Tabaquera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Vegeu també: Tabac
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Tabaquera
Planta de tabaquera
Planta de tabaquera

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Solanales
Família: Solanaceae
Subfamília: Nicotianoideae
Tribu: Nicotianeae
Gènere: Nicotiana
L.
Espècie: N. tabacum
Nom binomial
Nicotiana tabacum
L.
Sinònims
  • Tabacum nicotianum Bercht. & Opiz [1843]
  • Tabacum latissimum Bercht. & Opiz [1843]
  • Tabacum ovatofolium Gilib. [1782]
  • Nicotiana ybarrensis Kunth in Humb.
  • Nicotiana macrophylla Spreng. [1807]
  • Nicotiana latissima Mill. [1768]
  • Nicotiana havanensis Cav. ex Lehm. [1818]
  • Nicotiana gigantea Lehm. [1818]
  • Nicotiana fruticosa L. [1759]

La tabaquera (Nicotiana tabacum) és una planta herbàcia de la família de les solanàcies, que és coneguda perquè de les fulles d'aquesta planta se'n fa el tabac.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

El mot tabacum és d'origen incert, possiblement de mots provinents de l'àrab tabbaq amb què es designaven plantes medicinals que marejaven o feien dormir.

Descripció morfològica[modifica | modifica el codi]

Flor de N. tabacum.

És una planta herbàcia, erecta, completament pubescent, d'1 a 3 metres d'alçada i que segons el seu cicle vital, és anual. Rel axonomorfa amb abundants rels secundàries i terciàries. El sistema radicular és molt ampli i pot arribar fins als 30cm de profunditat. Tija herbàcia, erecta, gruixuda i amb poques ramificacions. Les fulles de forma variable (lanceolades, ovades o el·líptiques) estan disposades de forma alterna damunt la tija. Poden arribar fins a 50 cm de llarg, amb la forma de l'àpex acuminat, marge enter, nervadura pennada, inserides a la tija sense pecíol (sèssil) i d'un color verd pàl·lid.

Pel que fa a la inflorescència és una panícula amb uns pedicels de 5 a 10mm de llarg. Les flors són hermafrodites i actinomorfes. El calze té 5 sèpals soldat de 12 a 20mm de llarg. La corol·la, de 4 a 5 cm, de color vermell o rosat, també té 5 pètals soldats i la seva forma és tubulosa. L'androceu conté 5 estams soldats a la corol·la. Respecte al gineceu, cal dir que és bicarpel·lar cenocàrpic i l'ovari és súper.

El fruit és una càpsula de color marronós, d'uns 15 a 20 mm de llarg.

Origen[modifica | modifica el codi]

La tabaquera és originària d'Amèrica, principalment del Carib, i allà va ser on va ser descoberta pels humans fa uns divuit mil anys.[cal citació] Els experts[cal citació] creuen que el primer lloc on es va cultivar aquesta planta era a la zona andina entre el Perú i l'Equador. Els primers cultius es van fer aproximadament entre els cinc mil i tres mil anys abans de Crist [cal citació]. Posteriorment el consum es va estendre per tot el continent. Quan es va colonitzar Amèrica el tabac ja era utilitzat per tot el continent. Fumar no era l'única forma de consum del tabac, també s'aspirava pel nas, es mossegava, es menjava, es bevia, s'untava per tot el cos. A més es feia servir en rituals religiosos i en diferents esdeveniments socials.

Els europeus van conèixer el tabac per primer cop el 1492. Les primeres llavors van arribar a Europa el 1559 per ordre de Felip II i els primers cultius van ser a prop de Toledo. La seva extensió pel continent europeu va ser gràcies a l'ambaixador francès a Portugal Jean Nicot de Villemain.

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Actualment és cultivat a uns 120 països de diverses latituds i condicions climàtiques, però degut al treball i dedicació que comporta la seva recol·lecció i producció, els millors resultats s'obtenen només en certs països.

Per a un creixement òptim, la tabaquera ha de créixer en un ambient de entre 20 °C i 30 °C de temperatura, una humitat relativa del 80%-85% i en un sòl pobre en nitrogen.

Conreu[modifica | modifica el codi]

El seu es tracta d'un conreu delicat, ja que les llavors són molt petites i normalment cal fer un planter previ i efectuar un trasplant. Un cop les plantes han crescut són de grans dimensions de dos metres d'alt o més. Necessita terres flonjes més aviat arenoses i de bones qualitats agronòmiques. Generalment es conra en reguiu i s'escullen manualment les fulles que s'han de portar a instal·lacions o s'assequen o fermenten de manera controlada.

Tot i així, existeix un creixement evolutiu en la planta tabaquera. És veritat que Biehriër afirmava una relació contigua entre l'existència condicional de la nicotina amb l'evolució continua de l'hidrogen produït per la clorofil·la del tabac. Però Hans va ser prou intel·ligent per desmentir aquesta teoria i va propulsar una nova corrent de pensament sobre el canvi físic i ambiental de la clorofil·la en ambient term. És per això que a prou altitud, als 1.500 metres a Andorra, es pot conrear la planta tabaquera sense perjudicar el nivell de nicotina existent a la planta.

Composició química[modifica | modifica el codi]

  • Nicotina. Alcaloide líquid és present a tota la planta, excepte a les llavors, però a percentatges molt variats, sent les fulles on hi ha major concentració d'aquest compost.
  • Anabasina (alcaloide semblant a la nicotina però menys actiu)
  • Nornicotina: alcoloide semblant a la nicotina i molt volatil.
  • Nicotoïna
  • Nicotelina
  • Pirrolidina
  • 2-β-piridilpiperidina
  • N-metilpirrolina
  • Isoamilamina

També té un contingut de prop del 0,04% d'essències de tabac, resines, glucòsids, un dels quals desprèn cianhìdric, així com diversos àcids orgànics.

Toxicitat[modifica | modifica el codi]

Article principal: Nicotina

La toxicitat directa de la tabaquera és a causa de la nicotina que conté. La nicotina es considera un alcaloide altament tòxic, ja que de 40 a 60 mg poden arribar a ser letals. L'activitat biològica de la nicotina consisteix en l'estimulació del sistema nerviós central. A més la nicotina crea dependència (vegeu Tabaquisme).

A baixes concentracions en sang, s'observa que la nicotina estimula l'alliberació de catecolamines, des de la medul·la adrenal causant hipertensió arterial, augment de la secreció gàstrica i el to intestinal[cal citació]. A altes concentracions en sang, la nicotina ocasiona inicialment elevació de la pressió arterial, però que després disminueix sobtadament i es perd el to intestinal. Els efectes d'aquest alcaloide en el sistema nerviós central a concentracions baixes causen tremolors i estimulació de la respiració, mentre que a gran quantitats poden provocar convulsions i paràlisi respiratòria. La mucosa oral, el tracte respiratori i gastrointestinal (excepte l'estómac) i la pell absorbeixen molt bé la nicotina.

També pot haver altres fonts de toxicitat associada. Per exemple, segons els tipus d'adob utilitzats la planta i el fum poden contenir Poloni-210. És un element radiactiu present a la cadena del radó i que es troba a la natura, sobretot en mines i en el fons de la terra, tot i que també a l'aire. La seva activitat és molt elevada i es considera tan perillós que no és prou segur co per a ser usat en medicina, per exemple, i en canvi sí s'ha utilitzat com a potent verí. A Europa hi ha tota una xarxa de detectors que controlen la seva concentració a l'aire. Emet partícules alfa.

La tabaquera consumida en forma de tabac inclou, a més de les anteriors, altres substàncies altament tòxiques, que hi són afegides directament com a components del quitrà o bé es generen per la combustió d'aquest, en el cas de cigarretes i pipes.(Vegeu Tabac)

Ús[modifica | modifica el codi]

S'utilitza sobretot per a la producció de tabac. També s'utilitza com a insecticida per a animals i plantes, en especial per a fumigació d'hivernacles.

Curiositats[modifica | modifica el codi]

Tradicionalment el tabac s'ha fet servir en humans per fer tractaments antihelmíntics, insecticides, antidiarreics, per al mal de cap, d'orella i de queixal.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències bibliogràfiques[modifica | modifica el codi]

  1. Gran Enciclopedia de las Plantas Medicinales Dr. Berdonces. Ediciones Tikkal
  2. El Dioscórides Renovado. Pío Font Quer. Editorial Labor
  3. Història dels Països Catalans; Plantes Superiors. Enciclopedia Catalana

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]