Velocitat de sedimentació globular

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La velocitat de sedimentació globular (VSG), coneguda també com a reacció de Biernacki, és una mesura inespecífica de la inflamació, utilitzada sovint com una prova mèdica orientativa.

Per efectuar la prova, es posa sang citratada (amb citrat per evitar-ne la coagulació) dins un tub d'assaig, i la velocitat a la qual precipiten els glòbuls vermells es mesura en mm/h (més senzillament, els resultats es donen en mil·límetres a la primera hora i, de vegades, en mil·límetres a la segona hora).

Quan hi ha un procés inflamatori, l'alt contingut de la sang en fibrinogen fa que els glòbuls vermells s'ajuntin. Els glòbuls vermells agrupats en "rouleaux" sedimenten més ràpidament.

Història[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment, se n'atribueix la invenció a Edmund F. Biernacki (1866–1911), que en va descriure el mètode de mesura el 1894[1] o bé a Robin Fåhraeus (1888–1968), que va escriure sobre les anomalies en la velocitat de sedimentació.[2]

Usos[modifica | modifica el codi]

En la majoria de persones, la velocitat de sedimentació és d'alguns mil·límetres per hora. En alguns casos pot passar de 100 mm/h. Augmenta regularment amb una síndrome inflamatòria (reumatisme, artèria temporal o malaltia de Horton, síndromes infeccioses...). També pot ser elevada en cas d'anèmia i embaràs. Aquest test, fàcil de realitzar però poc específic, té tendència a ser reemplaçat per proves més fiables:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Iłowiecki, Maciej. Dzieje nauki polskiej. Warszawa: Wydawnictwo „Interpress”, 1981, p. 195. ISBN 83-223-1876-6. 
  2. International Council for Standardization in Haematology (Expert Panel on Blood Rheology). «ICSH recommendations for measurement of erythrocyte sedimentation rate. International Council for Standardization in Haematology (Expert Panel on Blood Rheology)». J. Clin. Pathol., 46, 3, 1993, pàg. 198–203. DOI: 10.1136/jcp.46.3.198. PMC: 501169. PMID: 8463411.