L

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
«ELA» redirigeix aquí. Vegeu-ne altres significats a «Esclerosi lateral amiotròfica».
Alfabet llatí
A B C D
E F G H I J
K L M N O P
Q R S T U V
W X Y Z

La ela o L és la dotzena lletra de l'alfabet català i vuitena de les consonants. El seu nom és ela, ele en valencià; antigament fou anomenada «el».[1][2]

Història[modifica | modifica el codi]

La lletra L deriva del semític i va ser adaptat pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.

El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).

Jeroglífic egipci (`wt) Proto-semítica (L) Fenícia (L) Etrusca (L) Grega (lambda)
S39
Proto-semítica Fenícia Etrusca Lambda

Fonètica[modifica | modifica el codi]

En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[3]

Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.

Per a distingir el so lateral palatal del dígraf ll [ʎ] del so de la ela geminada [ɫ.ɫ] (p.ex; «cella» i «cel·la»), s'escriu un punt alçat, o volat, entre les dues eles.

L

Significats de la lletra L[modifica | modifica el codi]

Lletres similars i símbols relacionats[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. [enllaç sense format] http://www.avl.gva.es/definicio.asp?idparaula=30171
  2. [enllaç sense format] http://www3.udg.edu/ilcc/Eiximenis/html_eiximenis/rossich_nom_lletres.htm
  3. Guia de correcció fonètica, de Gabriel Bibiloni.