Elefant asiàtic
De Viquipèdia
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Elephas maximus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 Distribució de l'elefant asiàtic
|
||||||||||||||
L'elefant asiàtic (Elephas maximus), sovint és conegut pel nom d'una de les subespècies (l'elefant de l'Índia), és una de les tres espècies vivents d'elefant, i l'única espècie vivent del gènere Elephas. L'espècie és troba principalment a diverses parts de l'Índia, Sri Lanka, Indoxina i a Indonèsia. Es considera amenaçada, amb entre 25.600 i 32.750 individus en estat salvatge. Aquest animal és àmpliament fàcil de domesticar, i s'ha utilitzat en el sector forestal al sud i al sud-est d'Àsia durant segles i també en caps de cerimònia. Fonts històriques indiquen que a vegades es feien servir durant la temporada de collita, principalment per la mòlta. Elefants salvatges atrauen turistes més rics a les zones on es més fàcil veure'ls, en contra, però, fan malbé els cultius, i poden entrar als diferents jardins de les aldees.
Taula de continguts |
[edita] Descripció
L'elefant asiàtic és més petit que el seu congènere africà. La forma més fàcil de distingir els dos parents, és fixant-se en les orelles, les de l'elefant asiàtic són menors. Les mides de l'elefant asiàtic tendeixen a estar al voltant dels dos i quatre metres (7-12 peus) d'alçada, 3000-5000 quilograms (6500-11000 lliures) de pes. L'elefant asiàtic té altres diferències respecte els seus parents africans, entre elles un llom més arquejat cap enrere que els seus parents africans, un "dit" semi-prensible a la punta del seu tronc, front a dues, quatre ungles a les potes posteriors enlloc de tres, i 19 parells de costelles en lloc de les 21 que posseeix l'africà. A més, a diferència de la loxodonta africana, la femella d'elefant asiàtic, en general, no té ullals; i si els ullals -en aquest cas anomenats "tushes"- estan presents, són amb prou feines visibles, i només es poden observar quan la elefanta obre la boca. Alguns mascles també els hi manquen els ullals; aquests individus se'ls anomena "makhnas", i són especialment comuns entre els exemplars de la població d'elefants de Sri Lanka. D'altra banda, el front té dues protuberàncies semiesfèriques, a diferència del front pla de l'elefant africà. Contràriament als elefants africans, que poques vegades usen les seves potes, fent-les servir per cap altra cosa més que cavar al terra en busca d'aigua, els elefants d'Àsia són més àgils en l'ús dels seus peus, en relació amb el tronc per manipular objectes.[3]
[edita] Mida
Les mides dels elefants salvatges eren exagerades al passat. Tanmateix, el rècord d'alçada d'un elefant actual ha mesurat 3,6 m. fins a la creu. Alçada sovint es calcula utilitzant la llei de les polzades de dues vegades la circumferència. [4]
[edita] Comportament
Dins del medi salvatge, ramats d'elefants poden seguir ben definidament les rutes estacionals de migració. Aquestes es realitzen durant tota la temporàda monsònica, sovint entre zones humides i seques, i és la tasca de l'elefant més vell, recordar i seguir aquestes tradicionals rutes de migració. Quan les explotacions i cultius dels humans es va assentar al llarg d'aquestes rutes, van començar a ser considerablement danyades sovintment, i és comú que en aquest conflictes, els elefants acabin morts. L'elefant asiàtic adult no té depredadors naturals a part de l'home, els joves, contràriamet, poden caure victimes dels tigres.
La esperança de vida dels elefants asiàtics ha augmentat molt consideràblement desde al passat, vivint un promig de 60 anys en medi silvestre i 80 en captivitat.[5] Aquests paquiderms mengen el 10% del seu pes corporal cada dia, els adults consumeixen entre 170 i 200 quilograms d'aliments diaris. Necessiten uns 80-200 l d'aigua al dia, i n'usen més per banyar-se. A vegades raspen el terra en busca de minerals.
Els elefants usen infrasons per comunicar, Això va ser el primer que va observar el naturalista indi M. Krishnan i posteriorment estudiat per Katherine Payne.[6]
[edita] Referències
- ↑ Plantilla:MSW3 Shoshani
- ↑ Asian Elephant Specialist Group (1996). Elephas maximus. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la IUCN, 2006. IUCN 2006. Consultat el 10 de maig del 2006. Listed as Endangered (EN A1cd v2.3)
- ↑ Error de citació: Etiqueta
<ref>no vàlida; no s'ha proporcionat text per les refs amb l'etiquetaDomestic - ↑ Lydekker, R.. The Royal Natural History. Volume 2, 1894.
- ↑ Shoshani, Jeheskel; John F. Eisenberg.. Mammalian Species, vol. 182, pàg. 1–8.
- ↑ Payne, Katherine. Silent Thunder. Simon & Schuster, 1998. ISBN 0-684-80108-6.
[edita] Enllaços Externs
- Asian Elephants at the Zoological Gardens of the World
- National Zoo Facts on Asian Elephant and a Webcam of the Asian Elephant exhibit
- The Chaffee Zoo Asian Elephant Fact Sheet
- U.S. Fish & Wildlife Species Profile
- For information on Asian Elephants in Laos
|
||||||||||||||||
  |
Aquest article és un esborrany sobre euteris. Podeu ajudar la Viquipèdia ampliant-lo. |
