Valentina Tereixkova

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Valentina Tereixkova
RIAN archive 612748 Valentina Tereshkova.jpg
Cosmonauta soviètica
La primera dona a l'espai
Nascut 6 de març de 1937 (1937-03-06) (77 anys)
Altres ocupacions Pilot
Ocupació actual Política
Rang Major General de la Força Aèria Soviètica Major General de la Força Aèria Soviètica
Temps a l'espai 2 dies, 23 hores, 12 minuts
Missions Vostok 6
Insígnia de la missió Vostok 5 i 6
Condecoracions

Valentina Vladímirovna Tereixkova (en rus: Валенти́на Влади́мировна Терешко́ва) (Bolxoie Màslennikovo, 6 de març de 1937) és una ex-cosmonauta, enginyera, militar i política russa. Fou la primera dona a sortir a l'espai exterior, a bord de la càpsula Vostok 6 el 1963.[1] Actualment és diputada del Comitè d'Afers Internacionals de la Duma pel partit de Rússia Unida.[2]

Biografia[modifica | modifica el codi]

Tereixkova va néixer a Bolxoie Màslennikovo, un petit poble de la província de Iaroslavl. Després de l'escola, va treballar en una fàbrica tèxtil. De ben jove va interessar-se pel paracaigudisme, i va començar a entrenar-se a l'aeroclub local. El 1962 va ser seleccionada per formar part del cos femení de cosmonautes de la Unió Soviètica. De quatre mil sol·licituds presentades, es van seleccionar cinc dones: Tatiana Kuznetsova, Irina Soloviova, Zhanna Ierkina, Valentina Ponomareva, i Valentina Tereixkova. Tereixkova va ser considerada una candidata particularment valuosa gràcies, principalment, al seu passat proletari i gràcies també que el seu pare havia mort lluitant contra els nazis com un heroi de guerra.

El 16 de juny de 1963 va viatjar amb la càpsula Vostok 6 i va esdevenir la primera dona i la primera civil en volar a l'espai. El seu callsign (o "codi de vol") va ser txaika (en català: "gavina", en rus: "ча́йка"). Encara que hi havia plans per enviar més dones a l'espai, van passar dinou anys fins que la segona dona en fer-ho, Svetlana Savítskaia, sortís a l'espai exterior. Cap de les altres quatre membres del grup de cosmonautes de Tereshkova va volar mai.

Valentina Tereixkova en una visita a Finlàndia el 2002.
Segell soviètic de 1963.

Després del seu vol, va estudiar a l'Acadèmia de les Forces Aèries Zhukovski i s'hi va graduar en enginyeria aeronàutica el 1969. Aquell mateix any, el grup de cosmonautes femení es va dissoldre. El 1977 va rebre el doctorat en enginyeria aeronàutica. Degut a la seva prominència, va ser escollida per diversos càrrecs polítics: del 1966 al 1974 al Presidium del Soviet Suprem, del 1969 al 1991 va estar al Comitè Central del Partit Comunista. El 1997 es va retirar de les forces aèries i del cos de cosmonautes per ordre presidencial.

El 3 de novembre de 1963 es va casar amb el també cosmonauta Andrian Nikolaiev (1929-2004) amb qui van tenir la seva única filla, Elena, el 1964. Es va divorciar del seu primer marit el 1982, tot i que el matrimoni ja s'havia degradat des de molt temps abans. El seu segon marit, el Dr. Xapoixnikov, va morir el 1999.

Tereixkova va ser nomenada Heroïna de la Unió Soviètica, la màxima condecoració concedida per l'URSS. També va ser condecorada amb l'Ordre de Lenin, l'Orde de la Revolució d'Octubre, l'Orde de la Bandera Roja del Treball, diverses medalles i diverses condecoracions estrangeres (com l'Orde de Karl Marx de l'Alemanya Oriental). També ostenta el títol d'Heroïna del Treball Socialista de Txecoslovàquia, Heroïna del Treball de Vietnam i Heroïna de Mongòlia. El cràter Tereixkova del revers de la Lluna porta el seu nom en honor seu.

Llegat[modifica | modifica el codi]

Valentina Tereixkova ha estat votada en un procés participatiu realitzat al març del 2010 a Palafrugell de dones que mereixen un carrer.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Cosmonaut is Woman of the Century» (en anglès). British Broadcasting Corporation, 11 d'octubre de 2000. [Consulta: 30/12/2013].
  2. «Vladimir Putin will meet with Valentina Tereshkova» (en anglès). Kremlin.ru, 13 de juny 2013. [Consulta: 11/3/2014].
  3. Puig, Evarist. «Les dones esperantistas de la Vila». Revista de Palafrugell [Palafrugell], núm. 208, febrer 2011, pàg. 23.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]