Punt cec

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El punt cec és la regió de la imatge que es forma a la retina que coincideix amb el disc del nervi òptic. Donat que al disc òptic no hi ha cèl·lules sensibles a la llum, la imatge que es forma queda indefinida en aquest punt.

Explicació del fenomen[modifica | modifica el codi]

El nervi òptic recull els axons de les neurones fotorreceptores que formen la retina (cons i bastons) per dur el senyal visual des de l’ull cap al cervell. Les cèl·lules receptores, que s'escampen per la retina per formar la imatge, estan orientades, curiosament, amb els axons cap dins de l'ull i no cap enfora com es podria esperar per simplicitat. Això fa que un cop format el feix d'axons que és el nervi òptic, aquest hagi de sortir travessant la pròpia retina de camí al cervell.

Tanmateix, la visió normal no es veu afectada pels punts cecs. La manca de llum en un punt de la imatge a cada ull és reparada pel cervell en reconstruir la imatge. La visió bifocal permet que el que no veu un ull ho vegi l'altre i el cervell quina informació processa. Mirant amb un sol ull, la imatge corresponent al punt cec s'emplena promitjant la imatge que l'envolta. Així, mirant amb un sol ull una paret blanca amb un topo vermell, es pot enquadrar la imatge de manera que el topo vermell forma la imatge sobre el punt cec i, en conseqüència desapareix de la vista.

Els gats, per contra, no reparen la imatge i mouen els ulls i el cap per evitar els punts cecs.

Evolució[modifica | modifica el codi]

L'anterior és vàlid per l'ull humà i per altres animals però no pas tots.

Diferències i semblances entre l'ull humà (esquerra) i l'ull del calamar (dreta).

L'evolució de l'ull comença fa 540 millions d'anys i en fa 2 millions que l'aparició del primer ull amb genuina formació d'imatge provoca una forta competició que afavoreix l'evolució simultània de diversos tipus d'ulls. L'ull de calamars i sípies és un exemple d'ull molt semblant a l'ull humà que evita el punt cec. D'altra banda, aquests dos ulls demostren l’evolució convergent i una llunyana ascendència comuna (pre-Cambrià).

Experiment[modifica | modifica el codi]

Experiment per provar l'existència del punt cec.

Amb un senzill experiment es pot provar l'existència del punt cec i dibuixar-ne el mapa. Instruccions: obre la imatge a mida real i apropa la cara a trenta centímetres de la pantalla. tanca l'ull dret i amb l'esquerre mira la taca grossa. jugant amb la distància a la pantalla i amb la inclinació del cap, trobaràs que hi ha una posició per la qual la taca petita desapareix.