Tipus nomenclatural

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

En taxonomia, el tipus nomenclatural [1] o, simplement, tipus, és un exemplar d'una espècie sobre la qual s'ha realitzat una descripció i que, d’aquesta manera, valida la publicació d'un nom científic per l'espècie.

El tipus nomenclatural d'una espècie és, generalment, l'espècimen a partir del qual s'ha perfilat la descripció que valida el nom, i que es conserva permanentment en alguna institució (museu, herbari, centre d'investigació, etc.), perfectament siglat i localitzable. El tipus del nom d'un gènere és l'espècie sobre la qual es va basar la seva descripció original que validava el seu nom. El tipus del nom d'una família és el gènere sobr6e el qual es va basar la descripció original vàlida de la família. En ells noms de tàxons de rang superior al de família no s'hi aplica el principi de tipificació.

És important recordar que només els noms tenen tipus. Els tàxons no en tenen. No és correcte parlar del tipus d'un tàxon. Per exemple, és correcte parlar del tipus d'un nom específic, però és incorrecte parlar del tipus d'una espècie.

Classes de tipus[modifica | modifica el codi]

  • Holotip:[2] l'espècimen o un altre element utilitzat per l'autor en la descripció d'una espècie o d'un tàxon específic.
  • Isotip:[3] es tracta d'un duplicat de l'holotip, que forma part de la col·lecció original.
  • Lectotip: espècimen o element seleccionat a partir de material original per a servir com a tipus nomenclatural quan no es va assignar un holotip amb la primera publicació o per pèrdua del mateix. El lectotip s'ha de triar entre els isotips. Si no existeixen isotips s'ha de triar entre els sintips. Si tampoc hi ha sintips es tria un neotip.
  • Sintip:[4] és un dels espècimens citats originalment per l'autor que no va designar un holotip o que ha enumerat simultàniament diversos exemplars com a tipus.
  • Neotip:[5] és un espècimen o qualsevol altre element escollit com a tipus nomenclatural quan manca tot el material en el qual es basa el nom del tàxon.
  • Paratip:[6] cadascun dels espècimens d'una sèrie tipus que no sigui l'holotip.[7] La sèrie tipus és el material citat a la publicació original on es descriu el tàxon i que no va ser descartat per l'autor per a ser material tipus.

Els tipus (holotip, lectotip o neotip) d'un nom d'una espècie o d'un tàxon infraespecífic, consisteix en un espècimen únic o en qualsevol altre element, excepte per les plantes herbàcies petites i la majoria de plantes no vasculars, en les què el tipus pot consistir en diversos individus que s'ha de conservar de manera permanent sobre un mateix plec d'herbari o preparació.

Els espècimens tipus de noms de tàxons de plantes actuals s'han de conservar de manera permanent i no poden ser plantes vives o en un cultiu (de vegades poden ser una figura o una descripció).

Tipificació[modifica | modifica el codi]

La tipificació[8] és el procés d'indicació o designació d’un tipus nomenclatural. Es tracta d'un requeriment necessari dels Codis Internacionals de Nomenclatura Botànica i Zoològica per l'aplicació dels noms científics. La funció és la d'assegurar la màxima estabilitat possibles de la nomenclatura, compatible amb la naturalesa dinàmica del sistema taxonòmic.

A continuació s'exemplifica com es designa el tipus del nom científic d'una nova espècie (Gymnopogon toldensis):

« Gymnopogon toldensis Sulekic & Rúgolo, sp. nov. TIPO: Argentina, Salta, Depto. Santa Victoria, El Angosto, 5 km a l'E de Los Toldos, 1600 msnm, 17-III-1986, Sulekic, Novara & Neumann 810 (holotip SI; isotip Herb. Sulekic).[9] »

Com es pot veure, el tipus designa a un exemplar d'herbari (denominat pel cognom dels col·lectors i un número de col·lecció: "Sulekic, Novara & Neumann 810") amb el seu lloc corresponent ("Argentina, Salta, Dept. Santa Victòria, El Angosto, 5 km al E de Los Toldos, 1600 msnm") i data de col·lecció ("17-III-1986"). S'informa, a més, a quin herbari es troba dipositat l'holotip (en aquest cas, l'herbari de l'Institut Darwinion, amb codi internacional "SI") i es designa l'isotip.

En el següent exemple es mostra la manera amb la que es designen els neotips:

« Calibrachoa pubescens (Spreng.) Stehmann, comb. nov. Nierembergia pubescens Spreng., Syst. Veg. 1: 615. 1825. TIPO: Uruguay. Montevideo, 1926-1930, J. Anderson 97 (neotip BM! designat aquí). Observació. En el protòleg no s'indica material de referència. Segons Fries (Kongl. Svenska Vetesnkapsakad. Handl. 46(5): 50. 1911), la descripció d’Sprengel està basada en material col·leccionat per Sellow, dipositat a l'Herbari del Museu Botànic de Berlín-Dahlem (B), el qual no s’ha pogut localitzar o probablement hagi estat destruït. Per aquesta raó s'ha decidit designar un neotip.[10] »

Es pot veure que, en aquest cas, el taxònom João R. Stehmann, al cercar l'exemplar tipus de Nierembergia pubescens Sprengel, no el va poder trobar i, davant la sospita de que hagués estat destruït, va designar un neotip: l'exemplar J. Anderson 97.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • (anglès) Greuter, W. et al. 2000. International Code of Botanical Nomenclature (St. Louis Code). Gantner/Koeltz (contenido online aquí)
  • (castellà) Tormo Molina, Rafael. Lecciones hipertextuales de Botánica. Nomenclatura. Tipificación. Universidad de Extremadura.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Tipus nomenclatural
Portal

Portal: Biologia