Almuñécar

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Almuñécar
Bandera d'Almuñécar Escut d'Almuñécar
(En detall) (En detall)
Localització
Localització d'Almuñécar
Església d'Almuñécar
Església d'Almuñécar
Estat
• Comunitat
• Província
• Comarca
Espanya
Andalusia
Bandera de la província de Granada Granada
Costa Granadina
Predom. ling. castellà
Superfície 83,36 km²
Altitud 24 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
25.586 hab.
306,93 hab/km²
Coordenades 36° 44′ N, 3° 41′ O / 36.733,-3.683Coord.: 36° 44′ N, 3° 41′ O / 36.733,-3.683
Distàncies 79 km de Granada
Dirigents:
• Alcalde:

Trinidad Herrera Lorente (PP)
Codi postal 18690
Web

Almuñécar és un municipi d'Andalusia, a la província de Granada. Està situat a la comarca de la Costa Granadina, molt a prop de la província de Màlaga, tocant a la Mediterrània.

És un important centre turístic, localitzat entre la mar i la muntanya, així com un important productor de fruites subtropicals com alvocats, xirimoies, mangos, kiwis, etc.

Té també un ric bagatge històric i cultural i va ser l'origen d'un petit enclavament fenici anomenat Sexi; d'aquí ve el gentilici formal, sexitano (també almuñequeros)

Història[modifica | modifica el codi]

La Ex o Sexi dels fenicis, Sexi (a vegades Sexti) Firmum Iulium dels romans, i Sexi Hisn al-Munakkab (Fortalesa de la lloma) dels àrabs, en aquest port va desembarcar el 14 d'agost del 755 l'omeia Abd al-Rahman ibn Muawiya al-Dakhil amb un millar de cavallers i allí mateix se li van sotmetre diversos xeics de la regió però no els governadors abbàssides. El 923 va caure en mans del mossàrab Umar ibn Hafsun, que va massacrar als homes i va fer captives a les dones.

El 1016 s'hi van concentrar les tropes d'Alí ibn Hammud an-Nàssir que afirmava que lluitava per posar al cap del califat a Hixam II, però al no trobar-lo, va assassinar al-Mustain i es va fer proclamar califa, el primer califa de Còrdova no omeia. La ciutat va dependre després de la taifa de Granada. Zawi ibn Ziri va sortir d'aquest port quan fou atacat per Ali ibn Hammud, i va marxar cap a Ifriquiya (1019, ja que Ali ibn Hamud va morir poc abans, però algunes fonts retarden la sortida fins al 1025, com l'Enciclopèdia de l'Islam al volum VII, pàg. 564); el seu nebot Habús ibn Maksan que governava Jaén va unificar els territoris dels zírides peninsulars. Abd Allah ibn Buluggin fou derrotat aquí pels almoràvits el 1090 al costat dels quals havia combatut abans junt amb el seu germà Tamim a la batalla de Zalaca (23 d'octubre de 1086).

Durant la lluita entre almoràvits i almohades, el rei de Granada i Múrcia Ibn Hud s'hi va refugiar fugint d'Ali ibn Abi Busi. Fou el lloc on els reis de Granada van guardar els seus tresors. El 1310 s'hi va retirar el nassarita Abu-Abd-Al·lah Muhàmmad (III) al-Makhlú (1302-1309). Ferran de Catalunya i Aragó, acompanyat de la seva esposa Isabel de Castella, va entrar a la plaça el desembre del 1489, just després de la rendició de Baza. Durant la revolta dels moriscs a les Alpujarres, Ibn Abu va atacar la població sense èxit. Carles I hi va fer construir una fortalesa amb quatre torres i una rasa, amb una gran torre central coneguda com La Mazmorra, que dominava el port. Aquesta fortalesa fou destruïda pels anglesos el 1812, quan les tropes franceses la van abandonar, perquè no la poguessin utilitzar si tornaven.

El 1910 tenia 2.073 edificis i 8.022 habitants incloent els agregats (llogarets i masies/cortijos)

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Almuñécar