Nostàlgia

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La nostàlgia o enyor és el sentiment de pena i malenconia que sent una persona que ha perdut alguna cosa (sigui física o mental) o que està lluny dels seus vincles familiars, nacionals i afectius. Sovint la nostàlgia s'acompanya de la idealització d'allò que es voldria recuperar. Aquest sentiment sorgeix pel pas del temps, als viatges i migracions (l'anomenada Síndrome d'Ulisses) i pot estar acompanyat de símptomes físics com insomni, llàgrimes, record obsessius i malalties psicosomàtiques.

la nostàlgia, un estat anímic

La nostàlgia lligada a la pàtria té noms específics en algunes llengües, com la saudade portuguesa o la morriña gallega. És a l'origen de tòpics literaris com l'Ubi sunt? o tot l'art que envolta una edat d'or perduda i mítica.

Origen de la paraula[modifica | modifica el codi]

La paraula nostàlgia va sorgir com a terme mèdic, el 1688 quan el suís Johannes Hofer (1669-1752) la va crear per a definir en la seva tesi doctoral[1] una estranya malaltia que patien un estudiant i una noia empleada del servei domèstic, els quals estant a punt d'agonitzar van ser traslladats a la casa paterna i van sanar sense cap més tractament. Per això Hofer va fer servir dos termes grecs: νοστος (nostos, «retorn») i αλγος (algos, «dolor»).

Hofer creia que aquesta era la paraula que millor definia el sentiment dels esmentats pacients.[2] Anteriorment altres metges havien parlat d'aquest sentiment fent servir altres termes però ell els va considerar poc encertats o insuficients, per exemple el das Heimweh emprat pels parlants de llengua alemanya a Suïssa, o la maladie du pays" emprat pels francòfons.

Anteriorment a Hofer, els metges creien que la nostàlgia era una malaltia comuna, classificada dins dels refredats greus i que es podia curar amb medicaments, el tractament generalment consistia en prendre opi, deixar-se xuclar la sang aplicant sangoneres o una estada als alps respirant l'aire pur de les muntanyes. Alguns símptomes que manifestaven aquests malalts eren: desmais, febre alta, indigestió, dolors a l'estómac i forta tristesa o poques ganes de viure. Es donaven força casos entre els soldats destinats a l'estranger. Els metges militars treballaven sobre la hipòtesi que la malaltia era deguda a un dany en les cèl·lules cerebrals causat pel soroll constant de les esquelles que duien penjades les vaques suïsses.[3]De vegades no se'ls prenia seriosament doncs hi havia casos de soldats que fingien els símptomes perquè els retornessin a casa.[4]

Concepció moderna[modifica | modifica el codi]

Aproximadament, a partir de 1850, la nostàlgia va passar a ser considerada no com una malaltia en si, sinó com el símptoma o una fase d'un procés patològic. Actualment es considera com una forma de melanconia i una condició de determinades persones que, si no es tracta a temps, predisposa al suïcidi. No obstant la nostàlgia va continuar-se diagnosticant com a malaltia entre els soldats durant la guerra civil americana(1861 - 1865).[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Johannes Hofer:"Medical Dissetation on Nostalgia"
  2. Carolyn Kiser, pàg. 381
  3. John Tierney :"What Is Nostalgia Good For? Quite a Bit, Research Shows", publicat al: The New York Times(July 8, 2013).
  4. Svetlana Boym, pàg. 2
  5. Declarcions fetes per Svetlana Boym durant el progama "To the Best of Our Knowledge", de l'emisora Wisconsin Public Radio,3 de novembre del 2002

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jean Starovinski:"The idea of nostalgia", 1966
  • George Rossen:"Nostalgia, a forgotten psychological disorder",ed.Clio Medica,1975
  • Svetlana Boym: "The Future of Nostalgia", ed.Harvard University, New York, 2001
  • Carolyn Kiser Anspach: Traducció a l'anglès de la tesi de Hofer, "Bulletin of the Institute of the History of Medicine", vol.2, ed.Johns Hopkins Press, Baltimore, 1934.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]