Edward G. Robinson

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de personaEdward G. Robinson

Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement(en) Emanuel Goldenberg Modifica el valor a Wikidata
12 desembre 1893 Modifica el valor a Wikidata
Bucarest (Romania) Modifica el valor a Wikidata
Mort26 gener 1973 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Hollywood (Califòrnia) Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortCauses naturals Modifica el valor a Wikidata (Càncer de bufeta urinària Modifica el valor a Wikidata)
SepulturaBeth El Cemetery (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Dades personals
FormacióCity College de Nova York
American Academy of Dramatic Arts (–1913)
Townsend Harris High School Modifica el valor a Wikidata
Alçada165 cm Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor de cinema, actor de teatre, actor de gènere, col·leccionista d'art, actor de televisió Modifica el valor a Wikidata
Activitat1913 Modifica el valor a Wikidata –
OcupadorWarner Bros. Modifica el valor a Wikidata
PartitPartit Demòcrata dels Estats Units Modifica el valor a Wikidata
GènereWestern Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeGladys Lloyd Robinson Modifica el valor a Wikidata
Premis
IMDB: nm0000064 Allocine: 416 Rottentomatoes: celebrity/edward_g_robinson Allmovie: p60775 TCM: 163201 TV.com: people/edward-g-robinson IBDB: 5280 AFI: 45179 TMDB.org: 13566
Musicbrainz: 27b7ddc5-110c-4b46-a6bf-256c605ad7a3 Discogs: 1481870 Find a Grave: 880 Modifica el valor a Wikidata

Edward G. Robinson (Bucarest, 12 de desembre de 1893 - Hollywood, 26 de gener de 1973) fou un actor de teatre i cinema nord-americà, d'origen romanès.[1]

Nascut a una família jueva a Bucarest amb el nom d'Emanuel Goldenberg, emigrava amb la seva família a Nova York el 1903. Després dels estudis obtingué una beca per entrar a l'Acadèmia Americana d'Arts Dramàtiques, on convertia el seu nom en Edward G. Robinson.[2]

Carrera[modifica]

Començava la seva carrera com a suplent el 1913 i feia el seu debut de Broadway el 1915. Va començar la seva carrera com a actor al Yiddish Theatre District.[3] El seu debut al cinema fou en un paper molt menor el 1916; el 1923 debutava com E. G. Robinson a The Bright Shawl. Feia només tres pel·lícules abans de 1930, any en què començà a tenir èxit i interpretava catorze pel·lícules en els següents dos anys. Es casà amb l'actriu Gladys Lloyd el 1927 i tingueren un fill, Manny Robinson (1933-1974).

Una sensacional actuació com el gàngster Rico Bandello a Little Caesar (1931)[4] el conduïa a ser l'estereotip d'home dur que interpretà al llarg dels primers anys de la seva carrera en obres com Five Star Final (1931), Smart Money (1931), l'únic film amb James Cagney), Tiger Shark (1932), Kid Galahad (1937) amb Bette Davis i Humphrey Bogart, i A Slight Case of Murder (1938). Durant els anys 1940, després d'una bona actuació a Dr. Ehrlich's Magic Bullet (1940),[5] el seu paper s'expandia a drames psicològics afilats incloent-hi Double Indemnity (1944), The Woman in the Window (1945) i Perversitat (1945); però continuava acceptant papers de gàngsters com el de Johnny Rocco al clàssic Cayo Largo de John Huston (1948), l'última de les cinc pel·lícules que feia amb Humphrey Bogart, i l'únic en el qual l'actor principal era Bogart (encara que el seu nom es llistava a la dreta de Bogart però una mica més alt tant als cartells com a la pel·lícula mateixa).

Robinson tenia una col·lecció d'art molt significativa que el 1956 s'hagué de vendre per necessitat per sufragar el seu acord de divorci amb Gladys Lloyd. Aquell mateix any retornava a Broadway amb Middle of the Night.

En el moment en què Cecil B. DeMille decideix treballar amb ell arriben els seus papers més notables: Milionari d'il·lusions (1959) al costat de Frank Sinatra i The Cincinnati Kid (1965), amb Steve McQueen.

Robinson va arribar a ser enormement popular els anys 1930 i 40 amb una carrera de més de 90 pel·lícules que abracen 50 anys. La seva última escena era una seqüència de suïcidi en el clàssic de culte de ciència-ficció Soylent Green (1973).

Robinson mai va ser nominat a l'Oscar, però el 1973 se li atorgava un Oscar honorífic. Moria del càncer a l'edat de 79 anys dos mesos abans de la cerimònia de lliurament. Va aconseguir, però, el 1949 el Premi a la interpretació masculina al festival de Cannes per House of Strangers de Joseph L. Mankiewicz.[6] Ocupa el número 24 de la llista de l'American Film Institute de les 25 estrelles masculines més grans del cinema clàssic americà.[7]

Activisme polític[modifica]

Durant les dècades de 1930 i 1940, va criticar públicament obertament el feixisme i el nazisme, que van anar creixent en força a Europa durant els anys que van portar a la Segona Guerra Mundial. El seu activisme va incloure la contribució de més de 250.000 dòlars a més de 850 organitzacions implicades en l'ajuda de la guerra, juntament amb contribucions a grups culturals, educatius i religiosos. Durant la dècada de 1950, va ser cridat a declarar davant del House Un-American Activities Committee durant l'època de la Por Roja, però va ser exempt de qualsevol implicació comunista deliberada quan va afirmar que va ser "enganyat" per diverses persones a qui va nomenar, incloent-hi el guionista Dalton Trumbo, segons l'informe oficial del Congrés, "Communist infiltration of the Hollywood motion-picture industry".[8][9] Com a resultat d'haver estat investigat, es va trobar a la Llista negra de Hollywood, però que va poder trobar feina en estudis de cinema menors coneguts com a Poverty Row.[10]

Filmografia[modifica]

Referències[modifica]

  1. ↑ «Edward G. Robinson, 79, Dies; His ‘Little Caesar’ Set a Style» (en anglès). The New York Times, 27-01-1973. ISSN: 0362-4331.
  2. ↑ Gansberg, Alan L. Little Caesar: A Biography of Edward G. Robinson (en anglès). Scarecrow Press, 2004-05-18, p. 14. ISBN 978-0-8108-4950-1. 
  3. ↑ Beck, Robert. The Edward G. Robinson Encyclopedia (en anglès). McFarland, 2015-09-16, p. 43. ISBN 978-1-4766-0666-8. 
  4. ↑ Cornes, Judy. Alcohol in the Movies, 1898-1962: A Critical History (en anglès). McFarland, 2015-03-12, p. 51. ISBN 978-1-4766-0736-8. 
  5. ↑ Schatz, Thomas. Boom and Bust: American Cinema in the 1940s (en anglès). University of California Press, 1999-11-23, p. 99. ISBN 978-0-520-22130-7. 
  6. ↑ Wong, Cindy Hing-Yuk. Film Festivals: Culture, People, and Power on the Global Screen (en anglès). Rutgers University Press, 2011-08-29, p. 133. ISBN 978-0-8135-5110-4. 
  7. ↑ «AFI’s 100 YEARS…100 STARS» (en anglès). afi.com. [Consulta: 8 maig 2022].
  8. ↑ United States. Congress. House. Committee on Un-American Activities. Communist infiltration of Hollywood motion-picture industry : hearing before the Committee on Un-American activities, House of Representatives, Eighty-second Congress, first session. Washington, D.C. : U.S. G.P.O., 1951. 
  9. ↑ «Actor Edward G. Robinson Confesses to HUAC — “I Was a Sucker”» (en anglès americà). Today in Civil Liberties History., 12-03-2016. [Consulta: 8 maig 2022].
  10. ↑ Glancy, H. Mark «Warner Bros Film Grosses, 1921–51: the William Schaefer ledger». Historical Journal of Film, Radio and Television, 15, 1, 01-03-1995, pàg. 55–73. DOI: 10.1080/01439689500260031. ISSN: 0143-9685.

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edward G. Robinson
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Edward_G._Robinson&oldid=33104749»