Serguei Koroliov

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Sergei Pàvlovitx Koroliov
Сергей Павлович Королёв
Serhí Pàvlovitx Koroliov
Сергій Павлович Корольов

Serguei Koroliov amb l'uniforme militar soviètic (1938)
Naixement 12 de gener de 1907
Bandera de Rússia Jitòmir, Imperi Rus (actual Ucraïna)
Defunció 14 de gener de 1966 (als 59 anys)
Bandera de la Unió Soviètica Moscou (Unió Soviètica)
Causa de la mort Tumor
Sepultura Kremlin de Moscou
Nacionalitat Bandera de la Unió Soviètica Soviètic
Ocupació Enginyer i dissenyador de míssils i coets espacials soviètics
Coronel de l'Exèrcit Roig
Fills/es Nataixa

Serhí Pàvlovitx Koroliov o Serguei Pàvlovitx Koroliov (en ucraïnès Сергі́й Па́влович Корольо́в; en rus Серге́й Па́влович Королёв) (Jitòmir, Imperi Rus, 13 de gener de 1907 - Moscou, URSS, 14 de gener de 1966) enginyer ucraïnès considerat el pare de l'astronàutica soviètica. És considerat com l'equivalent soviètic de Wernher von Braun.

Va començar a treballar amb l'equip d'Andrei Túpolev dissenyant avions de combat, a partir de 1940. Als anys de la Segona Guerra Mundial va treballar també al desenvolupament de l'anomenat llançacoets Katiuxka.

Donat que tot el relacionat amb el programa espacial soviètic era considerat com secret, Koroliov era un personatge desconegut fins a la seva mort, malgrat haver estat la peça més important d'aquest programa.

Al seu taller es va dissenyar el coet R-7 d'ús militar, del qual es va fer una versió civil, el Semiorka, i va llançar el 4 d'octubre de 1957 el primer satèl·lit artificial, l'Spútnik-1 (el mot "spútnik" (en rus: спутник) significa justament "satèl·lit", però també es pot traduir com a "company de viatge").

És també aquest coet el que va permetre a Iuri Gagarin convertir-se en la primera persona a arribar a l'espai a dins del programa Vostok.

Poc temps després aquest coet va llançar les primeres naus Soiuz, molt semblants a les que encara asseguren el transport d'astronautes a l'Estació Espacial Internacional (ISS).

Koroliov va morir després d'una operació quirúrgica i les seves cendres es van escampar pels murs del Kremlin. El president Vladímir Putin li va retre homenatge el 12 de gener de 2007, amb motiu del centenari del seu naixement.

Míssils balístics[modifica | modifica el codi]

El 1945, Koroliov rep la Medalla del Honor, la seva primera condecoració, pel seu treball en el desenvolupament de motors coet per avions militars. El mateix any li concedeixen l'ascens a l'Exèrcit Roig amb el grau de coronel. Junt amb altres experts en coets viatja a Alemanya per aconseguir informació sobre el coet alemany V-2. Els soviètics consideren prioritari aconseguir la més gran quantitat de documentació del V-2, i per això estudien molts dels components recuperats per les seves tropes. L'any 1946 el govern soviètic decidí portar cap a Rússia 5.000 treballadors de les fàbriques alemanyes de coets.

Stalin va decidir que la fabricació d'un míssil era una prioritat nacional, assignant tot el material vingut d'Alemanya al nou institut d'investigació NII-88. El desenvolupament del míssil balístic el va deixar en mans d'un militar, Dimitri Ustinov, amb Koroliov com a cap de dissenyadors.

Amb la documentació aconseguida i gràcies, en part, als components de les V-2, l'equip de Koroliov aconsegueix a l'octubre de 1947 produir una rèplica del V-2, anomenada R-1. En total es van llançar 11 R-1, aconseguint un comportament semblant al de les V-2 alemanyes. Els experts alemanys van continuar dissenyant els coets russos fins a 1952.

El 1947 el NII-88, sota la direcció de Koroliov, construeix el coet R-2 que duplica el seu radi d'acció respecte del de la V-2 i augmenta també la seva càrrega útil. Més tard dissenyen el coet R-3, amb un radi d'acció de 3.000 kilòmetres, amb motors coet fabricats per Valentyn Petróvytx Hluixkó (Валенти́н Петро́вич Глушко́).

L'any 1952 es construeix el coet R-5 (anomenat "SS-3 Shyster" per l'OTAN) amb un modest radi d'acció de 1.200 km. Posteriorment, l'any 1957 es va desenvolupar el primer míssil intercontinental, el R-7 (anomenat "SS-6 Sapwood" per l'OTAN). Aquest coet de dues etapes podia carregar un màxim de 5'4 tones, suficient per portar una bomba nuclear a 7.000 kilòmetres de distància.

Premis, honors, distincions[modifica | modifica el codi]

Premis i distincions[modifica | modifica el codi]

Entre les seves distincions, Koroilov va rebre en dues ocasions el títol d'Heroi del Treball Socialista, el 1956 i el 1961. També va rebre el Premi Lenin el 1971[1] i va rebre l'orde de Lenin en 3 ocasions, el Premi Lenin (1957) i l'orde de la Insígnia d'Honor. El 1958 va entrar a formar part de l'Acadèmia de Ciències de l'URSS.

Carrers que duen el seu nom[modifica | modifica el codi]

A tota l'antiga Unió Soviètica hi ha carrers que duen el seu nom - gairebé a cada ciutat n'hi ha un. El 1966, per exemple, un carrer de Moscou va rebre el seu nom: Ulitsa Akademika Korolyova (carrer de l'Acadèmic Koroilov).

A Ucraïna mants carrers duen el nom del científic, entre elles, Kíev (la capital), Odessa, Lviv i la seva ciutat natal de Jitòmir, on també està ubicat el museu de l'aeronàutica anomenat en honor seu i enfocat als seus descobriments.

ciutats amb el seu nom[modifica | modifica el codi]

També en honor seu, l'antiga ciutat de Kaliningrad, a la rodalia de Moscou, ara duu el nom de Koroliov.

Segells commemoratius[modifica | modifica el codi]

Entre altres segells, el 1969 i el 1986 el servei postal de l'URSS edità un segell de 10 kopek en honor seu.[2]

Cràters i asteroides[modifica | modifica el codi]

En honor seu s'ha batejat un cràter al costat fosc de la Lluna (el Koroliov, un altre cràter a Mart i un asteroid (el 1855 Korolyov).

Museus[modifica | modifica el codi]

A la seva Jitòmir natal, a l'óblast de Jitòmir, es troba el museu sobre l'astronàutica fundat en honor seu el 1970 i que porta el seu nom: Museu Serhíi Pàvlovytx Koroliov de la Cosmonàutica (Музей космонавтики імені Сергія Павловича Корольова, Muzei kosmonavtyky imeni Serhíia Pàvlovytxa Kovoliova).

Referències[modifica | modifica el codi]