Annona (botànica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Annona (desambiguació)».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Annona
Annona squamosa
Annona muricata

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Classificació científica
Regne: Plantae
Clade: Angiospermae
Clade: Astèrides
Ordre: Magnoliales
Família: Annonaceae
Gènere: 'Annona'
L.
Subgèneres

Entre 100-150
(vegeu el text)

Sinònims

Guanabanus Nutt.
Raimondia Jacq.
Rollinia Raf.
Rolliniopsis Aubl.
[1]

Secció longitudinal d'una flor d'Annona .


Llavors de l'Annona cherimola.

Annona es, després de Guatteria, el segon gènere amb més espècies de la família Annonàcia.[2][3] Inclou unes 170 subespècies acceptades, però n'hi ha més de 360 descrites.[4] la majoria són arbres i arbusts de localització Neotropical i Afrotropical. Estudis paleoetnobotànics han calculat que la data de l'explotació i conreu de l'Annona a la regió del riu Yautepec de Mèxic es remunta als voltants de l'any 1000 aC.[5]

Descripció[modifica | modifica el codi]

Una annona pot ser un arbre o un arbust de fulla perenne o semiperenne. Els troncs tenen una fina escorça escatosa amb depressions o fissures fusionades amples i poc fondes. Els brots nous són durs i cilíndrics amb borrons de porus oberts.
Les fulles tenen forma de pala, poden ser coriàcies o fines, suaus i flexibles, amb vellositat o sense.
Les tiges amb flor surten d'angles, com flors solitàries o en petits carrolls. Normalment tenen entre 3 i 4 sèpals interiors, més petits que els pètals exteriors que no se superposen mentre estan en forma de capoll. Té entre 6 i 8 pètals carnosos en dues espirals -els pètals de l'espiral exterior són més grossos i no imbricats; els interiors són ascendents, força més petits i amb glàndules de nèctar de pigmentació més fosca. Els nombrosos estams tenen forma de bola, allargats o corbats i encaputxats o punxeguts fora del sac de l'antera. Tenen molts pistils a la base, amb diferents graus d'unió parcial i amb l'estigma distingible. Un o dos òvuls per pistil; estil i estigma en forma de bastó o de con tancat.
Produeix un fruit per cada flor, té forma entre ovalada o esfèrica. El fruit és de tipus sincàrpic ( procedeix de carpels soldats) que consisteix en molts petits fruits individuals o eteris; hi ha un eteri i una llavor per pistil. Les llavors tenen forma de fesol amb un endocarpi coriaci i un recobriment rugós laminat íntimament penetra pel tegument.[3]

La pol·linització d'aquest gènere la fan principalment els escarabats de la subfamília Dynastinae. Les espècies d'Annona que són morfològicament més derivades, i les espècies de Rollinia, posseeixen cambres florals reduïdes i així atreuen escarabats petits com el Nitidulidae o el Staphylinidae.[6]

Usos i conreu[modifica | modifica el codi]

Actualment, se'n conreen set espècies d'Annona més un híbrid per a ús domèstic o comercial, principalment pels seus fruits nutritius.[7] Moltes de les espècies es fan servir en la medicina tradicional per al tractament de diverses malalties. En algunes de les espècies s'han trobat policètids, que són metabòlits secundaris de bacteris o fongs i que tenen propietats farmacològiques.[8][9]

Taxonomia[modifica | modifica el codi]

El gènere fou descrit per Carlos Linneo i publicat en Species Plantarum 1: 536. 1753.[10] L'espècie que fa de tipus nomenclatural és: l'Annona muricata.

Toxicologia[modifica | modifica el codi]

L'annonacina és una neurotoxina trobada a les llavors de l'Annona muricata .

El compost annonacina conté a les llavors d'algues plantes d'Annona muricata (la "guanabana"), que és una neurotoxina i sembla que és la causa d'una malaltia neurodegenerativa. El sol grup de persones afectat per aquesta malaltia són habitants de l'illa de Guadalupe al Carib. La malaltia també es coneix amb el nom tauopatia perquè és lligada amb una acumulació patològica de la proteïna Tau al cervell.[11]

Llistat dels subgèneres[modifica | modifica el codi]

Eteris del fruit sincàrpic de l'Annona cherimola. La polpa blanca que envolta les llavors és la part dolça comestible de la fruita.

[12]

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Annona (botànica) Modifica l'enllaç a Wikidata
  1. Germplasm Resources Information Network (GRIN). «Genus: Annona L.». Taxonomy for Plants. United States Department of Agriculture, 17-09-1996. [Consulta: 18 abril 2008].
  2. Annona (TSN 18095) al web del Sistema Integrat d'Informació Taxonòmica. (anglès)
  3. 3,0 3,1 Flora of North America. «1. Annona Linnaeus, Sp. Pl. 1: 536. 1753; Gen. Pl. ed. 5, 241, 1754». Falta indicar la publicació, 3.
  4. Annona a The Plant List - A working list of all plant species, 2010
  5. Warrington, Ian J. Warrington. «Annonaceae». A: Apples: Botany, Production and Uses. CAB International. ISBN 0851995926 [Consulta: 20 d'abril de 2008]. 
  6. Gottsberger, Gerhard. «Comments on flower evolution and beetle pollination in the genera Annona and Rollinia (Annonaceae)». Falta indicar la publicació. Springer Science+Business Media, 167, 3-4, 28 d'abril de 1988, pàg. 189–194. DOI: 10.1007/BF00936405.
  7. University of Southampton. «Factsheet No. 5. Annona». Fruits for the Future. Department for International Development, International Centre for Underutilised Crops, Marzo 2002. [Consulta: 20 abril 2008].
  8. Pilar Rauter, Amélia; A. F. Dos Santos and A. E. G. Santana. «Toxicity of Some species of Annona Toward Artemia Salina Leach and Biomphalaria Glabrata Say». A: Natural Products in the New Millennium: Prospects and Industrial Application. Springer Science+Business Media, 2002, p. 540 pages. ISBN 1402010478 [Consulta: 20 d'abril de 2008]. 
  9. Esposti, M Degli. «Natural substances (acetogenins) from the family Annonaceae are powerful inhibitors of mitochondrial NADH dehydrogenase (Complex I)». Falta indicar la publicació. The Biochemical Society, 301, 1, 1 de juliol de 1994, pàg. 161–167. PMID: 8037664. 1137156.
  10. «Annona (botànica)». Tropicos.org. Missouri Botanical Garden. [Consulta: 18 de juliol de 2013].
  11. Informationsdienst Wissenschaft: Tauopathie durch pflanzliches Nervengift, 4. Mai 2007
  12. Germplasm Resources Information Network (GRIN). «GRIN Species Records of Annona». Taxonomy for Plants. USDA, ARS, National Genetic Resources Program, National Germplasm Resources Laboratory, Beltsville, Maryland. [Consulta: 2008-04-16].