Gemma (botànica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Borrons d'un roure coberts de gel
Gemma d'un auró (Acer pseudoplatanus)

En botànica la gemma és un òrgan vegetal que origina una tija, una branca o una flor.

En l'agricultura, les gemmes sovint s'utilitzen per a realitzar empelts, sobretot en arbres fruiters.

Un borró és una gemma ovoïdal o fusiforme, constituïda per una coberta de catafil·les estretament imbricades, i sovint piloses, que protegeixen una porció de teixit meristemàtic en fase de repòs, destinat en un futur a originar un brot o una flor. Sovint els borrons actuen com a forma de resistència per a passar l'època hivernal més desfavorable ja que una vegada format un borró pot passar durant un cer temps en estat de dormició o bé formar un brot immediatament.

Borrons d'albercoquer

Els borrons de moltes plantes llenyoses, especialment sota climes temperats o freds, estan protegits per una coberta de fulles modificades (anomenades catafil·les) que tanquen les parts més delicades del borró. Moltes d'aquestes catafil·les estan cobertes per substàncies gomoses que afegeixen una protecció addicional.

Quan es desenvolupen els borrons, els catafil·les es poden fer una mica més grans però normalment cauen, deixant en la superfície de la tija en creixement una sèrie de cicatrius allargades. Gràcies a aquestes cicatius es pot determinar l'edat de les branques joves, donat que el creixement de cada any acaba amb la formació d'un borró, la formació del qual produeix un grup de cicatrius addicionals. Quan les branques es fan belles no se'n pot determinar l'edat per aquest mètode.

En moltes plantes no es fan escates en els borrons i aleshores es diu que tenen el borró nu.[1] Aquests borrons nus sóvint són molt pilosos i es presenten per exemple en el gènere Viburnum i en plantes herbàcies. El cabdell de les cols i altres del gènere Brassica són en realitat borrons excepcionalment grossos que són borrons terminals en les cols de cabdell i laterals en els cols de Brussel·les.

Quan els borrons es formen en les axil·les de les fulles, la seva distribució en la tija és la mateixa que les fulles és a dir poden ser de disposició alternada, oposada, en verticils o en la punta terminal de la tija. En moltes plantes els borrons apareixen en llocs inesperats de la plaanta aleshores s'anomenen borrons adventicis.[2]

Tipus de borrons[modifica | modifica el codi]

Classificació dels borrons de les plantes

gràcies als borrons es poden identificar les plantes caducifòlies a l'hivern quan no tenen fulles.[3] Els borrons es poden classificar segons<.localització, estatus, morfologia, funció: Botanists commonly use the following terms :

  • Segons la localització,
    • terminal, a la punta de la tija (el terme apical és equivalent però es reserva per la part més adalt de la planta),
    • axil·lar, a l'axil·la de la fulla (lateral és equivalent però alguns borrons adventicis també poden ser laterals),
    • adventici, quan es troben a qualsevol lloc, per exemple al tronc o les arrels,
  • Segons l'estatus,
    • accessori, borrons secundaris formats d'un borró axil·lar o terminal;
    • descans, borrons formats al finals de la temporada de creixement que seran dormants fins a la pròxima estació de creixement;
    • dormant, de creixement retardat durant molt de temps fins i tot anys ;
    • pseudoterminal, per un borró axil·lar que agafa la funció d'un borró terminal el seu creixement és simpodial com passa en l'arbre dels carrers (Platanus).
      Borró de la figuera (Ficus carica).
  • Per la morfologia,
    • Coberts quan les escates protegeixen l'embrió del borró,
    • nu, sense cobertura d'escates,
    • pilós,també protegit per pèls,
  • Per la funció,
    • vegetativa, que només conté peces vegetatives,
    • reproductiva, conté flors embrionàriesesclada
    • mixta, conté les dues coses, flors i fulles embrionàries.

Gema o borró en zoologia[modifica | modifica el codi]

En zoologia es fa servir el terme borró per analogia amb el borró de la botànica i es refereix a una proturberància en creixement del cos que donarà lloc a un nou individu mitjançant la reproducció asexual. Éstà limitat a animals d'esructura relativament simple.

Referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Gemma (botànica)
  1. Walters, Dirk R., and David J. Keil. 1996. Vascular plant taxonomy. Dubuque, Iowa: Kendall/Hunt Pub. Co. page 598.
  2. Coulter, John G. 1913. Plant life and plant uses; an elementary textbook, a foundation for the study of agriculture, domestic science or college botany. New York: American book company. page 188
  3. Ohio Trees, Bulletin 700-00, General