Sistema visual humà

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El sistema visual humà (SVH) es pot dividir en: Estructura de l'ull, Limitacions i Fenòmens visuals. Hi ha unes certes característiques que imposa l'ull, i unes altres que imposa el cervell, amb això ens basarem en el disseny de dispositius d'adquisició i reproducció per tal que la imatge que reproduim l'observem tal com l'hauriem d'observar. Aprofitarem les limitacions del nostre sistema visual per simplicar els senyals de vídeo i per fer que els mitjans audiovisuals reprodueixin moviment de forma correcta.

Estructura de l'ull[modifica | modifica el codi]

Diagrama d'un ull; 1.Escleròtica, 2.Cos Ciliar 3.Iris, 4.Cambra anterior, 5.Eix de visió, 6.Límit de visió, 7.Còrnia, 8.Lent, 9.Coroide, 10 Nervi òptic, 11.Disc òptic, 12.Fòvea, 13.Retina, 14.Humor vitri

L'ull és l'òrgan de percepció visual i consta de diferents parts:

  • La còrnia protegeix les parts interiors de l'ull i és transparent per permetre el pas de la llum.
  • L'iris és una cortina muscular que regula la quantitat de llum.
  • La pupil·la és per on entra la llum dintre d'ull.
  • El cristal·lí enfoca les imatges a la fòvea (la zona de la retina amb major densitat de cons i bastons)

Cèl·lules de la retina[modifica | modifica el codi]

Els elements fotoreceptors de la retina són els bastons i els cons que estan distribuïts de manera no uniforme en tota la retina.

  • Bastons: tenen una elevada sensibilitat a la llum però no detecten els colors. I són els responsables de la visió en condicions de baixa lluminositat.
  • Cons: són els responsables de la visió en condicions d'alta lluminositat, es considera que existeixen tres tipus de cons que presenten una resposta diferent depenent de la longitud d'ona incident, combinant aquests tres tipus és quan es produeix la sensació de color.

Limitacions[modifica | modifica el codi]

Sensació de color[modifica | modifica el codi]

Aquesta sensació només depèn de la distribució de les excitacions entre els tres tipus de cons (vermell, verd i blau). Encara que dues llums tinguin distribucions espectrals diferents poden generar la mateixa sensació de color (s'anomenarien colors metàmers).

Adaptació a la brillantor[modifica | modifica el codi]

El nostre SVH requereix un temps d'adaptació quan hi ha canvis importants de la luminància predominant en el camp de visió. Aquesta adaptació ve determinada per l'obertura i el tancament de l'iris i el canvi en la sensibilitat dels cons i bastons. Aquest temps depèn de la magnitud del canvi i del sentit de l'adaptació, es tarda més a adaptar-se d'ambients clars a foscos que no pas a la inversa. El nostres sistema visual és capaç de detectar al voltant de 10 elevat a 10 nivells de lluminositat (no simultanis) però una vegada adaptat, és capaç de distingir-ne al voltant de 50 i dintre dels marges de lluminositat de la televisió, se'n poden distingir al voltant de 200 nivells.

Sensació de profunditat[modifica | modifica el codi]

Aquesta sensació s'assoleix a través d'un procés que compta amb diversos mecanismes com les pistes monoculars (ús d'experiències prèvies i canvis de posició relativa), acomodació dels ulls quan enfoquen un objecte i la diferència entre les dues imatges captades pels ulls (que aporta la informació més important que utilitza el cervell).

Resolució temporal[modifica | modifica el codi]

Ve marcada per un fenomen de persistència de la imatge en la retina i varia en funció de les condicions de lluminositat. Hi ha un llindar a partir del qual el SVH no aprecia pampallugues, i ve donat per la llei Ferry-Porter, que el defineix de l'ordre d'uns 40 - 60 Hz per un nivell de brillantor habitual en les pantalles o en el cinema.

Continuïtat en el moviment[modifica | modifica el codi]

El fenomen phi és el responsable que el SVH sigui capaç d'interpolar moviments dels que sols se'n disposa informació fraccionada. Es pot obtenir sensació de moviment a partir de les 12 imatges/segon.

Resolució espacial[modifica | modifica el codi]

Habilitat de l'ull de distingir dos impulsos lluminosos veïns en l'espai. Hi ha dues magnituds per mesurar la resolució del SVH:

  • Poder de resolució: l'angle entre dues línies negres i l'ull quan el patró reticular està situat a la distància límit de les línies que el formen.
  • Agudesa visual: nombre de línies que es poden distingir dins un angle de 1º. És l'invers del poder de resolució.

A continuació, els valors aproximats d'agudesa visual obtinguts a través de l'experimentació: Visionat de televisió: 60 línies / grau Il·luminació diurna: 120 línies / grau Il·luminació nocturna: 3 línies / grau

Camp de visió[modifica | modifica el codi]

El camp de visió humà és el·líptic, és més ample que alt. Aproximadament, la seva obertura és de 200º en horitzontal i 150º en vertical.

Fenòmens visuals[modifica | modifica el codi]

Emmascarament espacial[modifica | modifica el codi]

En l'emmascarament espacial es disminueix la visibilitat d'un senyal en presència d'un altre. El què passa és que el llindar canvia de valor per un valor més alt. Es pot observar en contorns, textures i zones uniformes.

Emmascarament temporal[modifica | modifica el codi]

L'emmascarament temporal es produeix quan dos estímuls visuals arriben a la nostra visió propers en el temps, això provoca que un dels dos estímuls no es visioni perquè la visió els integra, per aquesta raó es determinin les característiques anteriorment esmentades per tal d'evitar aquest fenomen que genera redundància.

Flicker[modifica | modifica el codi]

El Flicker és un efecte de parpelleig que es produeix quan la freqüència de mostratge d'un senyal està per sota del llindar definit anteriorment.

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Sistema visual humà