Galera (Granada)

Aquest article tracta sobre municipi de Granada. Vegeu-ne altres significats a «Galera (desambiguació)».

Galera
Localització


Estat • Comunitat • Província • Comarca	Espanya Andalusia Granada Huéscar
Predom. ling.	castellà
Superfície	117 km²
Altitud	843 msnm
Població (2012^[1]) • Densitat	1.243 hab. 10,62 hab/km²
Coordenades	37° 45′ N, 2° 32′ O / 37.750,-2.533Coord.: 37° 45′ N, 2° 32′ O / 37.750,-2.533
Distàncies	150 km de Granada
Dirigents: • Alcalde:	Manuel Serral Rodríguez (PSOE)
Codi postal	`18818`
Web	http://www.altipla.com/galera

Galera és un municipi situat en la Comarca de Huéscar (província de Granada), a uns 150 km de la capital provincial, a Andalusia. L’ ajuntament de Galera esta format por els nuclis de Galera,i el Cortijo del Cura . El seu entorn esta envoltat de paratges tan dispars com els fèrtils camps de cultiu, regats por rius i manantials, i els paisatges semiárids y buits de els badlands, plens de restos fòssils y vestigis històrics del passat. En el seu casc urbà es troben nombroses casas-cova, tradicionals de les regions d’Andalucía Oriental i Murcia.

Distribució de la població [modifica]

Unitat poblacional

Hab.

Buenavista

Cortijos del Cura

Galera

La Alquería

13

44

1.309

158

^[2]

Història [modifica]

A les seves proximitats es troben dos importants jaciments arqueològics un de l' Edat del Bronze, una ciutat de la cultura argàrica al "Castellón de Arriba" on s'han escavat multitud de sepultures en diverses terrasses artificials en un turó de parets verticals. L'altre jaciment és la Necròpoli ibèrica de Tútugi (en el Turó del Real) que alberga diferents tipus de tombes. El més freqüent d'aquests tipus és el qual consta d'una càmera rectangular, coberta per un túmulo circular, a la qual s'arriba a través d'un llarg passadís. En aquestes tombes s'han trobat diversos objectes, com adorns, gots grecs i ibers, armes, peces d'aixovar i figures de fang i d'alabastre. Se situen entre els segles VI i III a. C.

La dama de Galera, que mostra la imatge, va ser trobada en aquest jaciment i pertany a la tomba núm. 20 (en la zona I), del segle V aC És una figureta fenícia del segle VII aC (semblant a una altra que va ser trobada a Cartago, nord d'Àfrica), feta d'alabastre, que probablement representi la deessa Astarté. La dama està asseguda entre dues esfinxs i sosté un bol al que aboca líquid per dos forats que té en els pits. S'aprecia en la figura influència mesopotàmica per les seves formes robustes. En canvi l'estilització en el vestit i els cabells denoten influències egípcies. A causa del seu caràcter d'objecte sagrat, va passar per diverses generacions fins al seu soterrament final com part d'un aixovar funerari.

Dama de Galera. Museu Arqueològic Nacional (Espanya)

Va mantenir la seva importància en l'època romana com "TVTVGI", per a posteriorment decaure en població durant l'època visigoda i l'àrab. Conquistada per Castella en temps dels Reis Catòlics, 1488, va formar part en la revolta dels moriscs, sent aixafada amb la intervenció personal de Joan d'Àustria, va prendre la ciutat assaltant una a una les cases-cova que la formaven. En el segle XVI va ser repoblada amb famílies procedents de València, Murcia, i La Manxa principalment