Olaus Magnus

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Carta Marina d'Olaus Magnus

Olaus Magnus, Olaus Magni o Olaus Magni Gothus (octubre de 1490, Östergötland, Suècia - 1 d'agost de 1557, Roma, Estats Pontificis) fou un escriptor, cartògraf i clergue suec, pioner en estudis històrics i antropològics sobre el nord d'Europa. La seva obra fonamental és Historia de gentibus septentrionalibus, editada el 1555, a Roma, en 22 volums, que versa sobre la geografia, costums, tradicions i llegendes dels pobles escandinaus i de l'Europa nòrdica.

Igual que el seu germà més gran Johannes Magnus, va obtenir diversos ascensos eclesiàstics. Entre ells una canongia a Uppsala i Linköping, i l'ardiaca de Strängnäs. A més a més, va treballar en diversos serveis diplomàtics, tals com una missió a Roma, a favor de Gustau I de Suècia, per tal d'aconseguir el nomenament de Johannes Magnus com a arquebisbe d'Uppsala. Tanmateix, amb l'èxit de la Reforma a Suècia la seva fidelitat a l'Església Catòlica el va forçar a acompanyar el seu germà a l'exili.

Acomodat a Roma, des de 1527, va actuar com a secretari del seu germà Johannes Magnus. A la mort d'aquest el 1544, esdevingué el seu successor com a Arquebisbe d'Uppsala, admetent que era sols un títol i no un poder real, ja que ell mai no podria tornar a Suècia. El Papa Pau III el 1546, el va enviar al concili de Trento; més tard es convertí en el canonge de Sant Lambert a Lieja. El rei Segimon I de Polònia li va oferir una canongia a Poznan, però la major part de la seva vida, després de la mort del seu germà, sembla que la passà al monestir de Santa Brígida a Roma, on subsistia amb una pensió que li assignà el Papa.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Olaus Magnus Modifica l'enllaç a Wikidata