Columbia Pictures
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
Columbia Pictures Industries, Inc. és una productora estatunidenca de pel·lícules i televisió que forma part de Columbia TriStar Motion Picture Group possessió de Sony Pictures Entertainment, la qual alhora forma part del gegant japonès en electrònica Sony.
La predecessora de la Columbia Pictures va ser la CBC Film Surts Corporation fundada en 1919 per Harry Cohn, Jack Cohn, i Joe Brandt. Aquesta companyia, en els seus inicis, afrontava només produccions de baix pressupost (sèrie B) i, fins i tot, per a poder mantenir-se, es va veure obligada a arrendar una de les seves naus situades en l'avui cèlebre Gower Street (lloc on s'inicia l'anomenat Passeig de la fama del que recorre el Hollywood Boulevard d'est a oest de Los Angeles).
Els germans Cohn van comprar a Brand la seva part i es van desfer d'ell, reorganizant l'estudi a la seva manera. Harry Cohn, assentat a Califòrnia, supervisava la producció de les pel·lícules; mentre que Jack s'encarregava de la comercialització i la distribució de les mateixa en Nova York. Harry tenia un gran avantatge pel que fa als seus competidors, a més de ser productor, era l'amo absolut de l'estudi (juntament amb el seu germà, clar), pel que tenia gran llibertat per a prendre les decisions, sense haver de demanar ni rendir comptes davant ningú (no hi havia accionistes ni inversors externs).
El 1924, els Cohn van rebautizar l'estudi com a Columbia Pictures Corporation, com a part d'una campanya per a millorar la imatge de l'estudi.
Columbia es va anar especialitzant en la producció de westerns, serials i pel·lícules d'acció i, poc a poc, amb formi els comptes de l'estudi s'anaven sanejant i incrementat; van poder anar afrontat projectes amb pressupostos més elevats.
El va impulsar definitiu va arribar quan els Cohn van contractar a un jove director Frank Capra. Frank Capra, entre 1927 i 1939 va ser convencent a Harry per a implicar-se en produccions de més qualitat que implicaven majors necessitats pressupostàries. Harry va apostar per Capra i no es va equivocar.
El major èxit fins al moment de la Columbia va arribar en 1934 amb Va succeir una nit (It happened one night). La pel·lícula va guanyar molts premis, entre ells 5 Oscars
- Oscar a la millor pel·lícula.
- Oscar al millor director, Frank Capa.
- Oscar al millor actor, Clark Gable.
- Oscar a la millor actriu, Claudette Colbert.
- Oscar al millor guió adaptat, Robert Riskin.
- Millor pel·lícula en els premis NBR (National Board of Review Awards).
- Copa Musolini al millor director (el que ara es diu simplement Premi Especial al Director) del Festival Internacional de Cinema de Venècia per a Frank Capra.
Amb Va succeir una nit, la Columbia va passar d'estar considerada com una productora de segona a situar-se entre les grans. A més, no va ser un èxit aïllat, sinó que a aquesta pel·lícula la van precedir i la van seguir altres pel·lícules també amb solera de Capra com:
- Dama per un dia (Lady for a Day de 1933).
- Estrictament confindencial (Broadway Bill de 1934).
- Horitzons perduts (Lost Horizon de 1937).
- Viu com vulguis (You ca't take it with you de 1938).
- Cavaller sense espasa (Mr. Smith Goes To Washington de 1939).
Malgrat produir el cinema compromès de Capra, Harry Cohn mai va perdre el seu gust per la comèdia lleugera i en 1934 contracte al trio còmic conegut com The three stooges, que havien estat convidats a abandonar la Metro Goldwyn Mayer. En total, entre 1934 i 1958, el trio gravo 180 curtmetratges per a la Columbia (Els integrants del grup no van anar sempre els mateixos, sinó que van ser variant).
Aquest mateix any, 1934, Columbia va començar també a produir una sèrie de dibuixos animats cridada The screem gems. En honor a aquesta sèrie animada, Columbia va batejar amb aquest nom a una de les cases (decorats) que l'estudi va començar a utilitzar a la fi dels 1940 per a ambientar les seves sèries televisives amb personatges de carn i os. Entre elles:
- Papà ho sap tot (Father knows best). Emesa per la NBC. El primer capítol es va emetre 10 de març de 1954, després, la sèrie es va emetre amb regularitat entre el 17 d'octubre de 1954 i el 23 de maig de 1960. (203 capítols, 6 temporades).
- The Donna Reed Show. Emesa per l'ABC entre el 24 de setembre de 1958 i el 19 de març de 1966. (8 temporades, 275 episodis).
- La meva bella geni (I dream of Jeannie). Emesa per la NBC entre el 18 de desembre de 1965 i el 26 de maig de 1970. (5 temporades, 139 episodis). La primera temporada va ser en blanc i negre (30 capítols), les altres 4 en color (109 capítols).
- Bewitched. Emesa per l'ABC entre el 17 de setembre de 1964 i el 25 de març de 1972. (252 capítols, 8 temporades).
- Papà ho sap tot (Father knows best). Emesa per la NBC entre el 18 de desembre de 1965 i el 26 de maig de 1970. (5 temporades, 139 episodis). La primera temporada va ser en blanc i negre (30 capítols), les altres 4 en color (109 capítols).
- The Monkees. Emesa per la NBC entre el 12 de septiemre de 1966 i el 14 d'abril de 1969. (2 temporades, 60 episodis. Als quals cal sumar el pilot de 1965 titulat Here menja the Monkees i l'especial de 1997 titulat Hey, Hey It's The Monkees).
Molt després, durant els noranta, la casa, també, va ser utilitzat com localització per a algunes pel·lícules de terror per la Columbia i la Sony.
Durant la Segona Guerra Mundial la Columbia aconsegueix la seva maduresa i, puja en popularitat, sobretot, gràcies al descobriment i llançament d'un actriu que es faria molt popular entre els soldats Rita Hayworth.
Quan després de la guerra, en els cinquanta, els altres estudis van entrar en Crisis, la Columbia va seguir el seu rumb amb pas ferm, continuant atraient al públic a les sales.
No obstant, quan Harry Cohn mor el 1958, l'estudi mostra la seva flaquesa oferint títols desiguals i perd part de les seves audiències massives. La crisi es va perllongar durant la dècada dels 60 i l'estudi gairebé fracassa.
Va ser en els 70, quan un canvi en la gerència, propicio la recuperació de l'empresa. Va ser fonamental la venda d'i va vendre dels estudis del carrer Gower per a sanejar l'estat de les calamitoses finances.
Una vegada sanejats els comptes, la Columbia va ser comprada per la Coca-cola i es va col·locar al capdavant de l'estudi en Frank Price. Va ser un període desigual en què la Columbia va barrejar grans èxits de taquilla com Tootsie o Caçafantasmes Ghostbusters) amb altres pel·lícules de resultats desastrosos.
Sota l'adreça de *Coca-cua, Columbia va absorbir a la Norman Lear and Jerry Perenchio's Embassy Pictures, quedant-se amb els drets de tots els productes d'èxit d'aquesta, ja fossin sèries, concursos, etc. Per exemple, La ruleta de la fortuna (Wheel of Fortune).
Per a abaratir costos, Coca-cola va pressionar a Columbia perquè la CBS s'associés amb Time-Life's i HBO, sorgint en 1982 la Tri-Star Pictures. Encara que, en 1998, la Columbia compraria les seves participacions i es quedaria com propietària absoluta de Tri-Star.
A menor escala, es van seguir diversificant els riscos amb noves associacions:
- Nelson Entertainment en associació amb una cadena canadenca i una altra britànica.
- Triumph Films en associació amb Gaumont, l'estudi francès.
- Castle Rock Entertainment
El 1986, es va posar al capdavant de la Columbia el productor britànic David Puttnam. No obstant, Puttnan no es va acostumar a Hollywood i no va aguantar molt en els estudis.
Davant la situació, els accionista de Coca-cua es van posar nerviosos i, la multinacional, reaccíono creant una nova filial independent la Columbia Pictures Entertainment Inc.
A Puttnan ho reemplaço Dawn Steel, la primera dona al capdavant d'un estudi. Steel va demostrar que coneixia com era el gust dels espectadors i les seves encertades accions van posar novament a l'estudi en l'ona i assolí nombrosos èxits.
Amb l'empresa per bon camí, hi havia opcions de treure-li partit i en 1987, la Columbia va ser venuda a Sony. Sony va posar al capdavant de l'estudi a dos productors: Peter Guber i Jon Peters, qui acabaven de signatura un contracte amb la Warner Bros. Pictures. Per a alliberar-los, Sony va haver de fer-se càrrec de l'enorme costo de la rescissió dels seus contractes.
Peters i Guber no van complir amb les expectatives posades en ells i, van convèncer a la Sony per a comprar l'estudi en desús i gairebé en ruïnes de Culver City de la Warner, la qual cosa va ser un error i, a més, van encadenar tot un seguit de fracassos. Anant les coses tan mal, no van poder mantenir-se en el càrrec. Primer va dimitir Peters i, poc després, ho va seguir Guber.
Públicament humiliada, Sony s'ha centrat a consolidar la Tri-Star, deixant una mica de costat a la Columbia i a promocionar els títols llançats per als sistemes de home-cinema, creant per a això, la divisió Sony Pictures Classics.
A més per a minimitzar riscos també van ser fundats en 2000 els Revolution Studios, en els quals s'associa la divisió de Sony, Sony Pictures, amb Fox Entertainment Group i Starz Encore Group. Des de la seva fundació, els Revolution Studios estan dirigits per Joe Roth.
