James Cagney

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaJames Cagney

Modifica el valor a Wikidata
Nom original(en) James Francis Cagney, Jr. Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) James Francis Cagney Modifica el valor a Wikidata
17 juliol 1899 Modifica el valor a Wikidata
Manhattan (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Mort30 març 1986 Modifica el valor a Wikidata (86 anys)
Stanford (Nova York) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Infart de miocardi Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaGate of Heaven Cemetery Modifica el valor a Wikidata
5è President de la SAG
1942 – 1944
← Edward Arnold – George Murphy → Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióUniversitat de Colúmbia
Stuyvesant High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada165 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, director de cinema, guionista, ballarí, sindicalista, actor de teatre, actor de televisió, actor de gènere, cantant Modifica el valor a Wikidata
Activitat1919 Modifica el valor a Wikidata –  1984 Modifica el valor a Wikidata
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Republicà dels Estats Units
Partit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeFrances Cagney (1922–1986), mort de la persona Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000010 Allocine: 2383 Rottentomatoes: celebrity/james_cagney Allmovie: p10165 77446 TV.com: people/james-cagney IBDB: 34200 AFI: 77446 TMDB.org: 5788
Musicbrainz: be42eb3b-d984-4619-a3ad-90abcf9ad423 Discogs: 1563069 Find a Grave: 160 Modifica el valor a Wikidata

James Cagney (Nova York, 17 de juliol de 1899 - Standford, Nova York, 30 de març de 1986) fou un actor cinematogràfic estatunidenc.

Va debutar el 1930 amb comèdies musicals com Yankee Doodle Dandy de Michael Curtiz, per la qual obtingué (1942) l'Oscar d'interpretació[1] i també amb films policíacs com Al roig viu (1949) de Raoul Walsh. El dirigí el film Short Cut to Hell (1957). Apartat del cinema després d'Un, dos, tres (1961) de Billy Wilder retornà amb Ragtime (1980) de Milos Forman.

James Cagney va ser un dels gàngsters més famosos del cinema dels anys 30, va demostrar que era un actor de gran versatilitat capaç d'actuar en qualsevol gènere. En la seva admirable carrera va aportar gran dinamisme i vitalitat a qualsevol paper i es va convertir en l'encarnació de l'americà mitjà.

Biografia[modifica]

James Francis "Jimmy" Cagneyva néixer l'any 1899 al Lower East Side de Manhattan a Nova York. Els seus biògrafs no estan d'acord quant a la ubicació exacta: o bé a la cantonada de'Avenue D i 8th Street,[2] o bé en un apartament de l'últim pis al 391 East 8th Street, l'adreça que consta al seu certificat de naixement.[3] El seu pare, James Francis Cagney Sr. (1875–1918), era d'origen irlandès. En el moment del naixement del seu fill, era cambrer[4] i boxejador amateur, encara que al certificat de naixement de Cagney, hi apareix com a telegrafista.[3] La seva mare era Carolyn Elizabeth (née Nelson; 1877–1945); el pare d'ella era capità d'un vaixell noruec,[5] i la seva mare era irlandesa.[6]

Cagney era el segon de set fills, dos dels quals van morir pocs mesos després del seu naixement. De petit era malaltís, tant que la seva mare tenia por que morís abans que pogués ser batejat. Més tard va atribuir la seva mala salut a la pobresa que patia la seva família.[4][7] La família es va traslladar dues vegades quan ell encara era jove, primer a East 79th Street, i després cap a East 96th Street.[8] Va ser confirmat a l'esglésa de St. Francesc de Sales a Manhattan; el seu funeral es celebraria finalment a la mateixa església.[9]

Cagney es va graduar a la Stuyvesant High School a la ciutat de Nova York, el 1918, i va assistir al Columbia College,[10] on volia llicenciar-se en art.[11] També va prendre classes d'alemany i es va unir al Cos d'entrenament d'estudiants de l'exèrcit,[12] però va abandonar al cap d'un semestre, tornant a casa després de la mort del seu pare durant la pandèmia de grip de 1918.[11]

Cagney va ocupar una varietat de llocs de treball al principi de la seva vida[13] Donava tots els seus guanys a la seva família. Mentre Cagney treballava per a la Biblioteca Pública de Nova York, va conèixer Florence James, que el va ajudar a iniciar una carrera d'actor.[14] Cagney creia en el treball dur, i després va afirmar: «Va ser bo per a mi. Em sap greu pel nen que ho passa massa còmode. De sobte s'ha d'enfrontar cara a cara amb les realitats de vida sense cap mare o pare que pensi per ell.»[13]

La seva introducció al cinema va ser atípica. Quan visitava una tia que vivia a Brooklyn, davant dels Vitagraph Studios, Cagney s'enfilava per la tanca per veure el rodatge de les pel·lícules de John Bunny.[13] es va involucrar en el teatre amateur, començant com a paisatgista per a una pantomima xinesa a Lenox Hill Neighborhood House on actuava el seu germà Harry i dirigia Florence James. Una nit, però, en Harry va emmalaltir, i encara que Cagney no era un suplent, la seva memòria eidètica dels assajos li va permetre substituir el seu germà sense cometre cap error.[15]

La seva primera pel·lícula important va ser The Public Enemy (1931), de William A. Wellman on interpretava un personatge fosc i complex: el d'un gàngster fet a si mateix des de ben jove.[16] Va tornar a realitzar el paper de gàngster a dues pel·lícules dirigides per Raoul Walsh: Els turbulents anys vint i, sobretot, Al roig viu, on dirà la seva frase més famosa, «Soc al cim del món, mama».

James Cagney va ser un dels membres fundadors de Sindicat d'actors de cinema (en anglès: Screen Actors Guild), junt amb altres actors com George Raft, Warner Oland, Fredric March, Adolph Menjou i Groucho Marx a El Capitan Theatre, Los Angeles, l'octubre de 1933. Però Cagney va ser un actor molt versàtil que va intervenir en tota classe de pel·lícules, des de comèdies fins a drames, passant per westerns i fins i tot adaptacions d'obres de Shakespeare. Destaquen en la seva filmografia Footlight Parade, Lady Killer, Picture Snatcher i Angels with Dirty Faces, en els anys trenta.[17]

En els quaranta va continuar sent un dels actors favorits del públic i va continuar participant en grans pel·lícules. Una de boxa titulada City for Conquest, i la biografia idealitzada de Yankee Doodle Dandy, en plena Segona Guerra Mundial, un bon exemple del cinema de propaganda patriòtica, una interpretació amb què Cagney va guanyar l'Oscar al millor actor, l'únic de la seva carrera.[1] Aquest èxit el va fer trencar amb la Warner i fundar la seva pròpia productora, amb la qual no va tenir cap èxit, per la qual cosa va haver de tornar a la productora dels germans Warner.[18]

En els cinquanta va tornar a treballar en algunes grans pel·lícules com el A Lion Is in the Streets, Love Me or Leave, amb Doris Day, un film sobre la història de l'estrella cantant dels anys trenta Ruth Etting,[19] Escala a Hawaii o Man of a Thousand Faces. Finalment, va acabar la seva carrera temporalment el 1961, quan va protagonitzar la comèdia One, Two, Three, dirigida per Billy Wilder.

En 1981 va tornar a actuar en una breu interpretació a Ragtime, dirigida per Milos Forman retrat de l'Amèrica prèvia a la Primera Guerra Mundial.[20] Va ser la seva última pel·lícula. El 1983, ja afectat per serioses dificultats en la parla, bona part dels seus parlaments van haver de ser doblats en postproducció, va protagonitzar la història d'una vella glòria de la boxa a Terrible Joe Moran, un telefilm produït per Robert Halmi per a la CBS.[21]

Cagney va morir d'un atac de cor a la seva granja del Dutchess County a Stanford, Nova York, el Diumenge de Pasqua de 1986; tenia 86 anys.[22] Es va celebrar una missa funeral a Sant Francesc de Sales a Manhattan.[9][23] L'elogi va ser pronunciat pel seu amic proper, Ronald Reagan, que també era el president dels Estats Units en aquell moment.[9] Li va sobreviure la seva esposa Frances Vernon, amb qui s'havia casat el 1922. Frances, la seva vídua va morir l'octubre de 1994 a l'edat de 95 anys a l'estat de Nova York. Els Cagney havien viscut a Stanfordville, al sud d'Albany, treballant com a grangers, des de 1955. Frances hi va romandre després de la mort del seu marit el 1986.[24]

Filmografia[modifica]

Any Pel·lícula Paper Notes
1930 The Doorway to Hell Steve Mileaway
Sinners' Holiday Harry Delano
1931 How I Play Golf, by Bobby Jones No. 11: 'Practice Shots' Ell mateix no surt als crèdits
Blonde Crazy Bert Harris
Smart Money Jack
The Millionaire Schofield, Insurance Salesman
The Public Enemy Tom Powers
Other Men's Women Ed 'Eddie' Bailey
1932 Winner Take All Jim 'Jimmy' Kane
The Crowd Roars Joe Greer
Taxi! Matt Nolan
1933 Lady Killer Dan Quigley
Footlight Parade Chester Kent
The Mayor of Hell Richard 'Patsy' Gargan
Picture Snatcher Danny Kean
Hard to Handle Myron C. 'Lefty' Merrill
1934 The St. Louis Kid Eddie Kennedy
The Hollywood Gad-About Ell mateix curtmetratge
Here Comes the Navy Chester 'Chesty' J. O'Conner
He Was Her Man Flicker Hayes, també anomenat Jerry Allen
Jimmy the Gent 'Jimmy' Corrigan
1935 Rebel·lió a bord (Mutiny on the Bounty) Extra no surt als crèdits
A Midsummer Night's Dream Bottom, the weaver
The Irish in Us Danny O'Hara
G Men 'Brick' Davis
Devil Dogs of the Air Thomas Jefferson 'Tommy' O'Toole
Trip Thru a Hollywood Studio Ell mateix curtmetratge
A Dream Comes True Ell mateix curtmetratge
Frisco Kid Bat Morgan
1936 Great Guy Johnny 'Red' Cave
Ceiling Zero Dizzy Davis
1937 Something to Sing About Terrence 'Terry' Rooney
1938 Angels with Dirty Faces Rocky Sullivan Nominació − Oscar al millor actor
Boy Meets Girl Robert Law
For Auld Lang Syne Ell mateix curtmetratge
1939 Els turbulents anys vint (The Roaring Twenties) Eddie Bartlett
Each Dawn I Die Frank Ross
Hollywood Hobbies Ell mateix curtmetratge
The Oklahoma Kid Jim Kincaid
1940 City for Conquest Danny Kenny (Young Samson)
Torrid Zone Nick 'Nicky' Butler
The Fighting 69th Jerry Plunkett
1941 The Bride Came C.O.D. Steve Collins
La rossa explosiva (The Strawberry Blonde) T. L. 'Biff' Grimes
1942 Yankee Doodle Dandy George M. Cohan Oscar al millor actor
Captains of the Clouds Brian MacLean
1943 Johnny Come Lately Tom Richards
You, John Jones! John Jones curtmetratge
1944 Battle Stations Narrador curtmetratge
1945 Sang sobre el sol (Blood on the Sun) Nick Condon
1947 13 Rue Madeleine Robert Emmett 'Bob' Sharkey també anomenat Gabriel Chavat
1948 The Time of Your Life Joseph T.
1949 White Heat Arthur 'Cody' Jarrett
1950 The West Point Story Elwin 'Bix' Bixby
Kiss Tomorrow Goodbye Ralph Cotter
1951 Starlift Ell mateix Cameo
Come Fill the Cup Lew Marsh
1952 What Price Glory? Capt. Flagg
1953 A Lion Is in the Streets Hank Martin
1955 Escala a Hawaii (Mister Roberts) Capità Morgan
The Seven Little Foys George M. Cohan
Love Me or Leave Me Martin Snyder Nominació − Oscar al millor actor
Busca el teu refugi (Run for Cover) Matt Dow
1956 These Wilder Years Steve Bradford
Tribute to a Bad Man Jeremy Rodock
1957 Short-Cut to Hell Ell mateix també director
L'home de les mil cares (Man of a Thousand Faces) Lon Chaney
1959 Shake Hands with the Devil Sean Lenihan
Never Steal Anything Small Jake MacIllaney
1960 The Gallant Hours Fleet Admiral William F. Halsey, Jr. també productor
1961 Un, dos, tres (One, Two, Three) C.R. MacNamara
1968 Arizona Bushwhackers Narrador
1981 Ragtime Commissioner Rhinelander Waldo

Referències[modifica]

  1. ↑ 1,0 1,1 «Yankee Doodle Dandy». Filmoteca de Catalunya. [Consulta: 18 març 2023].
  2. ↑ McGilligan, pàgina 14
  3. ↑ 3,0 3,1 McCabe, pàgina 5
  4. ↑ 4,0 4,1 Warren, page 4
  5. ↑ Speck, Gregory «From Tough Guy to Dandy: James Cagney». The World and I, juny 1986, p. 319 [Consulta: 17 octubre 2008].
  6. ↑ McCabe, John. Cagney [Consulta: 1r novembre 2007]. 
  7. ↑ Cagney, pàgina 2
  8. ↑ Cagney, pàgina 3
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 Bahl, Mary. «Jimmy Cagney». St. Francis de Sales Church, gener 2008. Arxivat de l'original el 20 desembre 2016. [Consulta: 17 desembre 2016].
  10. ↑ Flint, Peter «James Cagney Is Dead at 86; Master of Pugnacious Grace». The New York Times, 31-03-1986 [Consulta: 1r novembre 2007].
  11. ↑ 11,0 11,1 McGilligan, pàgina 16
  12. ↑ Cagney, pàgines 23
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 McGilligan, pàgina 15
  14. ↑ James, pàgina 45
  15. ↑ Warrens, pàgina 45
  16. ↑ «James Cagney: sus mejores interpretaciones» (en castellà). Sundancetv. [Consulta: 18 març 2023].
  17. ↑ Higgins, Bill. «Hollywood Flashback: James Cagney, Groucho Marx Were Among First to Join SAG in 1933» (en anglès). Hollywoodreporter.com, 15-11-2018. [Consulta: 18 març 2023].
  18. ↑ Ap «W. J. Cagney, Producer For His Brother James» (en anglès). The New York Times, 05-01-1988. ISSN: 0362-4331.
  19. ↑ «Doris Day, James Cagney, Love Me or Leave Me (1955) | The Films of Doris Day» (en anglès). [Consulta: 18 març 2023].
  20. ↑ «Ragtime» (en castellà). Filmin. [Consulta: 18 març 2023].
  21. ↑ Berciano, Rosa Álvarez «'El terrible Joe Morán', el último trabajo de James Cagney tras 20 años de retiro» (en castellà). El País [Madrid], 18-04-1987. ISSN: 1134-6582.
  22. ↑ «James Cagney Is Dead at 86. Master of Pugnacious Grace». The New York Times, 31-03-1986 [Consulta: 12 desembre 2013]. «James Cagney, the cocky and pugnacious film star who set the standard for gangster roles in The Public Enemy and won an Academy Award for his portrayal of George M. Cohan in Yankee Doodle Dandy, died yesterday at his Dutchess County farm in upstate New York. He was 86 years old. ...»
  23. ↑ «Cagney Funeral Today to Be at His First Church». Los Angeles Times, 01-04-1986. Arxivat de l'original el 8 desembre 2012. [Consulta: 15 agost 2012].
  24. ↑ «Obituaries : Frances Cagney; Widow of Actor James Cagney» (en anglès). L. A. Times, 17-10-1994. [Consulta: 18 març 2023].

Bibliografia[modifica]

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Cagney
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=James_Cagney&oldid=33354200»