Walter Wanger

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

Walter Wanger (San Francisco, Califòrnia, Estats Units, 11 de juliol ded 1894 - New York, Estats Units, 18 de novembre de 1968) va ser un productor de cinema estatunidenc. Va estar casat amb l'actriu Joan Bennett de 1940 a 1965.

Biografia[modifica | modifica el codi]

El seu veritable nom era Wanger Feuchtwanger. Era fill d'una família benestant de classe mitjana-alta. Era el tercer de quatre germans. El seu pare era un immigrant bavareso-jueu anomenat Sigmund Feuchtwanger, que es dedicava al comerç tèxtil. En canvi, la seva mare, pertanyia a l'alta societat novaiorquesa i descendia d'una família germànico-americana. Tant Wanger com els seus germans van rebre, com la seva mare, una educació refinada i es van convertir en persones cultes. Encara que Wanger no va professar la fe jueva com el seu pare, sempre va intervenir a favor d'aquesta comunitat religiosa.

El pare de Wanger va morir d'aturada cardiorespiratòria el 1905, als 50 anys. La seva mare va decidir traslladar-se a Europa i Wanger i els seus germans van estudiar a Suïssa, cosa que els va permetre adquirir un domini fluid del francès i l’alemany. Finalment, dos anys després, el 1907, van tornar a Nova York on van entrar en contacte amb l'elit social amb el que es relacionava la seva família materna, entre les quals es trobaven algunes de les famílies més riques de la costa est.

Aquests contactes van permetre també a Wanger i als seus germans entrar en contacte amb el món de l'art i es van interessar tant per les arts plàstiques, com pel món del teatre.

Wanger va començar a interessar-se pel teatre de manera professional i va començar a treballar a Broadway com a aprenent al costat de Cole Porter, ambdós treballaven per a Clifton Webb que es dedicava a organitzar càstings per a ballarins. En poc temps, com que tenia possibles, Wagner es va convertir en productor, aconseguint el seu primer èxit amb una obra nova titulada Ception Shoals. Malgrat això, la primera Guerra Mundial va paralitzar la seva carrera que acabava de començar.

Tan aviat com es va declarar la guerra, Wanger es va allistar i, gràcies a les seves connexions familiars, ben aviat va ser nomenat tinent i, malgrat ser un pèssim pilot; va entrar al cos d'aviadors. No obstant això, aviat va ser traslladat al cos d'intel·ligència i propaganda, on Wanger entraria en contacte, per primera vegada, amb el cinema.

El setembre de 1919, Wanger es va casar amb Justine Johnstone de qui es divorciaria el setembre de 1938.

Acabada la guerra, va continuar amb el teatre i, el 1920, la Paramount el va contractar com a ajudant del productor Jesse L. Lasky. Wanger només treballaria un any per a la Paramount, ja que va ser acomiadat després d'un desacord amb Lasky. No obstant això, va poder aprendre tot el procés de producció d'una pel·lícula, fer contactes en aquell món i participar en grans títols com The Sheik amb Rodolfo Valentino.

Després d'abandonar la Paramount, s'estableix a Londres on es dedica a l'exhibició i distribució de pel·lícules, que resulta molt rendible, mentre continua produint obres teatrals, ja que produir és la seva passió.

El 1923, Lasky deixa de ser el director general de la Paramount i Wanger hi torna. A partir d'aleshores s'inicia un període de 8 anys en què Wanger supervisaria grans títols com a: It i Wings o The Cocoanuts. Això li va permetre establir bones relacions amb estrelles com Clara Bow, Miriam Hopkins, Kay Francis o Els Germans Marx.

El 1931, va canviar la cúpula de la Paramount i, després d'un breu pas per la Columbia, Wanger acaba aterrant a la Metro-Goldwyn-Mayer. Allà va ser el responsable de Queen Christina (1933) amb Greta Garbo i Gabriel over the White House (1933).

Poc després, abandona la Metro i va començar la seva carrera com a productor independent (encara que amb un contracte de distribució amb la Paramount) i va mantenir aquest rol entre la dècada de 1930 i la de 1950.

Va assolir gran prestigi, no només pel seu eminent passat en les grans productores, sinó, com a productor independent, pel seu gran criteri a l'hora de seleccionar quina mena de pel·lícules produir. Treballà amb directors de la talla d'Alfred Hitchcock, John Ford o Fritz Lang i va arribar a rivalitzar amb pesos pesants com Samuel Goldwyn o Darryl F. Zanuck. A més, Wanger tenia guanyats els mitjans, era un productor nord-americà de naixement, a més pertanyent a l'elit de la societat novaiorquesa, al mig d'una indústria on havien predominat els immigrants que havien arribat a Amèrica sense un cèntim.

El 1936, Wanger va canviar de distribuïdora i va passar a associar-se amb la United Artists començant a afrontar projectes cada vegada més ambiciosos com You Only Live Once o Stagecoach.

L'interès de Wanger per la política es va manifestar en algunes de les seves produccions de com Bloqueig, ambientada en la guerra Civil Espanyola. Aquesta pel·lícula dirigida per William Dieterle va ser l'única pel·lícula de Hollywood que va prendre partit a favor del bàndol republicà, encara que en la seva publicitat mai no es va esmentar la guerra civil espanyola.

Durant la segona Guerra Mundial, el compromís polític de Wanger contra els nazis també queda patent, a través de les pel·lícules que va produir, com Foreign Correspondent o Sundown .

El 12 de gener de 1940, Wanger es va casar amb l'actriu Joan Bennett, de qui es divorciaria tres anys abans de la seva mort, el setembre de 1965. La parella va tenir una filla: Stephanie Guest.

El 1945, Wanger va obtenir un gran èxit amb Perversitat de Fritz Lang, el remake americà de la pel·lícula La Chienne (1931) de Jean Renoir.

Després, Wanger va semblar perdre seu toc i es va embarcar en una sèrie de produccions que van resultar ser un fracàs i gairebé va perdre la seva reputació. El seu viacrucis particular va començar el 1945 amb Salome Where She Danced i la gota que va fer vessar el got va ser Joan of Arc. Malgrat estar protagonitzada per Ingrid Bergman i dirigida per Victor Fleming, va ser un desastre en taquilla i la crítica la va fer miques. Wanger va perdre molts diners.

Paral·lelament als problemes econòmics, va haver d'afrontar un altre problema. El seu idealisme polític que havia exhibit obertament, va fer que el Comitè d'Activitats Antiamericanes es fixés en ell. Per demostrar a la Comissió que ell no tenia prejudicis contra el capitalisme, va produir Tulsa, protagonitzada per l'estella més rutilant amb contracte amb la Wanger, Susan Hayward. La pel·lícula, encara que li va valer pels seus fins propagandístics, no va revitalitzar les seves finances.

Irònicament, a Wanger li va sanejar els comptes una producció de baix pressupost que va tenir una bona acollida: Reign of Terror d'Anthony Mann. Es tractava d'una pel·lícula sobre la revolució Francesa. Els modestos beneficis d'aquesta pel·lícula no van treure Wanger de la ruïna, però van retardar la inevitable fallida, donant-li marge fins a principis dels anys 50.

A finals de 1951, els problemes personals de Wanger van eclipsar els seus problemes financers. Sospitava que la seva esposa, l'actriu Joan Bennett li era infidel amb el seu agent Jennings Lang. Wanger va comprovar les seves sospites, els va enxampar in fraganti en un aparcament i va disparar contra Lang. Tot va quedar en un ensurt i només el va ferir a l'engonal, encara que el seu objectiu era volar-li el penis. Finalment, va aconseguir deslliurar-se de la presó al·legant bogeria temporal transitòria, tot i que va estar condemnat a dos anys de serveis a la comunitat.

Els 50, les seves produccions es van tornar més modestes i d'aquest període només destaquen: Riot In Cell Block 11 i Invasion of the Body Snatchers; ambdues de Donald Siegel.

A final dels 50, lluny ja de la perillosa època de McCarthy, Wanger va reprendre el cinema social amb pel·lícules com I Want to Live!. Film manifestament oposat a la pena de mort.

El 1963, va produir per a la 20th Century Fox la superproducció Cleopatra, que va ser un malbaratament econòmic sense parangó. En la pel·lícula es van invertir 44 milions de dòlars, dels quals només se'n van recaptar 24, malgrat que la pel·lícula va ser un èxit de taquilla i va obtenir diversos oscars. Dirigida -majoritàriament- per Joseph L. Mankiewicz i estrenada el 1963, Cleopatra és alhora una de les grans superproduccions de Hollywood i un dels seus majors desastres - a nivell de gestió del rodatge. Cleopatra va posar punt final a la carrera de Wanger.

El 1965, finalment es va divorciar de Joan Bennett.

El 18 de novembre de 1968, Wanger va patir un atac de cor i va morir a la seva casa de Nova York.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema