Àcid cítric

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Fórmula química de l'acid cítric
Fórmula tridimensional de l'àcid cítric

L'àcid cítric (codi alimentari E-330) és un àcid orgànic dèbil i és un conservant natural, i molt utilitzat, d'aliments. També es fa servir per donar un gust àcid a begudes no alcohòliques (per exemple les gasoses però no la beguda de cola) o aliments. En bioquímica és important com un pas intermedi en el cicle de l'àcid cítric i en el metabolisme de pràcticament tots els éssers vius. També es pot fer servir com agent de neteja que no perjudica el medi ambient.

L'àcid cítric es troba en gran varietat de fruits i verdures, de manera especial té grans concentracions en els cítrics com la llimona i la llima.[1]). La concentració d'àcid cítric en els cítrics va des de 0.005mol/L en la taronja i l'aranja a 0.30;mol/L en llimones i limes. Aquests valors depenen del cultivar i les circumstàncies de creixement.

Propietats[modifica | modifica el codi]

Cristall d'àcid cítric sota llum polaritzada, augmentat 200x

A temperatura ambient l'acid cítric és una pols cristallina blanca. Pot existir en forma anhidra (sense aigua) i cristal·litzant en aigua calenta o monohidratat, cristal·litzant en aigua freda. L'acid cítric es dissol en alcohol (etanol) absolut (alcohol anhidre), 76 parts d'acid cítric en cent parts d'etanol a 15 °C.

L'estructura química comparteix les propietats d'altres àcids carboxílics. Quan s'escalfa per sobre dels 175 °C es descompon per la pèrdua de diòxid de carboni i d'aigua deixant un precipitat cristal·lí blanc.

Història[modifica | modifica el codi]

Es creu que al segle VIII dC l'alquimista persa Jabir Ibn Hayyan (Geber) el descobrí.[2][3][4] Els estudiosos medievals europeus estaven al cas de la naturalesa àcida del sucs de llima i llimona com es recull en l'enciclopèdia dels segle XIII Speculum Majus (El gran espill), compilada per Vincent de Beauvais. L'àcid cítric va ser aïllat el 1784 pel químic suec Carl Wilhelm Scheele, qui el cristal·litzà del suc de llimona.[5][6] La producció d'àcid cítric a escala industrial començà el 1890 basada en cítrics d'Itàlia.

El 1893, C. Wehmer descobrí que el fong Penicillium podia fer àcid cítric a partir del sucre. Però la producció microbiana d'aquest àcid no va ser important fins que la Primera Guerra Mundial interrompé les exportacions de cítric italians. El 1917, es descobrí que també el fong Aspergillus niger podia produir eficientment àcid cítric que actualment és el mètode de producció d'àcid cítric més comunament emprat amb fonts de sucre barates.[7]

Cicle de Krebs[modifica | modifica el codi]

Article principal: cicle de Krebs

L'àcid cítric està involucrat en l'oxidació fisiològica dels greixos, proteïnes i glúcids a diòxid de carboni i aigua.

El cicle de Krebs, també conegut com el cicle de l'acid cítric, és una sèrie de reaccions químiques fonamentals en quasi totes les reaccions metabòliques químiques i és la font de les dues terceres parts de l'energia derivada dels aliments en els organismes superiors.

Producció[modifica | modifica el codi]

El 2007, la producció mundial d'àcid cítric era d'unes 1.700.000 tones. Més del 50% d'aquest total es feia a la Xina. Més del 50% es fa servir com acidulant en begudes.

Referències[modifica | modifica el codi]

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Àcid cítric