Anna Magnani

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Anna Magnani
Anna Magnani
Anna Magnani
Naixença: 7 de març de 1908
Roma (Itàlia)
Defunció: 27 de setembre de 1973 (als 65 anys)
Roma (Itàlia)
Origen: Itàlia Itàlia
Cònjuge/s: Goffredo Alessandrini (1933-1950)
Premis Oscar
Millor actriu
1955 - La rosa tatuada
Globus d'Or
Millor actriu dramàtica
1956 - La rosta tatuada
Premis BAFTA
Millor actriu estrangera
1956 - La rosa tatuada
Mostra de Venècia
Millor actriu
1947 - L'onorevole Angelina
Festival de Berlín
Millor actriu
1958 - Selvaggio è il vento

Pàgina sobre Anna Magnani a IMDb

Anna Magnani (Roma, 7 de març de 1908 – Roma, 26 de setembre de 1973) va ser una actriu italiana.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Filla natural, abandonada per la seva mare, va ser criada per la seva àvia materna a Roma i es va educar en un convent.

Comença la seva carrera artística cantant en cabarets i night-clubs abans d'entrar a l'Acadèmia d'art dramàtic de Roma. Comença aleshores gires a través del país amb companyies teatrals amb mínim repertori.

Els seus començaments en el cinema tenen lloc el 1927 amb un petit paper en una pel·lícula muda, Scampolo, seguit d'un primer paper a La Cieca di Sorrento de Nunzio Malasomma el 1934.
El 1935, es casa amb Goffredo Alessandrini que la va fer interpretar Cavalleria el 1936. La seva unió va durar poc temps i el matrimoni va ser anul·lat el 1950.

Esdeve una actriu coneguda amb el paper que va tenir el 1941 a Teresa Venerdi, realitzat per Vittorio De Sicaperò l'esclat de la fama i el reconeixement mundial apareixeran a parti de la seva aparició a la pel·lícula de Roberto Rossellini Roma, ciutat oberta el 1945, generalment considerada com la primera pel·lícula neorealista.

Des d'aleshores, no va deixar de treballar pel cinema i la televisió i rep un Oscar a la millor actriu per a la seva actuació a la versió cinematogràfica de La Rosa tatuada (The Rose Tattoo) de Daniel Mann segons l'obra de Tennesse Williams (Williams i ella eren amics), i treballant amb els més importants realitzadors italians durant els anys 1950, 1960 i 1970.

Era coneguda pels seus papers de dona plebea, ruda i enamorada. Va tenir una relació amb Roberto Rossellini entre la realització de Roma, ciutat oberta i la seva trobada amb escàndol amb Ingrid Bergman. Anna va tenir el seu fill, Luca, fruit d'una relació amb l'actor italià Massimo Serato.

L'última pel·lícula que va interpretar va ser Roma, de Fellini, el 1972. Va morir l'any següent, a Roma, d'un càncer del pàncrees.

Filmografia[modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Anècdotes[modifica | modifica el codi]

Estrella d'Anna Magnani al Walk of Fame
  • En el cinema italià, es tenia costum d'anomenar-la La Magnani o Nanarella.
  • S'han realitzat dues pel·lícules sobre la seva vida d'actriu :
  • I dos llibres han estat escrits sobre la seva vida :
    • el 1984, The Film of Anna Magnani per Matilde Hochkofler (Gremese Editore, Roma, Itàlia, ISBN 88-7605-150-3),
    • el 1986, La Magnani per Patrizia Carrano (Ed. Rizzoli, Milà, Itàlia).
  • Une estrella amb el seu nom (i el seu renom) va ser col·locada al Hollywood Walk of Fame a Los Angeles (Estats Units) davant del 6381 d'aquell Passeig.
  • En el primer vol espacial, el 12 d'abril de 1961, Iuri Gagarin va enviar aquest missatge : "Saludo la fraternitat dels homes, el món de les arts, i Anna Magnani"

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

VIZIANO, Teresa. Anna Magnani una voce umana. Corazano (Pisa): Tivillius Edizioni, 2008.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Anna Magnani Modifica l'enllaç a Wikidata