L
| Alfabet llatí | |||||
|---|---|---|---|---|---|
| A | B | C | D | ||
| E | F | G | H | I | J |
| K | L | M | N | O | P |
| Q | R | S | T | U | V |
| W | X | Y | Z | ||
La L és la dotzena lletra de l'alfabet català i vuitena de les consonants. El seu nom és ela, ele en valencià; antigament fou anomenada el.[1][2]
Taula de continguts |
[modifica] Història
La lletra L deriva del semític i va ser adaptat pels semites d'un símbol egipci. La lletra grega lambda (Λ, λ) i les seves equivalents etrusca i llatina, representen el mateix so que el de la lletra semítica.
El seu origen gràfic el trobem a l'alfabet fenici, on designava una lletra el nom de la qual era bastó (representat invertidament al llarg dels anys).
| Jeroglífic egipci (`wt) | Proto-semítica (L) | Fenícia (L) | Etrusca (L) | Grega (Lambda) | ||
|---|---|---|---|---|---|---|
|
 |
 |
 |
 |
[modifica] Fonètica
En català representa el so lateral aproximant alveolar velaritzada de l'alfabet fonètic internacional [ɫ], encara que hi ha tendència a substituir-la per castellanització per una lateral aproximant alveolar sonora [l].[3]
Quan n'hi ha dues de seguides llavors representa el dígraf ll que representa el so lateral aproximant palatal sonor. Antigament també es podia representar aquest últim so si anava sola a començament de mot.
[modifica] Significats de la lletra L
- Bioquímica: en majúscula símbol de la leucina.
- Física: en majúscula símbol del nombre leptònic
- Matemàtiques: en els nombres romans té el valor de 50. Sol indicar la longitud
- Unitats: en minúscula és el símbol del litre, unitat de volum o capacitat.
- Vehicles: Si és de color blanc sobre fons verd indica que un conductor és novell; sobre fons blau indica vehicle en pràctiques a través d'una escola; en fons vermell, en pràctiques en un vehicle privat. A les matrícules, indica procedència de Luxemburg i, abans, de Lleida
- Al tèxtil indica talla gran
- És el nom d'un llenguatge de programació
