L'últim xantatge

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaL'últim xantatge
The Happy Thieves Modifica el valor a Wikidata
Fitxa
DireccióGeorge Marshall Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
ProduccióJames Hill Modifica el valor a Wikidata
GuióJohn Gay Modifica el valor a Wikidata
MúsicaMario Nascimbene Modifica el valor a Wikidata
FotografiaPaul Beeson Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeOswald Hafenrichter Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorUnited Artists Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenEstats Units d'Amèrica Modifica el valor a Wikidata
Estrena1961 Modifica el valor a Wikidata
Durada88 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
Versió en catalàSí 
RodatgeEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coloren blanc i negre Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Basat enThe Oldest Confession (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Gènerecinema de ficció criminal, comèdia dramàtica, cinema de robatoris i comèdia Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0056057 Filmaffinity: 645456 Allocine: 209086 Rottentomatoes: m/the_happy_thieves Letterboxd: the-happy-thieves Allmovie: v94311 TCM: 17148 TV.com: movies/the-happy-thieves AFI: 23101 TMDB.org: 100064 Modifica el valor a Wikidata

L'últim xantatge (títol original: The Happy Thieves) és una pel·lícula de crim i comèdia dramàtica estatunidenca de 1961 protagonitzada per Rex Harrison i Rita Hayworth i dirigida per George Marshall.[1] La pel·lícula està basada en la novel·la The Oldest Confession de Richard Condon. Està doblada al català.[2]

Va tenir una mala acollida, i Harrison més tard la va descriure com "una brossa absoluta".

Argument[modifica]

Un valuós quadre de la duquessa Blanca és robat de nit del seu castell a Espanya per un dels seus hostes, en Jimmy Bourne, que substitueix l'obra original per un duplicat. Aleshores, el lladre passa el quadre a la seva parella en el crim, l'Eve Lewis. No obstant això, l'obra d'art els és robada posteriorment per un home que actua en nom del doctor Victor Muñoz, el cosí de la duquessa.

L'Eve vol anar a per ell, però en Víctor li fa xantatge a ella i en Jim, exigint-los que robin un altre reconegut quadre (El dos de maig de 1808 a Madrid) de Francisco de Goya del Museu del Prado de Madrid. L'artista Jean Marie Calbert crea una còpia exacta del quadre, i està previst que hi hagi un canvi durant la corrida de toros de comiat d'un famós matador, Cayetano, amb qui la duquessa té intenció de casar-se.

Durant la corrida, en Víctor dispara en secret a en Cayetano per tal de crear una diversió que ajudarà al robatori d'art. La notícia de la mort del matador s'estén ràpidament per la ciutat i distreu els guàrdies del Museu del Prado, permetent a en Jim i en Jean començar a canviar els dos quadres. En Jean abandona de sobte l'habitació abans que acabin, però l'Eve arriba a temps per ajudar a en Jim a completar el canvi abans que tornin els guàrdies.

Més tard, en Jean apareix i va amb en Jim a la casa d'en Víctor, on el troben mort. Aleshores són incriminats per aquest assassinat per la duquessa, que havia matat a Víctor per venjar la mort d'en Cayetano. Utilitzant el quadre robat de Goya com a moneda de canvi, en Jim negocia amb les autoritats i assegura la llibertat per en Jean i una reducció de la pena de presó per a ell. L'Eve promet esperar-lo.

Repartiment[modifica]

Notes de producció[modifica]

La pel·lícula va ser produïda per la productora de Hayworth, Hillworth Productions AG, i distribuïda per United Artists. El productor executiu de la pel·lícula era l'aleshores marit de Hayworth, James Hill .

Música[modifica]

Durant una prova taurina es pot escoltar una melodia basada en " Gernikako Arbola " .

Referències[modifica]

  1. The American Film Institute Catalog: Of Motion Pictures Produced in the United States: Feature Films, 1921–1930, Part 1. University of California Press, 1997, p. 453. ISBN 0-520-20969-9. 
  2. «L'últim xantatge». esadir.cat. [Consulta: 21 abril 2024].