1956 d'Alfred Hitchcock "L'home que sabia massa", cantava la cançó "Que Sera, Sera (Whatever Will Be, Will Be)", que va guanyar l'Oscar. Segons explica Jay Livingston (autor de la cançó juntament amb Ray Evans), Doris Day prefería una altra cançó de la peŀlícula, "We'll Love Again", i va intentar no gravar la cançó "Que Sera, Sera". Quan els estudis van obligar-li a gravar, va cedir, però després de gravar l'escena va comentar a un amic de Livingston, "És l'última vegada que escoltaràs aquesta cançó". "Que Sera, Sera" es va convertir en la cançó identificativa de Day. El grup Sly & the Family Stone en va fer una versió el 1973.
L'any 1959, Day comença a fer papers en comedies romàntiques, començant per la popular "Pillow talk" juntament amb la seva parella cinematogràfica per excelència i gran amic Rock Hudson. La peŀlícula fou un éxit de crítica i de taquilla, i li va proporcionar la seva única nominació als Oscar a la categoría de millor actriu. Day i Hudson van fer altres dues peŀlícules junts ("Lover Come Back" i "Send Me No Flowers"). Va treballar amb Cary Grant a "That Touch of Mink" l'any 1962, i amb James Garner va fer també dues peŀlícules.
Tot i el pas del temps i el canvi en els gustos del públic, Day es va quedar estancada en el mateix tipus de peŀlícules. La crítica i el públic van començar a cansar-se de les peŀlícules que interpretava. Seguint els consells del seu tercer marit, Marty Melcher, va interpretar "Caprice" (1967) juntament amb Richard Harris, i segons l'actriu és una de les seves pitjors interpretacions. També assessorada pel seu marit, Day va rebutjar el paper de Mrs. Robinson a "The Graduate" (paper que va anar a parar a mans d'Anne Bancroft).
A la mort de Melcher, Doris va descobrir que aquest havia despilfarrat tota la fortuna de l'actriu. Doris va demandar a Jerry Rosenthal, soci del seu marit, per possible estafa, guanyant-li la demanda i obtenint una indemnització de 20 milions de dòlars.
Des de 1968 fins 1973, va protagonitzar la seva pròpia sèrie, "The Doris Day Show", que tenia com a cançó de capçalera el tema "Que Sera, Sera". Des de que va acabar la sèrie, ha estat practicament retirada del món de l'espectacle.
Curiositats [modifica]
L'any 1970, el nom de Doris Day fou mencionat a la canço Dig it, del LP "Let It Be", de The Beatles.
L'any 1972, el nom de Doris Day fou inclós a una de les cançons del musical "Grease" juntament amb el de Sandra Dee.
L'any 1984, el nom de Doris Day fou mencionat a la cançó Wake me up before you go go, de Wham.
L'any 1985, Day va presentar el seu propi "talk show", "Doris Day's Best Friends". El programa va saltar a la fama quan el vell amic de l'actriu Rock Hudson va aparèixer a la seva primera emissió. Day va quedar sorpresa per l'aspecte demacrat de l'actor, ja que sempre havía tingut bon aspecte. Poc després, es va anunciar que l'actor estava malalt sida.
L'any 1987, va fundar l'organització "Doris Day Animal League", a la que dedica una bona part del seu temps actualment.
L'any 2002, a l'adaptació a teatre musical de la pel.lícula de John Waters "Hairspray" (1988), la cançó "Without Love" fa referència a Doris Day. La cançó conté la frase "Without love, life is Doris Day at the Apollo."
L'any 2004 va rebre la Medalla Presidencial de la Llibertat tot i que no va anar a la cerimònia de recepció degut a la seva por a volar. Pel mateix motiu, ha rebutjat un Oscar Honorífic.
Groucho Marx se'n va riure d'ell mateix i de l'actriu amb la frase: "Sóc tan vell, que recordo a la Doris Day abans de que fos verge."
Filmografia [modifica]
| Any | Títol | Paper | Notes |
|---|---|---|---|
| 1948 | Romance on the High Seas | Georgia Garrett | |
| 1949 | My Dream Is Yours | Martha Gibson | |
| It's a Great Feeling | Judy Adams | ||
| 1950 | Young Man with a Horn | Jo Jordan | |
| Tea for Two | Nanette Carter | ||
| The West Point Story | Jan Wilson | ||
| 1951 | Storm Warning | Lucy Rice | |
| Lullaby of Broadway | Melinda Howard | ||
|
Marjorie 'Marjie' |
|||
| I'll See You in My Dreams | Grace LeBoy
Kahn |
||
| Starlift | Ella misma | ||
| 1952 | The Winning Team | Aimee Alexander | |
| Abril a París | Ethel 'Dynamite' Jackson |
||
| 1953 | By the Light of the Silvery Moon | Marjorie 'Marjie' Winfield |
|
| Calamity Jane | Calamity Jane | ||
| 1954 | Lucky Me | Candy Williams | |
| Young at Heart | Laurie Tuttle | ||
| 1955 | Love Me or Leave Me | Ruth Etting | |
| 1956 | Josephine 'Jo' McKenna |
||
| Julie | Julie Benton | ||
| 1957 | The Pajama Game |
Katherine 'Babe' |
|
| 1958 | Teacher's Pet | Erica Stone | |
| The Tunnel of Love | Isolde Poole | Nominada al Globus d'Or | |
| 1959 | It Happened to Jane | Jane Osgood | |
| Pillow Talk | Jan Morrow | Nominada a l'Oscar Nominada al Globus d'Or |
|
| 1960 | Please Don't Eat the Daisies |
Kate Robinson |
|
| Midnight Lace | Kit Preston | Nominada al Globus d'Or | |
| 1961 | Lover Come Back | Carol Templeton | |
| 1962 | That Touch of Mink | Cathy Timberlake | |
| Billy Rose's Jumbo | Kitty Wonder | Nominada al Globus d'Or | |
| 1963 | The Thrill of It All | Beverly Boyer | |
| Move Over, Darling | Ellen Wagstaff Arden | Nominada al Globus d'Or | |
| 1964 | Send Me No Flowers | Judy Kimball | |
| 1965 | Do Not Disturb | Janet Harper | |
| 1966 | The Glass Bottom Boat | Jennifer Nelson | |
| 1967 | The Ballad of Josie | Josie Minick | |
| Caprice | Patricia Foster | ||
| 1968 | Where Were You When the Lights Went Out? | Margaret Garrison | |
| With Six You Get Eggroll | Abby McClure |
Premis [modifica]
Oscar [modifica]
| Any | Categoria | Pel.lícula | Resultat |
|---|---|---|---|
| 1959 | Millor Actriu | Pillow Talk | Candidata |
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Doris Day  |
- Doris Day a Internet Movie Database (anglès)
- Filmografia a FilmAffinity
- Tribut a Doris Day (anglès)
- Pàgina web oficial (anglès)
- Les peŀlicules de Doris Day (anglès)
- Doris Day a TCM Movie Database (anglès)
- Spotlight a Turner Classic Movies
- Lliga d'animals Doris Day (anglès)
- Doris Day a TV.com (anglès)
- Fotografies de Doris Day
