Esfenoide

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Esfenoide
Illu cranial bones.jpg
Ossos cranials.
Gray148.png
Cara posterior de l' esfenoide d'un nounat.
Llatí os sphenoidale
Gray subject #35 147
MeSH Sphenoid+Bone

L'os esfenoide és un os que forma part de l'estructura interna profunda de la cara (fosses nasals) i de la base del crani. En ell es troba la sella turca on s'allotja la hipòfisi. Per al seu estudi, pot sistematitzarse en quatre parts: Cos, ales majors, ales menors i apòfisi pterigoides.

Importància de l'os esfenoide en l'evolució humana[modifica | modifica el codi]

Estudis recents fan molt probable la hipòtesi segons la qual els canvis (per mutació) de la posició de l'esfenoide han implicat canvis en la capacitat cerebral i, transitivament, avanços en les capacitats cognitives i intel·lectuals. Dintre de la línia filogenètica que desemboca en l'Homo sapiens sapiens es perioditzen les següents etapes:

  • Fa 60 milions d'anys els prosimis tenien un esfenoide horitzontal i pla com la immensa majoria dels altres animals amb cervell.
  • Fa uns 40 milions d'anys, en els simis l'esfenoide té una primera inclinació cap avall la qual cosa permet un augment de la capacitat encefàlica, els lòbuls occipitals van obtenir més espai i així es va assolir un perfeccionament de la visió estereoscópica i per ventura de la memòria visual.
  • Fa menys de 12 milions d'anys es produïx una nova inclinació cap avall, això en la línia evolutiva que originaria als antropoides, la qual cosa implica un cervell encara major en proporció a la resta del cos.
  • Fa uns 6 milions d'anys, amb els australopithecus, la inclinació de l'esfenoides s'accentua novament, i novament així s'incrementa la capacitat neurocraneal.
  • Fa 2 milions d'anys es produïx una nova inclinació cap avall de l'esfenoide, la qual cosa coincideix amb un total bipedisme. Tal bipedisme ha requerit d'un cervell voluminós i amb xarxes neuronals complexes com per a mantenir aquesta posició oposada a la gravetat, és també probable que aquesta nova posició de l'esfenoide permetés una parla rudimentària en la qual els seus fonemes eren esclafits i sons guturals.
  • Entre 200.000 i 160.000 anys enrere l'esfenoide obté la inclinació que posseïx en l'Homo sapiens sapiens, coincideix amb un augment de la capacitat cerebral (especialment dels lòbuls frontals), acompanyada d'una major irrigació sanguínia per al cervell.


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Esfenoide Modifica l'enllaç a Wikidata