Iuri Gagarin

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Iuri Gagarin
Юрий Гагарин
Gagarin in Sweden.jpg
Signatura
Cosmonauta soviètic
Primer humà a l'espai
Nascut 9 de març de 1934
Klúixino, RSFS de Rússia, Unió Soviètica
Mort 27 de març de 1968 (als 34 anys)
Kirjatx, RSFS de Rússia, Unió Soviètica
Altres ocupacions Pilot
Rang Coronel (polkovnik) de la Força Aèria Soviètica
Temps a l'espai 1 hora, 48 minuts
Selecció Air Force Group 1
Missions Vostok 1
Insígnia de la missió Vostok 1
Condecoracions Heroi de la Unió Soviètica Heroi de la Unió Soviètica
Pilot Cosmonauta de l'URSS Pilot Cosmonauta de l'URSS
Orde de Lenin Orde de Lenin
Orde de Karl Marx Orde de Karl Marx
Creu de Grunwald Creu de Grunwald
Orde del Nil Orde del Nil
Estrella d'Heroi del Treball Estrella d'Heroi del Treball
Medalla pel Desenvolupament de les Terres Verges Medalla pel Desenvolupament de les Terres Verges
Orde de la Bandera de la República Popular d'Hongria Orde de la Bandera de la República Popular d'Hongria
Medalla del 40è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques Medalla del 40è Aniversari de les Forces Armades Soviètiques

Iuri Aleksèievitx Gagarin (en rus: Ю́рий Алексе́евич Гага́рин)[1] (Klúixino, Unió Soviètica, 9 de març de 1934 - Novossiólovo, Unió Soviètica, 27 de març de 1968), fou un cosmonauta i pilot soviètic. Va ser el primer humà a viatjar a l'espai exterior, quan la nau espacial Vostok on viatjava va completar una òrbita de la Terra el 12 d'abril de 1961.[2]

Gagarin es va convertir en una celebritat internacional, i va ser guardonat amb diferents medalles i honors, com l'Heroi de la Unió Soviètica, l'honor més elevat de la nació. La Vostok 1 va ser la seva única missió espacial, tot i que va ocupar un càrrec en la tripulació de recanvi de la missió Soiuz 1 (que va acabar amb un accident). Després, Gagarin es va convertir en el director de formació adjunt del Centre d'entrenament de cosmonautes, que després es va reanomenar en honor seu. Gagarin morí el 1968 quan el MiG-15 que pilotava es va estavellar.

Infància i joventut[modifica | modifica el codi]

Casa natal de Iuri Gagarin, a Klúixino

Iura[3] va néixer a la vila de Klúixino, prop de Gzhatsk (en l'actualitat Óblast de Smolensk, Rússia), el 9 de març de 1934. El 1968 la veïna ciutat de Gjatsk va passar a anomenar-se Gagarin en honor seu. Els seus pares, Aleksei Ivànovitx Gagarin i Anna Timoféievna Gagarin, treballaven en una granja col·lectiva.[4] Dins de les activitats de la granja, els seus pares eren menestrals; concretament el seu pare era fuster. La seua mare, a més, era una gran lectora. Iuri era el tercer de quatre germans; la seva germana gran va ser l'encarregada de cuidar-lo mentre els seus pares treballaven. Igual que milions de persones a la Unió Soviètica, la família Gagarin va patir durant l'ocupació nazi a la Segona Guerra Mundial. Els seus dos germans grans van ser enviats a Alemanya com treballadors esclaus el 1943, i no van tornar fins després de la guerra. Mentre que el jove Iuri es va interessar per l'espai i els planetes, i va començar a somniar amb el seu viatge a l'espai i la possibilitat que un dia el somni es fes realitat.[5] Iuri va ser descrit per les seves mestres de la ciutat satèl·lit de Moscou Liúbertsi, com un nen intel·ligent però de difícil treballar, i de vegades entremaliat. El seu professor de matemàtiques i ciències havia volat a la Força Aèria Soviètica durant la Segona Guerra Mundial, un fet que va impressionar el jove Gagarin.

Després va iniciar un aprenentatge en metal·lúrgia com a fonedor.

Carrera a la Força Aèria Soviètica[modifica | modifica el codi]

Després d'estudiar durant un any a escola de Formació Professional a Liúbertsi, Gagarin va ser seleccionat per la formació tècnica en una escola secundària de Saràtov. Allà, va entrar a l'"AeroClub", i va aprendre a pilotar un avió lleuger, una afició que aniria ocupant una proporció cada cop més gran del seu temps.

El 1955, després de completar la seva escolaritat tècnica, va començar les pràctiques a l'escola militar de vol d'Orenburg. Allà va conèixer Valentina Goryacheva, amb qui es va casar el 1957, després de guanyar les seves ales de pilot en un MiG-15. Després de la graduació, va ser assignat a Luostari a la base aèria de l'Óblast de Murmansk, prop de la frontera Noruega, on les terribles condicions meteorològiques feien els vols molt arriscats. Gagarin només mesurava 1,57 m. d'alçada, la qual cosa era un avantatge dins la petita cabina de la nau Vostok.[4] Es va convertir en tinent de la Força Aèria Soviètica el 5 de novembre de 1957 i el 6 de novembre de 1959, va rebre el rang de tinent superior.[6]

La seva carrera en el programa espacial soviètic[modifica | modifica el codi]

Selecció i entrenament[modifica | modifica el codi]

Vegeu també: Programa Vostok
Mòdul habitable de Vostok 1 (museu RKK Energiya)

El 1960, després d'un procés de selecció, el programa espacial soviètic va seleccionar Gagarin juntament amb 19 altres cosmonautes, entre uns 3500 voluntaris,[7] tots pilots de caça. Finalment Gagarin resulta elegit com a primer cosmonauta, i fou sotmès a una sèrie d'experiments i de proves per determinar la seva resistència física i psicològica durant el vol.

Gagarin va competir en aquesta selecció amb un altre cosmonauta, Gherman Titov. Pot ser que l'elecció definitiva de Gagarin sigui que va aprovar els exàmens amb els nivells més alts, així com per les seves millors característiques físiques. Gagarin feia 1,57 metres d'altura, cosa que era un avantatge a la petita cabina de la nau Vostok.[4] Titov es va quedar com a reserva en el primer vol a l'espai per si fallava Gagarin, a qui acompanyà, també vestit amb el vestit de cosmonauta, fins al coet. Tres mesos després Titov es va convertir en el segon home en volar a l'espai.

Minuts abans de desembarcar a la seva nau va deixar un missatge gravat:

« Benvolguts amics, coneguts i desconeguts, els meus estimats compatriotes i a tota la humanitat, en els pròxims i breus minuts possiblement una nau espacial em durà al llunyà espai exterior de l'univers.

Què puc dir-vos durant aquests últims minuts abans de començar? Tota la meva vida apareix davant meu en aquest únic i bonic moment.

Tot el que he fet i he viscut ha sigut per això.

»
— Iuri Gagarin[8]

El vol espacial[modifica | modifica el codi]

Article principal: Vostok 1
Maqueta de Vostok 1 (Museu Francès de l'Aire i de l'Espai).

El 12 d'abril de 1961, Gagarin es convertí en el primer ésser humà que viatjà a l'espai amb la nau Vostok 1. La seva paraula de pas durant el vol fou cedre (en rus: Кедр). Se sap que el vol va durar 108 minuts en total: 9 minuts per entrar en òrbita i després una òrbita al voltant de la Terra.[7] Tot el que havia de fer era parlar per ràdio, tastar una mica de menjar -fou el primer a menjar a bord d'una nau espacial- amb l'objectiu de saber si un ésser humà podia sentir i comportar-se de manera normal estant sens gravetat.

Els científics no coneixien amb certesa els efectes d'estar sense gravetat, i la nau va estar sempre sota control terrestre. En cas d'emergència contava amb tots els instruments de vol necessaris per l'aterratge manual. Gagarin estava agafat a un seient ejactable, per mitjà del qual sortiria del mòdul de la nau després del descens, a una altitud d'aproximadament 7 quilòmetres.

El vol del Vostok 1 va començar a les 06:07 hora universal (UT), impulsat per un coet de la sèrie Vostok-K des del Cosmòdrom de Baikonur. Els controladors de terra no sabien si Gagarin havia arribat a una òrbita estable fins 25 minuts després del llançament, just quan es dirigia cap al costat no il·luminat de la Terra i deixant enrrere la Unió Soviètica a través de l'Oceà Pacífic. Va creuar l'estret de Magallanes a la matinada i durant l'alba l'extens Oceà Atlàntic Sud. Després es va activar el sistema automàtic de la nau per alinear la càpsula i dispara els coets de retrocés per així començar el descens, mentre creuava la costa occidental d'Angola, encara a uns 8000 quilòmetres d'altura.

Durant aquest punt crític de reentrada atmosfèrica, hi va haver el problema més gran de tot el vol. La nau havia de de despendre's de una part si volia reentrar amb èxit agafant una orientació apropiada, ja que sinó es convertiria en una gran bola de foc. Durant 10 minuts, i sense poder actuar, la càpsula on viatjava girava violentament. Havia fallat el sistema de separació automàtic i la vida de Gagarin estava en perill. Per sort, amb tanta calor generada durant la reentrada va debilitar el sistema d'anclatge i es va alliberar la càpsula on hi havia Gagarin a dins. Mentre continuava descendint, creuava els boscos i muntanyes del centre d'Àfrica, després el desert del Sàhara, el riu Nil, Orient Mitjà, mentre continuava el descens seguia cap al sud-oest de l'actual Federació Russa. Ja preparat per iniciar l'expulsió i ja prop del Mar Negre, es desfà la càpsula a 7000 metres sobre la terra.

Panell d'instruments de vol de la nau Vostok 1.

Degut a un error del sistema de frenar, no va aterrar a la regió prevista (a uns 110 quilòmetres de Stalingrad, actualment Volgograd), sinó a la província de Saràtov. A les 10:20 d'aquell dia, Gagarin, després de sortir acomiadat de la càpsula del Vostok, va aterrar en paracaigudes prop del poble de Smelovka, a uns 15 quilòmetres de la ciutat d'Engels. La pagesa Anna Tajtárova d'una granja col·lectiva propera i la seva néta Rita, de sis anys, van ser les primeres persones a trobar a Gagarin. Portava un vestit taronja estrany i un casc blanc amb unes grans inicials en vermell, CCPP (sigles en rus de la Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques). La pagesa li va preguntar si venia de l'espai; i la resposta de Gagarin fou «Certament, sí», que per calmar la pagesa, va afegir: «Però no s'alarmi, sóc soviètic».[9]

Segons els comentaris dels mitjans soviètics, durant l'òrbita Gagarin comentà: "Aquí no veig cap Déu". Tanmateix, no hi ha cap gravació que demostri que Gagarin va pronunciar aquestes paraules.[10] El que sí que se sap és que Nikita Khrusxov va dir: «Gagarin va estar a l'espai, però no va veure cap Déu allà». Després aquestes paraules van començar a ser atribuïdes al cosmonauta.[11]

De retorn a la Terra, Gagarin es convertí en l'ésser humà més famós. Nikita Khrusxov va considerar que la consecució de Gagarin era una prova que s'havia de reforçar l'exèrcit soviètic amb míssils més que amb armes convencionals. Aquesta política, antagonista amb els desitjos de l'exèrcit soviètic, va contribuir a la caiguda de Khrusxov.

Activitats posteriors[modifica | modifica el codi]

Postal amb una imatge de Iuri Gagarin.

Després del vol, Gagarin va viatjar al voltant del món per promocionar l'"heroïcitat" soviètica. Va tractar d'adaptar-se a la fama però no ho va aconseguir.

El mateix Gagarin en el seu llibre Veo la Tierra va comentar com li va canviar la vida el fet de ser el primer humà a sortir a l'espai. A l'últim capítol diu:

« Després d'haver complit la missió espacial m'era difícil passejar pels carrers de Moscou i la Plaça Roja sense que ningú es fixés en mi sense ser reconegut. La popularitat és una cosa irreparable. Un es veu a meditar, a què i a qui es deu?

Un corresponsal estranger em va preguntar: No el fastigueja a vostè, Gagarin, aquesta celebritat que s'ha guanyat a partir del 12 d'abril de 1961? Ara, seguir. Té garantit el descans fins als seus últims dies de la seva vida...

Descansar?, vaig replicar, aquí a la Unió Soviètica, tots treballen, i les persones cèlebres, Herois de la Unió Soviètica i del Treball Socialista, el fan amb tanta major dedicació. Són milers en el país, i procuren treballar el millor possible, servint d'exemple a imitar per la resta.

Després dels primers vols espacials la feina no va disminuir, al contrari, va augmentar. Tots nosaltres prosseguim estudiant. Profunditzàvem els nostres coneixements en quant als vols còsmics. No vam abandonar el destacament de cosmonautes, seguim treballant en les aules i laboratoris, compartint les experiències amb els futurs cosmonatues.

»
Gagarin i Zakaria Mohieddin, Base Aèria d'Almaza, El Caire (1962)

Segons algunes altres versions, això, unit als problemes que tenia al seu matrimoni i a l'orde de les autoritats de no permetre-li pilotar avions, el va conduir a començar a abusar de l'alcohol. El 3 d'octubre de 1961 a un sanatori de Crimea Gagarin es va ferir greument, al saltar embriac d'un segon pis amagant-se de la seva esposa, quan ella el va sorprendre intentant seduir a una jove infermera.[12] La ferida va ser una perforació al crani i va estar a punt de morir.[13]Aquesta ferida el va impedir assistir al XXII Congrés del Partit Comunista de la Unió Soviètica, inaugurat el 17 d'octubre.[14] Gagarin va ser sotmès a una reeixida operació de cirurgia plàstica per maquillar-li la ferida a sobre de la cella esquerra.[14][15] Les aventures de Gagarin amb dones empitjoraven les relacions amb la seva esposa.[16][17]

Mort[modifica | modifica el codi]

Avió de combat MiG-15 com el que es va estavellar amb Gagarin a bord el 1968.

Gagarin morí el 27 de març de 1968, als 34 anys d'edat, quan el caça MiG-15 que pilotava durant un vol rutinari s'estavellà prop de Moscou. No se saben amb certesa les causes de l'accident, però el 1986 una investigació va suggerir que la turbulència provocada per un altre avió podria haver desestabilitzat la nau de Gagarin. Les condicions meteorològiques tampoc no eren favorables. També es parlava de que podia haver-se vist afectada la seva capacitat per anar begut.[18] Un menhir assenyala el punt exacte on, a les 10:30 hores, el caça on volava el primer cosmonauta del món en anar a l'espai i el seu instructor, Vladímir Sirioguin, va caure en picat. El coronel soviètic Ígor Kuznetsov, després d'estudiar el cas durant set anys, amb milers de documents i proves, va arribar a la conclusió de que l'accident del MiG-15 de Gagarin hauria sigut producte d'un atac de pànic a l'advertir que un conducte de ventilació de la cabina estava obert, cosa que va fer llançar-se l'avió en picat, causant-li un desviament i després un xoc contra el terra.[19]

Per un altre costat, segons les investigacions del veterà astronauta Aleksei Leónov, el que va causar l'accident va ser la imprevista arribada d'un altre avió: un Su-15 procedent de l'aeròdrom de Jukovski, va entrar sense autorització a la mateixa zona.Estava previst que el vol del Su-15 es produís a una altura de 10.000 metres, i no de 450 metres com ho estava fent. Aquesta "violació del procediment" va provocar que l'ona de xoc afectés el vol de Gagarin. El problema definitiu, segons Leónov, va ser que el Su-15 va passar a uns 10-15 metres, i això va provocar unes turbulències que van portar el Mig de Gagarin, que anava a 750 quilòmetres per hora, a entrar en barrina. L'avió va caure en picat i es va estampar contra el terra.[20]

En aquell moment, la propaganda soviètica va explicar que Gagarin havia aconseguit desviar prou l'avió com per evitar estavellar-se contra una escola, i així va salvar milers de nens, però que no havia tingut temps de saltar de l'aparell. Aquesta història es considera més una llegenda que no pas una realitat.

Llegat i tributs[modifica | modifica el codi]

Ruble del 2001 que commemora a Gagarin.
Vegeu també: Nit de Iuri

Iuri Gagarin era un home amb cara amable, amb cabell castany i ulls blaus, reconegut per ser molt baix (1,57 metres) i pel seu famós somriure. Serguei Koroliov, un dels autors intel·lectuals dels primers anys del programa espacial soviètic va dir que Gagarin posseïa un somriure que va il·luminar la Guerra Freda.[21]

Després de ser el primer humà a contemplar la Terra, l'URSS el va portar de viatge arreu del món. En un d'ells, a Manchester (Regne Unit), plovia amb bastanta força. Molta gent l'esperava encara que plogués molt i li van preparar un cotxe descapotable. Li van oferir tancar la capota del cotxe, un Betley, o que com a mínim utilitzés un paraigües, però s'hi va negar. Gagarin va dir: Si totes aquestes persones s'han esforçat a donar-me la benvinguda i poden estar sota la pluja, jo també puc.[22]

En honor seu diversos pobles li foren dedicats, com l'antiga Gzhatsk que reanomenada el 1968 com a Gagarin. Altres singularitats en nom seu són el cràter lunar de Gagarin o l'asteroide de nom 1772 Gagarin. En honor al viatge i la seva transcendència, l'ONU va declarar el 12 d'abril com a Dia de l'Espai.

Al museu RKK Energiya (Moscou) es conserven les restes del mòdul habitable que va ocupar Gagarin del Vostok 1 el 12 d'abril.

50è aniversari[modifica | modifica el codi]

El 12 d'abril de 2011 es va celebrar a tot el món el 50è aniversari del viatge espacial de Gagarin amb actes al voltant del que s'anomena la Nit de Iuri.

Poiekhali![modifica | modifica el codi]

Poiekhali! (en rus: Поехали!; Es tradueix per "Anem-nos-en!")[23] va ser la frase que va dir Gagarin en el moment de l'enlairament de la seva nau, Vostok 1. Es va convertir en un dels símbols de l'era espacial (al costat de la famosa frase de Neil Armstrong "És un petit pas per un home, però un gran salt per a la Humanitat"), i a més començà a ser part de la cultura popular russa. S'usa abans d'iniciar algun treball o projecte, especialment si és complicat o arriscat. També ha passat a utilitzar-se com a brindis.

Llista de condecoracions[modifica | modifica el codi]

Gran Collar de l'Orde de la Creu del Sud Gran Creu de l'orde de la Creu del Sud (Brasil)

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. De vegades Iuri es translitera Yuriy, Youri, i Yury.
  2. Bond, Peter. «Obituary: Lt-Gen Kerim Kerimov». The Independent [London] [Consulta: 13 gener 2012].
  3. Iura (Юра) és el diminutiu del seu nom Iuri (Юрий)
  4. 4,0 4,1 4,2 Tito, Dennis. «Yuri Gagarin» (en anglès). Time.com, 13 de novembre 2006. [Consulta: 30-3-2008].
  5. French, Francis; Burgess, Colin. Universitat de Nebraska. Into That Silent Sea: Trailblazers of the Space Era, 1961-1965 (en anglès), 2007, pàg. 2. ISBN 0803211465. OCLC 71210133. 
  6. «Юрий Алексеевич Гагарин» (en rus). Astronaut.ru, 11 de juliol 2007. [Consulta: 30-3-2008].
  7. 7,0 7,1 «Gagarin, pionero en órbita». Euronews, 11 d'abril de 2011 [Consulta: 16 d'abril de 2011].
  8. L'àudio original del missatge de Gagarin es pot escoltar durant el primer minut del documental First Orbit.
  9. English, Dave. The air up there: more great quotations on flight. 1a ed. (en Inglés). EUA: McGraw-Hill Professional, 2003, p. 118. ISBN 9780071410366 [Consulta: 20 d'abril de 2011]. «First words upon returning to earth, to a woman and a girl near where his capsule landed (12 April 1961) The woman asked: "Can it be that you have come from outer space?" to which Gagarin replied: "As a matter of fact, I have!"» 
  10. Gravació de conversacions de Gagarin amb la Terra. (en rus)
  11. Entrevista con un amigo cercano de Gagarin. (en rus)
  12. Testimonios de testigos del suceso. Memorias del ayudante del jefe de la VVS N. Kamanin (en rus)
  13. Foto de Gagarin herido, tiempo después de este suceso
  14. 14,0 14,1 Memorias del ayudante del jefe de la VVS N. Kamanin (rus)
  15. Primera foto de Gagarin tras la operación de cirugía plástica
  16. Testimoni d'una cambrera: "Gagarin va beure cognac de la meva sabata" (rus)
  17. Testimoni d'una funcionària: "Gagarin la incità a beure i després pretenia anar-se'n al llit amb ella" (rus)
  18. Article sobre les possibles causes de la mort de Gagarin
  19. «Yuri Gagarin death mystery solved after 40 years» (en anglès). The Telegraph, 8 de gener de 2010. [Consulta: 20 de maig de 2011].
  20. «Així va morir Iuri Gagarin». El Periódico de Catalunya, 18 de juny de 2013. [Consulta: 18 de juny de 2013].
  21. McKie, Robin. «Sergei Korolev: the rocket genius behind Yuri Gagarin». guardian.co.uk, 13 de març de 2011. [Consulta: 11 d'abril de 2011].
  22. «Yuri Gagarin's Visit to Manchester - Drive to Moss Side». yurigagarin50.org. [Consulta: 12 d'abril de 2011].
  23. Anunci de Tass l'assoliment d'Gagarin i la frase al final

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Imatges externes
Memorial a Gagarin i Seregin al lloc de l'accident
Memorial obelisk photo
Memorial obelisk closeup photo
Coordinades 56° 02′ 48″ N, 39° 01′ 35″ E / 56.04664,39.0265
Portal

Portal de l'URSS