John Wayne

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
John Wayne
John Wayne a The Challenge of Ideas (1961)
John Wayne a The Challenge of Ideas (1961)
Nom real: Marion Robert Morrison
Naixença: 26 de maig de 1907
Winterset, Iowa (EUA)
Defunció: 11 de juny de 1979 (als 72 anys)
Los Angeles, Califòrnia (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Josephine Alicia Saenz (1933–1945)
Esperanza Baur (1946–1953)
Pilar Pallete (1954–1979)
Pàgina web: Lloc web oficial
Premis Oscar
Millor actor
1969 - Valor de llei
Globus d'Or
Millor actor - Drama
1969 - Valor de llei
Cecil B. DeMille
1966 - Trajectòria cinematogràfica
Pàgina sobre John Wayne a IMDb

John Wayne (26 de maig de 1907 - 11 de juny de 1979), popularment conegut com "El Duc", fou un actor nord-americà guanyador d'un Oscar i principalment conegut pels seus westerns.[cal citació]

La seva carrera començava en el cinema mut durant els anys 1920. Fou una de les principals estrelles des dels anys 1940 fins als anys 1970. Famós sobretot pels seus westerns i èpiques de la Segona Guerra Mundial, també feia una gamma àmplia de pel·lícules de diversos gèneres, biografies, comèdies romàntiques, policíaques, etc. Tipificava una certa classe de masculinitat individualista tosca, convertint-se en una icona americana.[cal citació]

Taula de continguts

Joventut [modifica]

John Wayne naixia Marion Robert Morrison a Winterset, Iowa, el 1907, però el seu nom es convertia en Marion Michael Morrison quan els seus pares decidien anomenar el seu pròxim fill Robert. Els primers anys van estar marcats per la pobresa; el seu pare no gestionava bé l'economia familiar. El duc era un estudiant bo i popular. Alt i amb condicions físiques, era un futbolista destacat a l'Institut Glendale i era reclutat per la Universitat de Califòrnia. Com a adolescent, Wayne també treballava en una botiga de gelats, el propietari del qual arrendava cavalls per als estudis de Hollywood locals. Mentre, a la universitat, Wayne començava a treballar al voltant dels estudis locals de cinema.

Inicis [modifica]

Després de dos anys de treballar en papers puntals en els Estudis Fox Entertainment Group per $35 a la setmana, se li ofereix el paper principal a la pel·lícula de 1930 The Big Trail; el director, Raoul Walsh, (que "descobria" Wayne) li donava el nom artístic de "John Wayne".[cal citació] Tot i ser un fracàs comercial, el seu sou s'alçava a $75 la setmana. Els especialistes de l'estudi li ensenyaren a cavalcar i altres tècniques del western. Nou anys més tard, la seva actuació a la pel·lícula La diligència el converteix en estrella (1939).[cal citació]

Wayne apareixia en més de vint de les pel·lícules de John Ford des de 1928 i durant els 35 propers anys, incloent-hi La diligència (1939), La legió invencible (1949), L'home tranquil (1952), Centaures del desert (1956), Escrit sota el sol (1957), i L'home que va matar Liberty Valance (1962).[cal citació]

Un dels papers més lloats de Wayne era a The High and the Mighty (1954), dirigit per William Wellman i basada en una novel·la d'Ernest K. Gann, on retratava un aviador heroic.[cal citació] Island in the Sky (1953) hi està molt relacionada, de fet les dues pel·lícules es feien el mateix any amb el mateix productor, director, escriptor, cinematògraf, editor, i distribuïdor.[cal citació]

El 1949, el director Robert Rossen oferia el paper protagonista de All the King's Men a Wayne, que rebutjava al trobar que el contingut projectava antiamericanisme en molts aspectes.[cal citació] Broderick Crawford, que finalment prenia el paper, guanyava l'Oscar de 1950 al millor actor, guanyant a Wayne, que estava nomenat pel seu paper a The Sands of Iwo Jima.[cal citació]

John Wayne guanyava finalment un Oscar per Valor de llei (1969). També va ser nominat com a director per The Alamo, una de les dues pel·lícules que dirigia.[cal citació] L'altra era The Green Berets (1968), l'única pel·lícula feta durant la Guerra del Vietnam per donar suport al conflicte.[cal citació]

Escena del tràiler de Centaures del desert

Centaures del desert és àmpliament considerada com la millor actuació i potser més complexa de Wayne.[cal citació]

Wayne era conegut pels seus ideals conservadors. Va participar a Motion Picture Alliance for the Preservation of American Ideals, sent-ne el president durant un període.[cal citació] Fou un anticomunista ardent, i també fou seguidor de House Un-American Activities Committee i de la llista negra d'actors i actrius que s'acusaven de ser compassius amb els ideals comunistes.[cal citació]

El 1964 se li diagnostica un càncer de pulmó, i se'l opera per extreure el seu pulmó esquerre sencer i dues costelles.[cal citació]

Potser a causa de la seva enorme popularitat, o pel seu estatus de ser el republicà més famós protagonista de Hollywood, el Partit Republicà recorre a Wayne per a ser president el 1968. S'hi negà argumentant que no creia que el públic consideraria seriosament un actor a la Casa Blanca. Tanmateix, donava suport al seu amic Ronald Reagan com a governador de Califòrnia el 1966 i el 1970.[cal citació]

Wayne es va casar tres vegades, sempre amb núvies que parlaven espanyol; a Josephine Alicia Saenz, Esperanza Baur, i Pilar Palette. Tenia quatre fills amb Josephine i tres amb Pilar, els més notables foren l'actor Patrick Wayne i Aissa Wayne, que va escriure una memòria de la seva vida com a filla de John Wayne.[cal citació]

John Wayne moria de càncer d'estómac l'11 de juny de 1979.[cal citació]

Filmografia [modifica]

anys 1920 [modifica]

Anys 1930 [modifica]

Anys 1940 [modifica]

Anys 1950 [modifica]

Anys 1960 [modifica]

Anys 1970 [modifica]

Enllaços externs [modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: John Wayne
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=John_Wayne&oldid=11205826»