Jane Fonda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Jane Fonda
Jane Fonda al 1990.
Jane Fonda al 1990.
Nom real: Lady Jayne Seymour Fonda
Naixença: 21 de desembre de 1937 (1937-12-21) (76 anys)
Nova York, Nova York (EUA)
Nacionalitat: Estats Units Estats Units
Cònjuge/s: Roger Vadim (1965-1973)
Tom Hayden (1973-1990)
Ted Turner (1991-2001)
Premis Oscar
Millor actriu
1971 - Klute
1978 - Coming Home
Globus d'Or
Most Promising Newcomer - Female
1961 - Tall Story
Millor actriu - Drama
1971 - Klute
1977 - Julia
1978 - Coming Home
Premis Emmy
Millor actriu - Minisèrie
1984 - The Dollmaker
Premis BAFTA
Millor actriu
1977 - Julia
1979 - La síndrome de la Xina

Pàgina sobre Jane Fonda a IMDb

Jane Fonda (21 de desembre de 1937) és una actriu, escriptora i activista política dels Estats Units.

Biografia[1][modifica | modifica el codi]

Jane Fonda en els seu inicis
a Sunday in New York (1963).

Va començar al cinema amb el film Tall Story el 1960. Ha guanyat dos Oscars. Filla de l'actor Henry Fonda i germana de Peter Fonda, va néixer a Nova York. Quan Fonda tenia 12 anys la seva mare es va suïcidar. Abans de començar a ser actriu Jane Fonda era model de moda.

Guanyà el seu primer Oscar el 1971 per la pel·lícula Klute on feia de prostituta. El segon Oscar li va arribar per la seva participació a Coming Home (1978). Un film molt popular va ser La síndrome de la Xina (1979) on es relatava els efectes d'un accident nuclear. El major èxit comercial va ser Nine to Five amb Lily Tomlin i Dolly Parton.

Va treballar amb el seu pare a On Golden Pond, per a ell va ser la darrera pel·lícula, ja que va morir 5 mesos després de realitzar-la.

Com a contrapunt cal dir que va ser nominada als premis Razzie a la pitjor actriu per la pel·lícula Old Gringo.

Política i aeròbic[modifica | modifica el codi]

Durant la dècada de 1960, Jane Fonda es va dedicar a l'activisme polític en suport al movimiento pels drets civils i a l'oposició a la guerra del Vietnam. Va donar suport a l'ocupació de la Presó de Alcatraz cosa que va ser vista com un intent de cridar l'atenció pels temes dels Pobles indígenes d'Amèrica. Com activista política va actuar a favor dels drets civils americans i en oposició a la guerra del Vietnam en aquest segon aspecte va ser molt criticada quan va aparèixer unes imatges seves al comunista Vietnam del nord muntada sobre un aparell de guerra.

Durant molts anys també ha estat partidària de les causes feministes, però de la mateixa manera va ser una de les primeres icones nord-americanes en promoure la cura del cos mitjançant la pràctica d'exercici a casa. Va difondre l'aeròbic, editant videos sobre rutines d'exercicis, i encara actualment promociona productes de bellesa per a la dona gran.

Matrimonis[modifica | modifica el codi]

Jane Fonda ha estat casada tres vegades. Primer amb el director francés Roger Vadim, des de 1965 fins a 1973, i amb el que va tenir una filla anomenada Vanessa. Poc després es va casar amb Tom Hayden, autor i polític. El segon matrimoni va durar des de 1973 fins a 1990 i van tenir un fill, Troy Garity, nascut el 1973, que també és actor. El seu tercer matrimoni va ser amb Ted Turner, un magnat de la televisió per cable i fundador de la CNN. Va durar des de 1991 fins a 2001.

Filmografia [2][3][modifica | modifica el codi]

Any Films Paper Notes
1960 Tall Story June Ryder
1961 A String of Beads feta per la TV
1962 La gata negra (Walk on the Wild Side) Kitty Twist
The Chapman Report Kathleen Barclay
Period of Adjustment Isabel Haverstick Nominada—Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
Globus d'or a la nova actriu de l'any
1963 In the Cool of the Day Christine Bonner
Sunday in New York Eileen Tyler
1964 Joy House, The Love Cage Melinda
Circle of Love Sophie
1965 Cat Ballou Catherine 'Cat' Ballou Nominada—Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1966 La caça de l'home (The Chase) Anna Reeves
La Curée (The Game Is Over) Renee Saccard
Any Wednesday Ellen Gordon Nominada—Globus d'Or a la millor actriu musical o còmica
1967 Hurry Sundown Julie Ann Warren
Barefoot in the Park Corie Bratter Nominada—BAFTA a la millor actriu
1968 Spirits of the Dead Comtessa Frederica
Barbarella Barbarella
1969 They Shoot Horses, Don't They? Gloria Beatty Nominada—Oscar a la millor actriu
Nominada—BAFTA a la millor actriu
Nominada—Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
1971 Klute Bree Daniels Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominada—BAFTA a la millor actriu
1972 Tout va bien Suzanne
F.T.A. Ella mateixa
1973 Steelyard Blues Iris Caine
A Doll's House Nora Helmer
Premi Henrietta al Globus d'Or
1976 The Blue Bird The Night
1977 Fun with Dick and Jane Jane Harper
Julia Lillian Hellman BAFTA a la millor actriu
David di Donatello a la millor actriu estrangera
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Nominada—Oscar a la millor actriu
1978 Coming Home Sally Hyde Oscar a la millor actriu
Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
Arriba un genet Ella Connors
California Suite Hannah Warren
Premi Henrietta al Globus d'Or
1979 La síndrome de la Xina (The China Syndrome) Kimberly Wells BAFTA a la millor actriu
Nominada—Oscar a la millor actriu
Nominada—Globus d'Or a la millor actriu dramàtica
The Electric Horseman Alice 'Hallie' Martin
Premi Henrietta al Globus d'Or
1980 Nine to Five Judy Bernly
1981 On Golden Pond Chelsea Thayer Wayne Nominada—Oscar a la millor actriu secundària
Nominada—BAFTA a la millor actriu secundària
Nominada—Globus d'Or a la millor actriu secundària
Rollover Lee Winters
1984 The Dollmaker Gertie Nevels Premi Emmy a la millor actriu de minisèries o telefilms
Nominada—Globus d'Or a la millor actriu de minisèries o telefilms
Terror in the Aisles imatges d'arxiu
1985 Agnès de Déu Dr. Martha Livingston
1986 L'endemà al matí Alex Sternbergen Nominada—Oscar a la millor actriu
1989 Old Gringo Harriet Winslow
1990 Stanley & Iris Iris Estelle King
2002 Searching for Debra Winger Ella mateixa
2003 V-Day: Until the Violence Stops Ella mateixa
2005 Monster-in-Law Viola Fields
2007 Georgia Rule Georgia Randall
2011 Peace, Love, & Misunderstanding Grace

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Andersen, Christopher. Citizen Jane. 1990: Henry Holt and Company. ISBN 0-8050-0959-0.
  • Davidson, Bill. Jane Fonda: An Intimate Biography. 1991: New American Library. ISBN 0-451-17028-8.
  • Fine, Carla and Jane Fonda. Strong, Smart, and Bold: Empowering Girls for Life. 2001: Collins. ISBN 0-06-019771-4.
  • Fonda, Jane. My Life So Far. 2005: Random House. ISBN 0-375-50710-8.
  • Fonda, Jane. Jane Fonda's Workout Book. 1986: Random House Value Publishing. ISBN 0-517-40908-9.
  • Fonda, Jane, with Mignon McCarthy. Women Coming of Age. 1987: Random House Value Publishing. ISBN 5-550-36643-6.
  • Fox, Mary Virginia and Mary Molina. Jane Fonda: Something to Fight for. 1980: Dillon Press. ISBN 0-87518-189-9.
  • Freedland, Michael. Jane Fonda: The Many Lives of One of Hollywood's Greatest Stars. 1989: HarperCollins Publishers. ISBN 0-00-637390-9.
  • French, Sean. Jane Fonda: A Biography. 1998: Trafalgar Square Publishing. ISBN 1-85793-658-2.
  • Gilmore, John. Laid Bare: A Memoir of Wrecked Lives and the Hollywood Death Trip. Amok Books, 1997. ISBN 1-878923-08-0.
  • Hershberger, Mary. Peace work, war myths: Jane Fonda and the antiwar movement. Peace & Change, Vol. 29, No. 3&4, July 2004.
  • Hershberger, Mary. Jane Fonda's War: A Political Biography of an Antiwar Icon. 2005: New Press. ISBN 1-56584-988-4.
  • Kiernan, Thomas. Jane: an intimate biography of Jane Fonda. 1973: Putnam. ISBN 0-399-11207-3.
  • Mickey Avalon song, "Jane Fonda" 2007

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Jane fonda». The New York Times.
  2. «Filmografia de Jane Fonda». The New York Times.
  3. «Jane Fonda, premis». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Jane Fonda Modifica l'enllaç a Wikidata