Citrat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Anió citrat
Estructura tridimensional

Un citrat es pot referir ja sia a una base conjugada d'àcid cítric, (C3H5O(COO)33−), o als èsters d'àcid cítric. Un exemple del segon és el trietil citrat.

Altres ions d'àcid cítric[modifica | modifica el codi]

Com que l'àcid cítric és un àcid multifuncional, n'existeixen ions intermedis, ió citrat d'hidrogen, HC6H5O72− i ió citrat de dihidrogen, H2C6H5O7. Aquests també poden formar també sal àcida.

Acidesa[modifica | modifica el codi]

Les sals de citrat d'hidrogen són feblement àcides, mentre que les sals del mateix ió citrat amb un catió inert com l'ió de sodi) són feblement bàsiques.

Tampons[modifica | modifica el codi]

Com a àcid feble els citrats es poden usar com un component de solucions tampó, incoen l'usat comunament tampons híbrids SSC 20X. Aquest tampó usa el citrat de sodi i el clorur de sodi per a mantenir un pH neutre. Altres tampons usen una mescla de citrat de sodi i àcid cítric.[1]

Quelats[modifica | modifica el codi]

L'àcid cítric pot actuar com un agent lleugerament quelatant, normalment sota la forma de citrat trisòdic pot ser un .anticoagulant, ja que quelata els ions de calci i n'inhibeix la coagulació. Una altra aplicació en forma de citrat de ferro (II) és el de suplement dietètic. Aquí el benefici és la solubilitat com a quelat del d'altra manera majoritàriament insoluble ió de ferro.

Metabolisme[modifica | modifica el codi]

El citrat és un intermdi en el cicle de Krebs.

Síntesi d'àcids grassos[modifica | modifica el codi]

El citrat també pot ser transportat cap enfora dels mitocondris i dins del citoplasma i aleshores degradar a acetil-CoA per a la síntesi d'àcids grassos.

Paper de la glicòlisi[modifica | modifica el codi]

Altes concentracions de citrat citosòlic poden inhibir la fosfofructoquinasa, cd'un dels passos de la glicòlisi.

Exemples de citrats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. G. Gomori, Preparation of buffers for use in enzyme studies, 1955.