Cafetera

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Cafetera de tipus orolei, habitual als Països Catalans

La cafetera és un estri de cuina usat per a preparar la infusió del cafè, a més de l'aparell de cuina que permet preparar el cafè com una beguda calenta. Els primers aparells apareixen a finals del segle XVIII.[1] Abans el cafè se servia directament amb aigua bullent. El 1806, Benjamin Thompson inventà un colador per reduir el pas dels residus, però no aconseguí eliminar-los. A principis del segle XX, una mestressa de casa de Dresden es dedicà aexperimentar amb diferents materials, entre ells un paper assecant que utilitzava el seu fill a l'escola. El resultat fou perfecte.[2] El complement de la cafetera és elmolinet de cafè; amb el que es mol el gra a una mida concreta per a cada tipus de cafetera.

Tipus de cafeteres[modifica | modifica el codi]

Hi ha diferents tipus de cafeteres, cada una amb unes característiques:

Una cafetera de goteig.
  • Cafetera de filtre (de goteig o percolador): Consisteix en un dipòsit d'aigua que s'escalfa i es fa passar a través del cafè mòlt que es deposita sobre un filtre de paper o d'una malla d'alumini o d'acer. L'aigua passa lentament a través del cafè mitjanament mòlt, i cau gota a gota per gravetat fins a un dipòsit. Normalment el dipòsit de cafè és de vidre i va sobre una base o placa elèctrica que el manté calent. Ideal per preparar diverses tasses de cafè light o cafè a l'americana. Funciona amb energia elèctrica.
Cafetera exprés
  • La cafetera exprés fa passar aigua calenta, normalment a 90º i a una pressió entre 8-10 atmosferes entre 20 i 30 segons per cafè mòlt fi, extraient el sabor i l'essència. La preparació bàsica d'aquesta cafetera és el cafè exprés. La màquina de cafè exprés sorgí a principis del segle XX, gràcies a l'enginyer Luigi Bezzera, a Itàlia, des d'on es va expandir per tota Europa. Avui dia existeixen diferents categories com la manual de palanca, hidràuliques i automàtiques d'erogació continua. És molt comú en restaurants i cafès, encara que també s'ha estès últimament a les cases particulars. Estan formades d'un portafiltres, filtre, una boca per fer escuma la llet i el més important: la bomba de pressió. La pressió és la clau i determina la cremositat del cafè. La preparació és ràpida, menys de dos minuts (d'ací el seu nom expresso), i s'obté un cafè aromàtic, amb cos i gran sabor. Funciona amb energia elèctrica.
Cafetera italiana
  • La cafetera italiana consta de dos cossos que s'enrosquen per la part central. La part inferior és el dipòsit d'aigua, que té una vàlvula de seguretat a un costat i on es posa un filtre amb el cafè, amb forma d'embut. La part superior és el dipòsit que rebrà el cafè preparat. L'aigua al bullir allibera el vapor, que augmenta la pressió dintre del dipòsit inferior, fent que l'aigua pugi pel tub del filtre a través del cafè mòlt extraient l'essència i el sabor. En arribar a la part superior, surt per una petita torre perforada a la punta per evitar que retorni el cafè preparat i allà es manté fins que tot el cafè hagi sortit. Normalment són fabricades d'alumini o d'acer inoxidable. S'usa un cafè més aviat fi regular. És una manera còmoda, ràpida i fàcil de preparar cafè exprés. Funciona sobre els fogons de la cuina o amb foc moderat.
  • La cafetera d'èmbol permet preparar cafè en forma senzilla i mantenint tots els olis del cafè, fent-lo molt suau i deliciós. Aquesta cafetera, tot i ser una invenció italiana, fou popularitzada pels francesos, d'aquí el seu nom. El cafè requereix ser mòlt amb gra gran perquè no traspassi el filtre. La preparació és relativament lenta i senzilla; només s'ha d'abocar l'aigua calenta a sobre el cafè mòlt i esperar quatre minuts. Després es comprimeix lentament amb la premsa o pistó. També serveix per preparar té o d'altres infusions d'herbes.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cafetera
  1. Duran, Xavier. «La cafetera». Sàpiens [Barcelona], núm. 92, juny 2010, p. 22. ISSN: 1695-2014.
  2. Brotons, Ròmul. El triomf de la imaginació, 60 invents que han canviat el món (o gairebé). Barcelona: Albertí Editor, 2010, p. 42-43. ISBN 978-84-7246088-1.