James Cagney

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
James Cagney
James Cagney a Yankee Doodle Dandy (1942)
James Cagney a Yankee Doodle Dandy (1942)
Nom real: James Francis Cagney
Naixença: 17 de juliol de 1899
Nova York, Nova York (EUA)
Defunció: 30 de març de 1986 (als 86 anys)
Standord, Nova York (EUA)
Origen: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Frances Cagney (1922-1986)
Premis Oscar
Millor actor
1943 - Yankee Doodle Dandy

Pàgina sobre James Cagney a IMDb

James Cagney (Nova York, 17 de juliol de 1899 - Standford, Nova York, 30 de març de 1986) fou un actor cinematogràfic estatunidenc.

Va debutar el 1930 amb comèdies musicals com Yankee Doodle Dandy de Michael Curtiz, per la qual obtingué (1942) l'Oscar d'interpretació i també amb films policíacs com Al roig viu (1949) de Raoul Walsh. El dirigí el film Short Cut to Hell (1957). Apartat del cinema després de Un, dos, tres (1961) de Billy Wilder retornà amb Ragtime (1980) de Milos Forman.

James Cagney va ser un dels gàngsters més famosos del cinema dels anys 30, va demostrar que era un actor de gran versatilitat capaç d'actuar en qualsevol gènere. En la seva admirable carrera va aportar gran dinamisme i vitalitat a qualsevol paper i es va convertir en l'encarnació de l'americà mitjà.


Biografía[modifica | modifica el codi]

La seva primera pel·lícula important va ser The Public Enemy, de William A. Wellman. Va tornar a realitzar el paper de gánster a dues pel·lícules dirigides per Raoul Walsh: Els turbulents anys vint i, sobretot, Al roig viu, on dirà la seva frase més famosa, "En el cim del món, mamà.

Però Cagney va ser un actor molt versàtil que va intervenir en tota classe de pel·lícules, des de comèdies fins a drames, passant per westerns i fins i tot adaptacions d'obres de Shakespeare. Destaquen en la seva filmografia Footlight Parade, Lady Killer, Picture Snatcher i Angels with Dirty Faces, en els anys trenta.

En els quaranta va continuar sent un dels actors favorits del públic i va continuar participant en grans pel·lícules. Una de boxa titulada City for Conquest, i la biografia idealitzada de Yankee Doodle Dandy, interpretació amb què va guanyar l'Oscar al millor actor. Aquest èxit el va fer trencar amb la Warner i fundar la seva pròpia productora, amb la qual no va tenir cap èxit, pel que va haver de tornar a la productora dels germans Warner.

En els cinquanta va tornar a treballar en algunes grans pel·lícules com el A Lion Is in the Streets , Love Me or Leave, Escala a Hawaii o Man of a Thousand Faces. Finalment, va acabar la seva carrera temporalment el 1961, quan va protagonitzar la comèdia One, Two, Three, dirigida per Billy Wilder.

En 1981 va tornar a actuar a Ragtime'. Va ser la seva última pel·lícula. Li va sobreviure la seva esposa Frances Vernon, amb qui s'havia casat el 1922.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Any Pel·lícula Paper Notes
1930 The Doorway to Hell Steve Mileaway
Sinners' Holiday Harry Delano
1931 How I Play Golf, by Bobby Jones No. 11: 'Practice Shots' Himself no surt als crèdits
Blonde Crazy Bert Harris
Smart Money Jack
The Millionaire Schofield, Insurance Salesman
The Public Enemy Tom Powers
Other Men's Women Ed 'Eddie' Bailey
1932 Winner Take All Jim 'Jimmy' Kane
The Crowd Roars Joe Greer
Taxi! Matt Nolan
1933 Lady Killer Dan Quigley
Footlight Parade Chester Kent
The Mayor of Hell Richard 'Patsy' Gargan
Picture Snatcher Danny Kean
Hard to Handle Myron C. 'Lefty' Merrill
1934 The St. Louis Kid Eddie Kennedy
The Hollywood Gad-About Himself curtmetratge
Here Comes the Navy Chester 'Chesty' J. O'Conner
He Was Her Man Flicker Hayes, aka Jerry Allen
Jimmy the Gent 'Jimmy' Corrigan
1935 Rebel·lió a bord Extra no surt als crèdits
A Midsummer Night's Dream Bottom, the weaver
The Irish in Us Danny O'Hara
G Men 'Brick' Davis
Devil Dogs of the Air Thomas Jefferson 'Tommy' O'Toole
Trip Thru a Hollywood Studio Himself curtmetratge
A Dream Comes True Himself curtmetratge
Frisco Kid Bat Morgan
1936 Great Guy Johnny 'Red' Cave
Ceiling Zero Dizzy Davis
1937 Something to Sing About Terrence 'Terry' Rooney
1938 Angels with Dirty Faces Rocky Sullivan Nominació − Oscar al millor actor
Boy Meets Girl Robert Law
For Auld Lang Syne Ell mateix curtmetratge
1939 Els turbulents anys vint (The Roaring Twenties) Eddie Bartlett
Each Dawn I Die Frank Ross
Hollywood Hobbies Himself curtmetratge
The Oklahoma Kid Jim Kincaid
1940 City for Conquest Danny Kenny (Young Samson)
Torrid Zone Nick 'Nicky' Butler
The Fighting 69th Jerry Plunkett
1941 The Bride Came C.O.D. Steve Collins
La rossa explosiva (The Strawberry Blonde) T. L. 'Biff' Grimes
1942 Yankee Doodle Dandy George M. Cohan Oscar al millor actor
Captains of the Clouds Brian MacLean
1943 Johnny Come Lately Tom Richards
You, John Jones! John Jones curtmetratge
1944 Battle Stations Narrador curtmetratge
1945 Sang sobre el sol (Blood on the Sun) Nick Condon
1947 13 Rue Madeleine Robert Emmett 'Bob' Sharkey aka Gabriel Chavat
1948 The Time of Your Life Joseph T.
1949 White Heat Arthur 'Cody' Jarrett
1950 The West Point Story Elwin 'Bix' Bixby
Kiss Tomorrow Goodbye Ralph Cotter
1951 Starlift Ell mateix Cameo
Come Fill the Cup Lew Marsh
1952 What Price Glory? Capt. Flagg
1953 A Lion Is in the Streets Hank Martin
1955 Escala a Hawaii (Mister Roberts) Capità Morgan
The Seven Little Foys George M. Cohan
Love Me or Leave Me Martin Snyder Nominació − Oscar al millor actor
Busca el teu refugi (Run for Cover) Matt Dow
1956 These Wilder Years Steve Bradford
Tribute to a Bad Man Jeremy Rodock
1957 Short-Cut to Hell Ell mateix també director
L'home de les mil cares (Man of a Thousand Faces) Lon Chaney
1959 Shake Hands with the Devil Sean Lenihan
Never Steal Anything Small Jake MacIllaney
1960 The Gallant Hours Fleet Admiral William F. Halsey, Jr. també productor
1961 Un, dos, tres (One, Two, Three) C.R. MacNamara
1968 Arizona Bushwhackers Narrador
1981 Ragtime Commissioner Rhinelander Waldo

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: James Cagney Modifica l'enllaç a Wikidata