Ll

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En castellà, aragonès, aimara, català, euskera, gallec i quítxua, el dígraf <ll> representa el fonema lateral palatal /ʎ/; en occità i portuguès, el mateix so té la grafia <lh>.

El seu nom en castellà és femení: la elle (pl. elles). A partir de la 2a edició de l’Ortografía de la Real Academia Española (1754) i de la 4a edició del Diccionario de la lengua española (1803), aquest dígraf, juntament amb la <ch>, passà a formar part convencionalment de l'alfabet espanyol com si fóra una sola lletra (la catorzena, o l'onzena consonant), situada entre la <l> i la <m>, segurament perquè <ch> i <ll> s'empraven per a representar de manera exclusiva i unívoca un sol fonema (això abans que l'extensió del ieisme assolís els actuals nivells). En el X Congrés de l'Asociación de Academias de la Lengua Española (celebrat a Madrid l'abril de 1994), per recomanació de diversos organismes internacionals, es va acordar de reordenar els dígrafs <ch> i <ll> en el lloc que l'alfabet llatí bàsic o universal els assigna: formalment, aquests dígrafs encara serien considerats com a lletres de l'alfabet, però s'acordà no tenir-los en compte com a signes independents a l'hora d'ordenar alfabèticament els mots del diccionari, canvi que es reflectí en la 22a edició del DRAE (2001). Finalment, la nova Ortografía de la RAE (2010) ha establert que els dígrafs <ch> i <ll> deixen d'esser considerats lletres de l'alfabet espanyol, atès que els dígrafs no són sinó combinacions de dues lletres, ja incloses de manera individual en l'inventari, des de la moderna consideració que només són pròpiament lletres els grafemes, ço és, els signes gràfics simples, com a unitats mínimes distintives del sistema gràfic, amb independència que representin o no per si sols una unitat del sistema fonològic. D'aquesta manera, el castellà s'assimila a la resta de llengües d'escriptura alfabètica.

En català, les comarques amb iodització (o ieisme històric) també representen amb el dígraf <ll> el fonema aproximant gradual palatal /j/ propi d'aquest fenomen, que abans de la codificació fou esrit amb múltiples grafies: <il>, <li>, <yl>, <ly>, <yll>, <lly>, <y>, <i> i <ll>. Excepcionalment, quan hom vol reflectir en un text la pronúncia col·loquial ioditzant, s'empra avui la grafia <i>.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Ll Modifica l'enllaç a Wikidata