Escorbut

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

L'escorbut és un tipus de disminucions mentals és a dir una malaltia produïda pel dèficit de vitamina C (també anomenada "àcid ascòrbic" perquè prevé l'escorbut). Era corrent en els mariners que subsistien amb dietes en les que no figurava fruita fresca ni hortalisses, va ser recollida fa més de dos segles pels metges navals britànics, que la prevenien o curaven afegint suc de llima a la dieta.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula va arribar al català mitjançant el francès «scorbut», que probablement la manllevava del baix saxó «schorbûk» o del neerlandès antic «schorbuyck», i significa aproximadament «esventrament». Les descripcions mèdiques inicials (segle XVI) l'anomenaven scorbutus en llatí.

Epidemiologia[modifica | modifica el codi]

Actualment en els països més desenvolupats l'escorbut apareix sobretot en àrees urbanes molt pobres.

  • Lactant: la major incidència es troba en lactants de 6 a 12 mesos d'edat, en què s'alimenten amb preparats làctics artificials no suplementats amb fruites cítriques o vegetals, per error o descuid matern.
  • Persones de mitjana o avançada edat: les persones desdentades que viuen soles i que cuinen per elles són les més afectades.

L'escorbut clínic és més intens que l'experimental, ja que els pacients solen tenir dèficit d'altres components de la dieta. Els grups de risc com els lactants i les persones de mitjana o avançada edat són especialment vulnerables.

Els símptomes inclouen cansament, genives esponjoses, genives sagnants, hematomes, anèmia i enduriment dels músculs del panxell i les cames.

Tractament[modifica | modifica el codi]

Les dosis habituals en els adults són de 100 mg tres a cinc vegades al dia per via oral fins que s'hagin administrat 4 grams, seguint després amb 100 mg / dia. En els lactants i nens petits, la posologia adequada és de 10 a 25 mg tres vegades al dia. A la vegada s'estableix una dieta rica en vitamina C. Les hemorràgies espontànies solen cessar en 24 hores, els dolors musculars i ossis cedeixen amb rapidesa, i les genives comencen a curar en dos a tres dies. Fins i tot els grans hematomes o equimosis tornen en deu a dotze dies, encara que les alteracions pigmentàries a les zones de grans hemorràgies poden persistir durant mesos. La bilirubina sèrica es normalitza en tres a cinc dies i l'anèmia se sol corregir en dos a quatre setmanes o mesos.

Història de l'escorbut[modifica | modifica el codi]

En el segle XV es van dur a terme grans viatges marítims sobre els quals s'explicava una estranya malaltia que afectava la tripulació d'aquells vaixells. Els símptomes que manifestaven els mariners eren terribles: els sagnaven les genives, els queien les dents, patien greus hemorràgies i dolors intensos per tot el cos i, fins i tot, morien.

Durant segles aquesta malaltia, que aleshores es coneixia amb el nom de la pesta dels mariners, es va considerar que era contagiosa, i se'n culpava el fred d'alta mar com el causant.

El 1519, Fernao de Magalhaes, amb cinc naus i 250 homes, va salpar de Sevilla per buscar un pas entre l'Atlàntic i el Pacífic a Sud-amèrica. Durant aquesta llarga travessia de més de tres mesos sense tocar terra ferma els aliments es van acabar als vaixells. Els mariners van començar a sentir els símptomes de la terrible malaltia i molts van morir. Quan per fi van poder arribar a les illes Filipines, hi van desembarcar i van poder menjar fruita i aliments frescos. La malaltia va remetre i els símptomes van desaparèixer.

Actualment se sap que aquesta malaltia, anomenada escorbut, no és contagiosa i que és deguda a la manca de vitamina C, una substància molt abundant en les verdures i les fruites fresques, principalment en els cítrics.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Escorbut Modifica l'enllaç a Wikidata

Plantilla:Ordena:C