De Viquipèdia
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i vuitena de les consonants. El seu nom és ela, ele en valencià; antigament fou anomenada el.[1][2]
[edita] Història
La lletra L deriva del semític i va ser adaptat pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
| Jeroglífic egipci (`wt) |
Proto-semítica (L) |
Fenícia (L) |
Etrusca (L) |
Grega (Lambda) |
|
|
 |
 |
 |
 |
[edita] Fonètica
En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'AFI [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l][3].
Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.
[edita] Significats de la lletra L
[edita] Símbols derivats
[edita] Referències
