Steve McQueen

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Steve McQueen
Steeve McQueen quan el van arrestar a Alaska (1972)
Steeve McQueen quan el van arrestar a Alaska (1972)
Nom real: Terrence Steven McQueen
Naixença: 24 de març de 1930
Beech Grove, Indiana (EUA)
Defunció: 7 de novembre de 1980 (als 50 anys)
Ciudad Juárez (Mèxic)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Neile Adams (1956-1972)
Ali MacGraw (1973-1978)
Barbara Minty (1980-1980)
Papers importants: Els set magnífics (1960)
La gran evasió (1962)
L'assumpte Thomas Crown (1967)
Bullit (1969)
La fugida (1972)
Papillon (1973)
El colós en flames (1974)

Pàgina sobre Steve McQueen a IMDb

Steve McQueen, nascut Terence Steven McQueen, (Beech Grove, 24 de març de 1930 − Ciudad Juárez, 7 de novembre de 1980) va ser un actor, productor, pilot d’automòbil i de moto estatunidenc. Els seus papers d'anti-heroi han fet de Steeve McQueen una icona de la contra-cultura que lluitava contra la guerra del Vietnam en els anys 1950 i 1960. En 1974, era l'estrella del cinema més ben pagada del món.

Joventut[modifica | modifica el codi]

Fill únic, no ha conegut el seu pare, aviador acrobàtic que desapareix poc després del seu naixement mentre que la seva mare l'abandona en una granja. És en part educat pel seu oncle, a Slater a Missouri. A l'edat de dotze anys, coneix la seva mare però no li perdona haver-lo abandonat. Marxa a viure amb ella a Los Àngeles. Adolescent incontrolable, McQueen es barreja amb les bandes de Los Àngeles. Abandona molt d'hora l'escola i és contractat a la marina mercant i després als Marines el 1947 on és mecànic. El 1952, estudia a l’Actors Studio de Nova York i fa els seus inicis a Broadway el 1955, a l’obra A Hatful of Rain.

Carrera[modifica | modifica el codi]

El 1956, roda la seva primera pel·lícula, Somebody Up There Likes Me, sota la direcció de Robert Wise. El seu paper és tan poc important que ni surt als crèdits. Solitari i tancat en ell mateix, agressiu de vegades, és considerat amb moltes reserves pels estudis. Acaba no obstant això obtenint el paper que el convertirà en estrella de Hollywood, el del caçador de recompenses Josh Randall, en la sèrie de televisió En nom de la llei, caçador de recompenses al Far West, armat d'un Winchester calibre 44/40 model 1892 amb canó retallat. Actuarà en total en 94 episodis en tres temporades, de 1958 a 1961. En poc temps, es converteix en una de les figures més conegudes d'Amèrica.

1958 és un gran any per a McQueen, ja que obté aquell any el primer paper principal de la seva carrera amb The Blob. En els anys 1960, l'actor es fa ràpidament un dels actors més cobejats de la seva generació. Roda moltes vegades amb John Sturges, en principi a Never So Few el 1959 que el releva als cinèfils. Forma part del repartiment de Els set magnífics al costat de Yul Brynner, Charles Bronson i James Coburn el 1960. Va haver de simular un accident de cotxe per tal d'alliberar-se del rodatge de la sèrie de TV En nom de la llei per interpretar Els set magnífics.

Tornarà a coincidir amb Sturges el 1963 a La gran evasió en la qual suggereix ell mateix la idea de l'evasió amb moto, una seqüència mítica. McQueen participa a Hell is for Heros abans d'acceptar rodar Love with the Proper Stranger de Robert Mulligan el 1963 on fa costat a l'heroïna de Rebel sense causa. Conegut jugador, Steeve McQueen és El rei del joc el 1965 a la seva primera col·laboració amb Norman Jewison abans de fer The Sand Pebbles el 1966. El seu paper li val un nominació per a l'Oscar al millor actor el 1967.

El 1968, Steeve McQueen roda dues de les seves pel·lícules més cèlebres. Interpreta un joc de seducció tòrrida amb Faye Dunaway a L'assumpte Thomas Crown. encadena amb Bullitt de Peter Yates, pel·lícula mítica en la qual es troben les seqüències de persecucions més increïbles de la història del cinema. McQueen provarà encara, però amb menys èxit, de lligar el seu amor per a la velocitat i les proves automobilístiques amb el cinema en una pel·lícula dedicada a la glòria dels esports mecànics, Le Mans el 1971.

Durant els anys 1970, és l'actor el més ben pagat de tots i continua rodant en pel·lícules importants com La fugida (The Getaway) de Sam Peckinpah el 1972, on coneix Ali Mcgraw, que s'ha fet cèlebre pel seu paper a Love Story, es casa amb ella en segones noces. Però treballa també a Papillon de Franklin J. Schaffner el 1973 o també El colós en flames el 1974 sota la direcció de John Guillermin. Després McQueen no és més que l'ombra d'ell mateix. S'engreixa, porta la barba i un rumor parla de suposats problemes de toxicomania. És de fet rosegat per un càncer de pulmó. Roda la seva última pel·lícula El caçador el 1980.

Bon amic de Bruce Lee, que li havia ensenyat alguns arts marcials, quan aquest mor el 1973, porta el seu taüt amb James Coburn, Robert Lee, Taky Kimura i Dan Inosanto[1]

Esports de motor[modifica | modifica el codi]

Steve McQueen és un gran aficionat als esports de motor i realitza ell mateix diverses escenes de risc a les seves pel·lícules. Aquesta passió és l'origen de la pel·lícula Le Mans. El seu cotxe és un Jaguar XKSS, versió de carretera del tipus D.[2] El 1970, a les 12 hores de Sebring pilota un Porsche 908 en companyia de Peter Revson. Després d'haver anar en cap durant un temps, arriben segons, 23 segons després del Ferrari 512S de Mario Andretti. Steve McQueen participa en aquesta carrera amb una cama enguixada, conseqüència d’un accident de moto dues setmanes abans.

El 1971 va finançar On Any Sunday, un documental sobre l'esport del motociclisme que obtingué una nominació per a l'Oscar al millor documental de 1972[3] i ha esdevingut tot un clàssic en la matèria. McQueen hi apareix pilotant motocicletes de motocròs en companyia de famosos motociclistes de l'època.

Cap al 1963, va participar en l'equip EUA d'enduro al campionat del món d'enduro (prova durant 6 dies) en una Triumph de 650 cm³ a Erfurt a Alemanya.

Vida privada[modifica | modifica el codi]

McQueen feia dues hores d'exercici quotidià, incloent l'halterofília i cinc milles de footing, i allò set dies per setmana. McQueen va aprendre també Tang Soo Do, un art marcial, de Pat E. Johnson, cinturó negra novè dan. Tanmateix, també era conegut per al seu ús equivocat de drogues (William Claxton va declarar que fumava marihuana gairebé tots els dies, altres diuen que esnifava cocaïna al començament dels anys 1970). Com molts actors d'aquesta època, fumava molt. Bevia de vegades amb excés, i va ser detingut per conduir en estat d'embriaguesa a Anchorage a Alaska el 1972.

Steve McQueen era molt amic de Sharon Tate i del seu marit Roman. El 9 d’agost de 1969, Charles "Tex" Watson, Patricia Krenwinkel i Susan Atkins, membres de la «família» de Charles Manson penetren a la casa de Sharon Tate, llavors embarassada, i la maten, així com altres quatre persones (Abigail Folger, Jay Sebring, Wojciech Frykowski i Steven Parent). Steve McQueen és en xoc sobretot perquè el seu nom era a la llista negra de Charles Manson, i compra armes per protegir Neile i els fills, es torna desconfiat i prendre drogues el torna paranoic.

El 1972, comença el rodatge de la pel·lícula La fugida (The Getaway) durant el qual coneixerà l'actriu Ali Macgraw. Però la seva paranoia creix cada vegada més i les seves addiccions ocupen un gran lloc en la seva vida, malgrat el seu desig de parar. Encara que estimi la seva esposa, té una aventura més aviat seriosa amb la model Barbara Minty. Se separa d'Ali MacGraw amb la qual ha signat un contracte de matrimoni no preveient pagament de diners en cas de divorci. De seguida després de la marxa de la seva segona esposa, instal·la la jove Barbara a casa seva.

És l’avi de l'actor Steven R. Mcqueen (The Vampire Diaries).

Malaltia i defunció[modifica | modifica el codi]

Steve McQueen està malalt. Ho sap des d'una visita mèdica el 1978. El seu Càncer de pulmó es generalitza. Als Estats Units, els seus metges es neguen a operar-lo tement per al seu cor ja ben fràgil. Contra l'opinió d'aquests últims, decideix marxar a Mèxic per tal de fer-se operar. Aquesta operació és discutida i apunta a treure-li el mesotelioma que havia desenvolupat probablement a causa de l'amiant present en les combinacions ignífugues que utilitzava en les proves automobilístiques. Després de tres llargues hores d'operació, surt aparentment en bona salut. És feble però l'operació és coronada amb èxit. Tanmateix, mor d'una aturada cardíaca la nit del 7 de novembre de 1980, a Ciudad Juárez a Mèxic, un dia després de l'operació.

Herència[modifica | modifica el codi]

Steeve McQueen va col·leccionar durant vint-i-cinc anys totes les menes d'objectes, anant de motos de joguina, passant per armes, cartells, fotos, roba. L'11 de novembre de 2006, aquesta col·lecció va ser dispersada per la seva vídua, Barbara McQueen Brunswold. Aquesta venda, organitzada per Bonhams § Butterfield, es componia de 216 lots, entre els quals les ulleres de sol Persol que l'actor portava a L'assumpte Thomas Crown adjudicat en 70.200 dòlars. Hi havia també la carrabina Winchester de Bullitt adjudicat en 2.016 dòlars, la seva col·lecció de motos Indians entre les quals la Powerplus Daytona de 1920 adjudicat en 150.000 dòlars, el guió de Tom Horn gravat amb el seu nom, adjudicat en 35.100 dòlars i un ganivet gravat «To Steeve from Dutch», adjudicat en 38.025 dòlars.

Palmarès i honors[modifica | modifica el codi]

Homenatge pòstum
  • Sheryl Crow va escriure una cançó titulada Steve McQueen. Al clip, Sheryl es passeja per Hollywood i es pot veure l'estrella de Steve al Passeig de la Fama de Hollywood. En aquest clip també trobem carreres de cotxes
  • El Dr. House dóna el nom de Steve McQueen a la seva rata a l'episodi Partida de caça.
  • Té la seva estrella al Passeig de la Fama al 6834 Hollywood Boulevard.
  • El 1999, el seu nom és afegit al Motorcycle Hall of Fame de l'American Motorcyclist Association.[4]

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

Productor[modifica | modifica el codi]

Premis i nominacions[modifica | modifica el codi]

Any Categoria Pel·lícula Resultat
1964 Globus d'Or al millor actor dramàtic Love with the Proper Stranger Nominat
1967 Oscar al millor actor The Sand Pebbles Nominat
Globus d'Or al millor actor dramàtic The Sand Pebbles Nominat
1970 Globus d'Or al millor actor musical o còmic The Reivers Nominat
1974 Globus d'Or al millor actor dramàtic Papillon Nominat

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. M.Uyehara. Bruce Lee: The Incomparable Fighter. Black Belt Communications, 1993. 
  2. JAGUAR XK SS de Steve McQueen, Gilles Bonnafous, 6 de setembre de 2003, MotorLegend.com
  3. «NY Times: On Any Sunday» (en anglès). NY Times. [Consulta: 2008-11-12].
  4. . Article sobre el pilot al lloc del Motorcycle Museum. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: cinema