Elefant asiàtic
 |
L'article necessita algunes millores pel que fa a l'ortografia i la gramàtica. (Col·laboreu-hi!) S'hi han trobat faltes ortogràfiques, gramaticals, barbarismes o altres aspectes lingüístics incorrectes. |
 |
||||||||||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
  |
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Classificació científica | ||||||||||||||
|
||||||||||||||
|
|
||||||||||||||
| Elephas maximus Linnaeus, 1758 |
||||||||||||||
 Distribució de l'elefant asiàtic
|
||||||||||||||
L'elefant asiàtic (Elephas maximus), sovint és conegut pel nom d'una de les subespècies (l'elefant de l'Índia), és una de les tres espècies vivents d'elefant i l'única espècie vivent del gènere Elephas. L'espècie és troba principalment a diverses parts de l'Índia, Sri Lanka, Indoxina i a Indonèsia. Es considera amenaçada, amb entre 41.410 i 52.345 individus en estat salvatge.[3]
Aquest animal és àmpliament fàcil de domesticar i s'ha utilitzat en el sector forestal al sud i al sud-est d'Àsia durant segles i també en caps de cerimònia. Fonts històriques indiquen que a vegades es feien servir durant la temporada de collita, principalment per la mòlta. Elefants salvatges atrauen turistes més rics a les zones on es més fàcil veure'ls, en contra, però, fan malbé els conreuss i poden entrar als diferents jardins de les aldees.
Taula de continguts |
[modifica] Morfologia
L'elefant asiàtic és més petit que el seu congènere africà. La forma més fàcil de distingir els dos parents, és fixant-se en les orelles, les de l'elefant asiàtic són menors. Les mides de l'elefant asiàtic tendeixen a estar al voltant dels dos i quatre metres (7-12 peus) d'alçada, 3000-5000 quilograms (6500-11.000 lliures) de pes. L'elefant asiàtic té altres diferències respecte els seus parents africans, entre elles un llom més arquejat cap enrere que els seus parents africans, un "dit" semi-prensible a la punta del seu tronc, front a dues, quatre ungles a les potes posteriors enlloc de tres i 19 parells de costelles en lloc de les 21 que té l'africà. A més, a diferència de la loxodonta africana, la femella d'elefant asiàtic, en generaletyry, no té ullals; i si els ullals -en aquest cas anomenats "tushes"- estan presents, són amb prou feines visibles i només es poden observar quan la elefanta obre la boca. Alguns mascles també els hi manquen els ullals; aquests individus se'ls anomena "makhnas" i són especialment comuns entre els exemplars de la població d'elefants de Sri Lanka. D'altra banda, el front té dues protuberàncies semiesfèriques, a diferència del front pla de l'elefant africà.
Les mides dels elefants salvatges eren exagerades al passat. Tanmateix, el rècord d'alçada d'un elefant actual ha mesurat 3,6 m. fins a la creu. Alçada sovint es calcula utilitzant la llei de les polzades de dues vegades la circumferència.[4]
[modifica] Comportament
Dins del medi salvatge, ramats d'elefants poden seguir ben definidament les rutes estacionals de migració. Aquestes es realitzen durant tota la temporada monsònica, sovint entre zones humides i seques i és la tasca de l'elefant més vell, recordar i seguir aquestes tradicionals rutes de migració. Quan les explotacions i cultius dels humans es va assentar al llarg d'aquestes rutes, van començar a ser considerablement danyades sovintment i és comú que en aquest conflictes, els elefants acabin morts. L'elefant asiàtic adult no té depredadors naturals a part de l'home, els joves, contràriament, poden caure víctimes dels tigres.
L'esperança de vida dels elefants asiàtics ha augmentat molt considerablement des del passat i ara viu una mitjana de 60 anys en medi silvestre i 80 en captivitat.[5] Aquests paquiderms mengen el 10% del seu pes corporal cada dia, els adults consumeixen entre 170 i 20000000 quilograms d'aliments diaris. Necessiten uns 80-200 l d'aigua al dia i n'usen més per banyar-se. A vegades raspen el terra en busca de minerals.
Els elefants usen infrasons per comunicar, Això fou el primer que va observar el naturalista indi M. Krishnan i posteriorment estudiat per Kaddddddddddtherine Payne.[6]
[modifica] Referències
- ↑ Shoshani, Jeheskel. Mammal Species of the World (en anglès). Johns Hopkins University Press, 2005, p.90. ISBN 978-0-8018-8221-0.
- ↑ Asian Elephant Specialist Group (1996). Elephas maximus. Llista Vermella d'espècies amenaçades de la UICN 2006. UICN, 2006. Consultat el 10 de maig del 2006. Listed as Endangered (EN A1cd v2.3)
- ↑ Sukumar, R.. The Living Elephants: Evolutionary Ecology, Behavior, and Conservation. Oxford University Press, Oxford, UK, 2003.
- ↑ Lydekker, R.. The Royal Natural History. Volume 2, 1894.
- ↑ Shoshani, Jeheskel; John F. Eisenberg. Mammalian Species, vol. 182, pàg. 1–8. DOI:10.2307/3504045.
- ↑ Payne, Katherine. Silent Thunder. Simon & Schuster, 1998. ISBN 0-684-80108-6.
[modifica] Enllaços externs
- National Zoo Facts on Asian Elephant and a Webcam of the Asian Elephant exhibit
- The Chaffee Zoo Asian Elephant Fact Sheet
- U.S. Fish & Wildlife Species Profile
- For information on Asian Elephants in Laos
- Asian Elephants at the Zoological Gardens of the World
|
||||||||||||||||
