Xirimoier

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Xirimoier
Fruits madurs del xirimoier
Fruits madurs del xirimoier

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Magnoliales
Família: Annonaceae
Gènere: Annona
Espècie: A. cherimola
Nom binomial
Annona cherimola
Mill.
Exemplar de xirimoier.

El xirimoier (Annona cherimola) és un petit arbre del gènere Annona conreat pel seu fruit, la xirimoia.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

La paraula catalana xirimoia és una paraula provinent de l'idioma quítxua que significa llavors fredes cosa que feia referència al fet que la planta creixia en llocs elevats i freds on altres plantes tropicals ja no es podien conrear.

Origen[modifica | modifica el codi]

És originari dels grans altiplans del Perú i de l'Equador.[1]

Característiques[modifica | modifica el codi]

El xirimoier és un arbre que pot mesurar fins a deu metres d'alçada. Les seves fulles oblongues, caduques o semicaduques, són molt grans, poden assolir fins a quinze centímetres de llarg, i pengen en disposició alternada. Les flors, de dos o tres centímetres, es troben en petits grups amb sis pètals de color groc-marronós. Els fruits tenen una forma ovalada, amb la superfície recoberta del que poden semblar escates, que pot evocar una pinya de pi. El color de la pell del fruit pot anar del verd fosc a un morat marronós fosc i la seva mida acostuma a ser semblant a la d'una poma, tot i que pot assolir dimensions mot més grans, de més de quinze centímetres de diàmetre.[1]

Fruit[modifica | modifica el codi]

El seu fruit, la xirimoia, té forma oval, mesura de 10cm a 20cm de llarg i de 7cm a 10cm de diàmetre i té la pell gairebé llisa. La polpa és blanca amb nombroses llavors grans de color negre que són tòxiques si s'ingereixen trencades. El fruit s'utilitza per a consum alimentari humà.

Es pot conservar durant uns dies quan s'agafa dur. A mesura que va madurant, la pell es va fent elàstica i tova. Quan està completament tova és el seu millor moment per al consum, i a més a partir d'aquest moment deixa de conservar-se bé. Algunes persones la mengen partint-la per la meitat i amb ajuda d'una cullera de postres. Les llavors no són comestibles. El gust de la polpa de la xirimoia és una mica semblant al del plàtan, però molt més suau, i la textura pot fer pensar a la de la pera.[1]

A Europa es mengen les exportades d'Espanya o de països d'altres continents.[1] També es conreen en una petita quantitat a l'illa portuguesa de Madeira, encara que no en prou quantitat per ser venudes fora de l'illa. Entre els països europeus, Espanya és on es consumeixen més xirimoies. Es conreen en la costa subtropical andalusa (Motril, Almuñécar, etc.).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 A la decouverte de la flore!, de Susanne Lipps. Edicions Oliver Breda, 2010. ISBN 9783938282199 (francès)

Hannia Bridg (03-05-2001). "Micropropagation and Determination of the in vitro Stability of Annona cherimola Mill. and Annona muricata L.". Zertifizierter Dokumentenserver der Humboldt-Universität zu Berlin.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]