The Chapman Report
 | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | George Cukor |
| Protagonistes | |
| Producció | Darryl F. Zanuck, Richard D. Zanuck i Michael A. Hoey |
| Dissenyador de producció | Gene Allen  |
| Guió | Wyatt Cooper i Don Mankiewicz segons la novel·la d'Irving Wallace |
| Música | Leonard Rosenman, Frank Perkins i Max Steiner |
| Fotografia | Harold Lipstein |
| Muntatge | Robert L. Simpson |
| Vestuari | Orry-kelly |
| Productora | DFZ Productions |
| Distribuïdor | Warner Bros. i Netflix |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Estats Units |
| Estrena | 1962 |
| Durada | 125 minuts |
| Idioma original | anglès |
| Color | en color |
| Descripció | |
| Gènere | Drama |
| Lloc de la narració | Los Angeles |
         | |
The Chapman Report és una pel·lícula de George Cukor estrenada el 1962.
Argument[modifica]
El Dr. Chapman estudia quatre casos destinats a no acabar bé, el primer d'una dona provinciana (Shelley Winters) que troba consol en l'adulteri, el segon d'una artista que sedueix un jugador de futbol, el tercer una jove vídua (Jane Fonda) s'enfronta amb un greu complex d'Èdip i l'últim amb una divorciada (Claire Bloom), que pateix de nimfomania i medita suïcidar-se.[1]
Repartiment[modifica]
- Shelley Winters: Sarah Garnell
- Jane Fonda: Kathleen Barclay
- Claire Bloom: Naomi Shields
- Glynis Johns: Teresa Harnish
- Efrem Zimbalist Jr.: Paul Radford
- Ray Danton: Fred Linden
- Andrew Duggan: Dr. George C. Chapman
- Ty Hardin: Ed Kraski
- Harold J Stone: Frank Garnell
- Corey Allen: Wash Dillon
- Jennifer Howard: Grace Waterton
- Cloris Leachman: Miss Selby
- Henry Daniell: Dr. Jonas
- Hope Cameron: Ruth Linden
- Evan Thompson: Cass Kelly
- Jack Cassidy: Ted Dyson
Referències[modifica]
- ↑ «The Chapman Report». The New York Times.
