Robert Aldrich

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
Robert Aldrich
Nom de naixement: Robert Burgess Aldrich
Naixement: 9 d'agost de 1918
Cranston, Rhode Island, EUA
Defunció: 5 de desembre de 1983 (als 65 anys)
Los Angeles, Califòrnia, EUA
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Harriet Foster (1941-1965)
Sibylle Siegfried (1966-?)

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1973 L'emperador del nord
1972 Ulzana's Raid
1971 The Grissom Gang
1970 Too Late the Hero
1967 Els dotze del patíbul
1965 El vol del fènix
1964 Hush... Hush, Sweet Charlotte
1962 Què se n'ha fet, de Baby Jane?
1961 L'últim capvespre
1956 Atac
1955 Un petó mortal
(Puntuació mínima de 7 a Filmaffinity)
Fitxa sobre Robert Aldrich a IMDb

Robert Aldrich (Cranston, Rhode Island, 9 d'agost de 1918 - Los Angeles, 5 de desembre de 1983) fou un director de cinema, escriptor i productor estatunidenc, reconegut per treballs com ara Un petó mortal, El gran ganivet, Què se n'ha fet, de Baby Jane?, El vol del fènix, Hush… Hush, Sweet Charlotte o Els dotze del patíbul, entre altres. També va ser president de l'associació americana de directors (DGA) del 1975 al 1979.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Robert Burgess Aldrich va néixer a Cranston, Rhode Island, fill de Lora Lawson i l'editor Edward B. Aldrich. Era nét del senador Nelson W. Aldrich i cosí de Nelson Aldrich Rockefeller. Va estudiar a la Moses Brown School. Al 1941, va deixar la universitat per un treball menor a la RKO Radio Pictures.

Propmte va anar pujant de categoria i ja com assistent de direcció va treballar amb cineastes com Jean Renoir, Abraham Polonsky, Joseph Losey o Charlie Chaplin. Als anys 50 es va convertir en director de televisió, realitzant la seua primera obra The big leaguer al 1953. En aquesta època, Aldrich va ser un dels pocs creadors autors, tot deixant la seua visió liberal i humanista en nombrosos gèneres. És el cas de la pel·lícula noir Un petó mortal (1955) o de El gran ganivet (1955), una adaptació d'una obra de Clifford Odets sobre els negocis de Hollywood. També s'endinsa en el món militar amb Atac (1956).

Durant la dècada següent va dirigir nombrosos films, com la història de terror gòtic Què se n'ha fet, de Baby Jane? (1962) amb Bette Davis i Joan Crawford, la controvertida The Killing of Sister George (1968) o la bèl·lica Els dotze del patíbul (1967). Precisament, l'èxit de la darrera el va permetre muntar la seua pròpia productora durant un temps, encara que els mals resultats l'obligaren a retornar al Hollywood comercial. Tot i això, el seu humanisme liberal seguiria estant present en films com Ulzana's Raid (1972) o The Longest Yard.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

  • Ós d'argent de Berlin al millor director
  • Lleó d'argent a la millor pel·lícula estrangera
  • Premi dels crítics italians per Attack
  • Pel·lícula Hochi per The Big Knife

I nominacions a la Palma d'Or del Festival de Cannes i als premis Laurel.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]