George Marshall (director)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
Director chair.png
George Marshall
George Marshall, Marlène Dietrich i Joe Pasternak al rodatge de Destry Rides Again (1939)
George Marshall, Marlène Dietrich i Joe Pasternak al rodatge de Destry Rides Again (1939)
Naixement: 29 de desembre de 1891
Chicago, Illinois (EUA)
Defunció: 17 de febrer de 1975 (als 83 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units

Millors pel·lícules
(Puntuació mínima de 7 a FilmAffinity o IMDb)
1962 La conquesta de l'Oest
1946 La dàlia blava
1945 Murder, He Says
1940 The Ghost Breakers
1939 You Can't Cheat an Honest Man
1939 Destry Rides Again
1932 Towed in a Hole
1932 L'avi de la criatura
Fitxa sobre George Marshall (director) a IMDb

George Marshall (Chicago, Illinois, 29 de desembre de 1891Los Angeles, Califòrnia, 17 de febrer de 1975) va ser un director i guionista estatunidenc.[1] [2]

Pocs films de Marshall són coneguts del gran públic, a excepció potser de Destry Rides Again, The Sheepman, i La conquesta de l'Oest. Marshall va codirigir l'última de les pel·lícules al costat de John Ford, Henry Hathaway i Richard Thorpe, encarregant-se del segment del ferrocarril, en el qual hi ha una famosa seqüència d'estampida.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Encara que Marshall va treballar en gairebé tots els tipus de films imaginables, la seva carrera es va iniciar en l'època del cinema mut fent produccions western, un gènere que ell mai no va abandonar completament. Tanmateix, ja avançada la seva trajectòria, va ser particularment requerit per realitzar comèdies. Així, va rodar mitja dotzena de pel·lícules amb Bob Hope i Jerry Lewis, a més de treballar amb W.C. Fields, Jackie Gleason, i Will Rogers.

Director de prop de cent films, va ser president de la Screen Directors Guild de 1948 a 1950. [2]

George Marshall va morir el 1975 a Los Angeles, Califòrnia, a causa d'una pneumònia. Va ser enterrat en el Cementiri de Holy Cross, a Culver City, Califòrnia.

Per la seva contribució a la indústria cinematogràfica, a George Marshall se li va concedir una estrella en el Passeig de la Fama de Hollywood, en el 7048 de Hollywood Boulevard.[3][4]

Filmografia (selecció)[modifica | modifica el codi]

com a director[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

com a guionista[modifica | modifica el codi]

  • 1915: And the Best Man Won
  • 1916: Across the Rio Grande
  • 1916: Love's Lariat
  • 1916: A Woman's Eyes
  • 1917: They Were Four
  • 1917: Border Wolves
  • 1917: Roped In
  • 1917: The Raid
  • 1917: Casey's Border Raid
  • 1917: Swede Hearts
  • 1917: Meet My Wife
  • 1917: Double Suspicion
  • 1917: Right of Way Casey
  • 1917: Squaring It
  • 1917: The Man from Montana
  • 1918: Quick Triggers
  • 1918: Naked Fists
  • 1918: Beating the Limited
  • 1919: The Gun Runners
  • 1921: Why Trust Your Husband
  • 1921: A Ridin' Romeo
  • 1921: The Jolt
  • 1930: Hey Diddle Diddle
  • 1932: Big Dame Hunting
  • 1933: Olsen's Big Moment
  • 1934: Call It Luck
  • 1936: Can This Be Dixie?

com a actor[modifica | modifica el codi]

Cinema[modifica | modifica el codi]

Televisió[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. The New York Times. George Marshall (en anglès). The New York Times. 
  2. 2,0 2,1 imdb. Geoge Marshall (en anglès). imdb. 
  3. QUILAN, David, The Illustrated Guide to Film Directors, Londres: B. T. Batsford Ltd., 1983 ((anglès))
  4. FILHO, Rubens Ewald, Dicionário de Cineastas, São Paulo: Companhia Editora Nacional, 2002
  • « George Marshall » A John Wakemann (dir.), "World Film Directors, Volume One, 1890-1945, Nova York, The H.W. Wilson Company, 1987, p. 731-735. (anglès)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema