Gary Cooper

De Viquipèdia

Gary Cooper
Gary Cooper a l'any 1950
Nom real:	Frank James Cooper
Naixença:	7 de maig del 1901 a Helena, Montana Estats Units
Defunció:	13 de maig del 1961 a Los Angeles, California Estats Units
Nacionalitat:	estatunidenc
Premis Oscar

Millor actor 1941 El sergent York 1952 High Noon Oscar Honorífic (1961)
Globus d'Or

Millor actor dramàtic 1953 High Noon
Fitxa a IMDb

Gary Cooper (1901 - 1961) va ser un actor nord-americà amb una carrera professional molt prolífica. Va participar en més d’un centenar de peŀlícules en menys de 40 anys, treballant amb els directors més importants del període “clàssic” de Hollywood i amb les actrius més conegudes, esdevenint una de les estrelles del cinema més populars de la seva època. El seu estil sobri i natural i la seva presència peculiar (era molt alt, amb un tarannà desmanegat) en van fer la icona de “l’americà ideal”, íntegre, noble i galant. Va actuar sobretot en westerns i altres peŀlícules d’aventures, però també va brillar en films més lleugers i romàntics. Va estar nominat cinc vegades als Oscars i en va guanyar dos.

[edita] Dades biogràfiques

Frank James Cooper va néixer a Montana, una regió rural dels Estats Units, fill d’agricultors anglesos que hi havien emigrat; tenia un germà gran, Arthur Le Roy. El seu pare, Charles Henry Cooper, va esdevenir jutge de la Cort Suprema d’aquest Estat. Malgrat aquest estatus, la seva mare, Alice Cooper, va preferir educar els seus dos fills a Anglaterra, en un entorn més selecte. L’estada, però, fou de curta durada ja que, veient venir la Primera Guerra Mundial, va enviar-los de nou cap a Amèrica l’any 1913.

Als 13 anys es va lesionar el maluc en un accident de cotxe. Per a recuperar-se, el metge li va recomanar que muntés a cavall i, per a fer-ho, se’n va tornar a viure al ranxo dels seus pares a Montana. Durant aquesta època es va fer amic d’una veïna, la futura actriu Myrna Loy, que llavors tenia 10 anys.

Va obtenir el seu diploma d’estudis al Grinnell College (Iowa) l’any 1922 i va intentar guanyar-se la vida com a dibuixant per la premsa (la seva autèntica vocació). L’any següent el seu pare es va haver de traslladar a Los Angeles i ell també se n’hi va anar, dient-se que “posats a morir-se de gana, més val fer-ho allà on fa calor que allà on fa fred”^[1]...

[edita] Hollywood

Al cap de tres mesos poc reeixits com a dibuixant, va començar a fer d’extra pel cinema, sobretot gràcies al seu talent com a genet. L’any següent va obtenir un primer paper en un curtmetratge, gràcies al qual la Paramount el descobreix i li proposa de treballar per a ells, cosa que va fer, i va acabar signant un contracte l’any 1926.

Com que hi havia molts actors anomenats “Frank Cooper”, va canviar el seu nom pel de “Gary” seguint el consell d’un agent de càsting, Nan Collins, que era originari de la vila de Gary a Indiana. Va rodar tres peŀlícules seguides amb Clara Bow, la “garçonne” del cinema dels anys 20, amb la qual va viure el seu primer amor hollywoodià.

Va ser amb el seu primer film sonor, The Virginian (1929) que va adquirir la categoria d’estrella, confirmant-ho l’any següent a Morocco, junt amb Marlene Dietrich. A partir d’aquí es va convertir en un dels actors que aconseguia fer vendre més entrades, passant del paper d’aventurer (amb peŀlícules com A Farewell to Arms, de Frank Borzage l’any 1932 i The Lives of a Bengal Lancer de Henry Hathaway, el 1935) al d’heroi romàntic i innocent (Design for Living d’Ernst Lubitsch el 1933 o Peter Ibbetson, també de Hathaway, 1935). L’any 1936, gràcies al film Mr. Deeds Goes To Town de Frank Capra, es va forjar definitivament el seu personatge d’americà amb el cor tendre. Aquesta interpretació, a més, va proporcionar-li la seva primera nominació als Oscars.

[edita] Èxit i vida privada

La continuació de la seva carrera va consistir en un seguit d’èxits, rodant amb els millors directors de cada època, tot i que també va fer algunes errades en l’elecció (o la no elecció) dels seus papers, tal com ho va reconèixer més endavant. Per exemple, l’any 1939 David O. Selznick li va proposar protagonitzar Allò que el vent s'endugué,^[2] cosa que va rebutjar tot dient: “Aquesta peŀlícula serà el fracàs més gran de la història del cinema. Estic ben content de que sigui en Clark Gable i no jo el qui rebi la patacada”. ^[3] ^[4] També va refusar de treballar amb Alfred Hitchcock en les peŀlícules Foreign Correspondent i Saboteur.

L’any 1941 va obtenir el seu primer Oscar per la peŀlícula El sergent York i al 1952 obté el segon pel seu paper del Marshall Will Kane a High Noon, considerat sovint com la seva millor interpretació.

L’any 1947 va declarar davant del Comité d’Activitats Antiamericanes i, malgrat les seves tendències polítiques conservadores i anticomunistes, sembla ser que se les va arreglar per a no denunciar a ningú.

Cooper va tenir nombroses aventures amb diverses actrius, entre les quals s’hi troben Marlene Dietrich, Lupe Velez i Grace Kelly. L’any 1948 es va casar amb Veronica Balfe, amb la que va tenir una filla (Maria Cooper Janis), i de qui no es va divorciar mai malgrat el fet de continuar tenint amants després del casament (especialment Patricia Neal, de qui va estar molt enamorat).

Va ser amic de Picasso i d’Ernest Hemingway, mantenint amb aquest darrer una relació molt pròxima que duraria fins a la mort.^[5] Hemingway descrivia així Gary Cooper al seu editor Maxwell Perkins: “Coop est un home bo: tan honest, correcte, amable i íntegre com ho sembla. Si s’inventés un personatge com en Coop, ningú s’ho podria creure, seria massa perfecte per a ésser veritat”.

Gary Cooper va morir als 60 anys, a causa d’un càncer de la pròstata, i està enterrat al Cementiri del Sagrat Cor de Southampton, New York.^[6]

[edita] Anècdotes

Com que patia d'una úlcera, no va poder presentar-se a la cerimònia dels Oscars per a rebre el seu segon premi pel film High Noon. Va demanar que ho fes John Wayne, cosa un pèl irònica quan se sap que aquest havia manifestat la seva aversió per la pel·lícula... ^[7]
Tampoc no va poder recollir l'Oscar honorari que se li atorgà al 1961, aquest cop a causa del càncer de la pròstata que patia, i va ser el seu amic James Stewart qui el va prendre en nom seu.
Al 1966, se li va fer un lloc a la "Sala de Personatges Famosos de l'Oest" en el Museu Nacional del "Cowboy & Western Heritage" a Oklahoma City, Oklahoma.
Durant una entrevista a "The Adam Carolla Show", el 2007, Morgan Freeman va dir que li van venir ganes de ser un actor tot veient Gary Cooper quan era infant.

[edita] Notes

↑ Arce, Hector. Gary Cooper: An Intimate Biography, New York, William Morrow & Co., 1979
↑ Selznick, David O. (2000). Memo from David O. Selznick. New York: Modern Library, 172-173. ISBN 0-375-75531-4.
↑ GoneMovie -> Biography Gary Cooper
↑ Paul Donnelley (1 de juny del 2003). Fade To Black: A Book Of Movie Obituaries, 2ª edició. Omnibus Press.
↑ Ernest Hemingway es va suïcidar al cap d’un mes de la mort de Gary Cooper
↑ Maria Cooper Janis, Gary Cooper Off Camera: A Daughter Remembers, Harry N. Abrams, Inc.: New York, NY (1999), page 167
↑ Arce, Hector. Gary Cooper: An Intimate Biography, New York, William Morrow & Co., 1979