Coffea arabica

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuCoffea arabica Modifica el valor a Wikidata

Cafè, flors Modifica el valor a Wikidata
Dades
Font degra de cafè, gra de cafè arabica i fruit del cafè Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitbaia Modifica el valor a Wikidata
Estat de conservació
En perill
UICN18289789 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
Super-regneEukaryota
RegnePlantae
OrdreGentianales
FamíliaRubiaceae
TribuCoffeeae
GènereCoffea
EspècieCoffea arabica Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

Coffea arabica és una espècie del gènere Coffea, la més cultivada i més utilitzada per a fer cafè. És originària de les muntanyes del Iemen a la península d'Aràbia, per això rep l'epítet específic d'arabica. També es troba al sud-oest de l'Altiplà d'Etiòpia i el sud-est del Sudan. En anglès també es coneix aquesta espècie com "coffee shrub of Arabia",(arbust del cafè d'Aràbia) "mountain coffee" (cafè de muntanya) o "arabica coffee" (cafè arabica). Es creu que Coffea arabica va ser la primera espècie de cafè cultivada havent estat cultivat al sud-oest d'Aràbia des de fa més de 1.000 anys. Es considera que produeix un millor cafè que les altres espècies cultivades comercialment del seu gènere com és Coffea canephora (robusta). C. arabica conté menys cafeïna que les altres espècies de cafè cultivades comercialment. Les plantes silvestres arriben a fer entre 9 i 12 m d'alt i tenen un sistema d'embrancament obert; les fulles estan disposades de forma oposada, són simples i de forma oblonga a el·líptiques ovades.fan de 6 a 12 cm de llarg i de 4 a 8 cm d'ample, llustroses de color verd fosc. Les flors són blanques, de 10 a 15 mm de diàmetre i creixen en grups axilars. El fruit és una drupa (malgrat que de forma comuna es diu que són baies/berries) de 10 a 15 mm de diàmetre, maduren amb un color brillant de vermell a porpra i típicament contenen dues llavors anomenades, en anglès, coffee bean.

Distribució i hàbitat[modifica]

Hàbitat, Olinda, Maui

Originàriament aquesta espècie es trobava als altiplans d'Etiòpia. Coffea arabica actualment és rara en el seu estat natiu, i moltes poblacions silvestres s'han hibridat amb les plantes cultivades. És un arbust de sotabosc. S'ha trobat a l'altiplà de Boma al sud-est del Sudan. C. arabica es troba també al mont Marsabit al nord de Kenya, però no està clar sí és realment nativa d'allà o s'ha naturalitzat.[1]

Cultiu i ús[modifica]

C. arabica triga set anys a començar a donar fruit i prefereix una pluviometria anual de 1.000 a 1.500 litres ben distribuïts al llarg de l'any. Normalment es cultiva entre els 1.300 i 1.500 m d'altitud, però hi ha plantacions a nivell del mar i tan altes com els 2.800 metres. Aquesta planta pot tolerar temperatures relativament baixes, però no les glaçades i prefereix temperatures mitjanes al voltant del 20 °C. Les cultivars comercials fan només 5 metres d'alçada i sovint s'esporguen perquè només facin uns 2 m d'alt i poder fer la collita més fàcilment. Al contrari que l'espècie Coffea canephora, C. arabica prefereix créixer en una ombra lleugera.

Dibuix de Coffea arabica

De dos a quatre anys després d'haver estat plantada, C. arabica produeix unes flors petites i blanques que són molt fragants amb una olor que recorda el gessamí. Si les flors s'obren en un dia amb sol fan moltes drupes. Tanmateix això és un inconvenient perquè si fa moltes drupes la qualitat del cafè baixa i debilitar la planta. Això s'evita esporgant les plantes. Cada flor dura pocs dies i donen pas a les drupes que són de color verd fosc com les fulles fins que comencen a madurar i es tornen primer grogues, després de color vermell pàl·lid i després un llustrós vermell fosc, és aleshores quan se les anomena "cireres" i estan llestes per a ser collides i fan un cm de diàmetre. Si es cullen massa tard o massa aviat en surt un cafè de pitjor qualitat, per a tenir una millor qualitat moltes es cullen a mà, ja que no totes maduren al mateix temps. De vegades se sacsegen els arbres, posant un plàstic a sota, cosa que fa que es cullin a la vegada les drupes madures i les que no ho estan amb pèrdua de la qualitat.

Aquesta espècie és difícil de cultivar i cada arbre produeix de 0,5–5,0 kg de llavors seques. Cada drupa té dos lòculs amb dues llavors, de vegades i a una tercera llavor que s'anomena, en anglès, peaberry.

A l'illa de Java, els arbres es planten en qualsevol moment de l'any i es fa la collita al llarg de l'any. En algunes zones del Brasil, en canvi, només es cull a l'hivern. Aquesta espècie és més susceptible a danys en condicions difícils com són el fred i el pH baix del sòl, en canvi C. robusta és més resistent talcom indica el seu nom.[2] El cafè dels gurmets es fa només amb l'espècie C. arabica com ho és en el Cafè de Colòmbia.

La producció de arabica a Indonèsia començà el 1699. Els cafès arabica d'Indonèsia es caracteritzen pel cos potent i la baixa acidesa i es considera que són ideals per a la mescla amb els cafès d'Amèrica Central i Àfrica que són més àcids.

A Hawaii, es cultivava el cafè més abans que no pas ara a més es considera una planta invasora.[3]

Coffea arabica a São João do Manhuaçu, Minas Gerais (Brasil)
Llavors sense torrar de Coffea arabica del Brasil

Taxonomia[modifica]

Coffea arabica va ser descrita primer per Antoine de Jussieu, qui li va donar el nom de Jasminum arabicum després d'estudiar un espècimen del Jardí Botànic d'Amsterdam. Linnaeus elvacolocar en el su propi gènere Coffea el 1737.[4]

Recerca[modifica]

Estructura de les drupes i llavors de C. arabica:
1: Tall central.
2: Llavor(endosperma).
3: Silver skin(testa, epidermis).
4: Parchment coat(closca, endocarp).
5: Capa de pectina.
6: Polpa(mesocarp).
7: Pell exterior(pericarp, exocarp).

A Etiòpia hi ha, de manera natural un tipus de Coffea arabica amb molt poca cafeïna. Maria Bernadete Silvarolla, una investigadora de l'Instituto Agronomico de Campinas (IAC), publicà a la revista Nature sobre els seus descobriments en les soques d'aquesta espècie. Mentre la planta C. arabica normal té 12 mg de cafeïna per gram de matèria seca, la nova planta mutant només en tenia 0,76 mg però amb el gust normal del cafè.

Referències[modifica]

  1. ↑ Charrier A, Berthaud, p. 20
  2. ↑ "Coffee: The World in Your Cup. Seattle, WA: Burke Museum at the University of Washington
  3. ↑ «Coffea arabica (PIER species info)». Arxivat de l'original el 21 d’octubre 2012. [Consulta: 15 juliol 2011].
  4. ↑ Charrier A, Berthaud J. «Botanical Classification of Coffee». A: Clifford MH, Wilson KC. Coffee: Botany, Biochemistry and Production of Beans and Beverage. Westport, Connecticut: AVI Publishing, 1985, p. 14. ISBN 0-7099-0787-7. 

Bibliografia[modifica]

  • Silvarolla, Maria B.; Mazzafera, Paulo; Fazuoli, Luiz C. «A naturally decaffeinated arabica coffee». Nature, 429, 6994, 2004, pàg. 826. DOI: 10.1038/429826a. PMID: 15215853.
  • Weinberg, Bennet Alan; Bealer, Bonnie K.. The World of Caffeine: The Science and Culture of the World's Most Popular Drug. Nova York: Routledge, 2001. ISBN 0415927226. 

Enllaços externs[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Coffea arabica


Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Coffea_arabica&oldid=32789923»