Dígrafs en català

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

El català té una dotzena llarga de dígrafs. Els que es poden separar entre dues síl·labes diferents són «rr», «ss» i «ix», aquest últim només en posició intervocàlica. La resta són inseparables.[1]

Dígraf Fonema Exemples Observacions
dj africada postalveolar sonora [dʒ] o africada postalveolar sorda [tʃ] adjunt, adjectiu, cambodjà Depenent del dialecte
gu fonema oclusiu velar sonor [ɡ] guerra, guineu Només davant e i i
ig consonant prepalatal africada bateig, Puigmal, maig A final de paraula
ix fricativa postalveolar sorda [ʃ] coixí Entre vocals. En algunes zones del domini lingüístic la i es vocalitza, en aquests dialectes, per tant, no forma un dígraf
ll aproximant lateral palatal sonora [ʎ] llavor, ball Excepte en els casos de ieisme o iodització
ny nasal palatal [ɲ] canya, manyoc
qu consonant oclusiva velar sorda [k] Miquel, química Només davant e i i
rr vibrant alveolar sonora [r] parra Entre vocals
ss sibilant alveolar sorda [s] massa Entre vocals
tg africada postalveolar sonora [dʒ] metge Només davant e i i
tj africada postalveolar sonora [dʒ] platja Davant a, o i u.
tx consonant palatal africada despatx
tz consonant sibilant africada [dz] butza

Referències[modifica]