Setena Croada

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Setena Croada
Croades
Lluís IX durant la Setena Croada.
Lluís IX durant la Setena Croada.
Data 1248-1254
Localitat Egipte
Resultat Victòria musulmana
Bàndols
Cristians Musulmans
Comandants
França Lluís IX
Comtat de Poitou Alfons
Regne de Nàpols Carles I
Comtat d'Artois Robert I
Orde del Temple Guillem de Sonnac
Orde del Temple Renaud de Vichiers
Dinastia aiúbida As-Salih Ayyub
Dinastia aiúbida Soldanat mameluc del Caire Shajar al-Durr
Soldanat mameluc del Caire Faris ad-Din Aktai
Soldanat mameluc del Caire Qútuz
Soldanat mameluc del Caire Fakhr-ad-Din Yussuf
Soldanat mameluc del Caire Àybak
Soldanat mameluc del Caire Bàybars I[1]
Forces
15,000 homes[2]
  • 3.000 cavallers
  • 5.000 ballesters

La Setena Croada fou la primera de les dues empreses sota la direcció del rei Lluís IX de França. Decidida en 1244, es va posar en marxa el 1248 i va arribar a Egipte l'any següent. Vençut i capturat pels mamelucs en 1250, l'exèrcit pagà rescat i actuà a continuació fins al 1254. La croada va ser gairebé exclusivament francesa.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

Jerusalem, obtinguda per la sisena croada de Frederic II, va caure en mans dels corasmis en 1244, i l'exèrcit del regne de Jerusalem va perdre la batalla de La Forbie el mateix any. Aquestes notícies van decidir el rei Lluís a prometre abraçar la creu, si es guaria d'una greu malaltia que patia.

La Croada[modifica | modifica el codi]

Fortificacions d'Acre

Embarcament i hivernada a Xipre[modifica | modifica el codi]

Des de 1247, Lluís IX de França va enviar a Xipre vaixells i pertrets. Al mateix temps, va ordenar la construcció d'un port per partir de França (Aigües Mortes) des d'on va embarcar el 25 d'agost de 1248. La flota va desembarcar a Limassol el 17 de setembre de 1248. Durant l'hivern van preparar l'estratègia: desembarcar a Egipte (aprofitant la feblesa del soldà ayyubita al-Salih) i capturar alguna gran ciutat que canviar per Jerusalem. Lluís va perdre alguns mesos posant pau a Acre entre pissans i genovesos, i pel juny de 1249 va arribar a la vista de Damieta.

La campanya d'Egipte[modifica | modifica el codi]

El soldà al-Shalih, malalt, va trametre el seu Emir Fakhr al-Dihn ibn al-Sheikh a impedir el desembarcament croat a Damieta. No ho va aconseguir, i els francs van prendre la ciutat, abandonada pels seus moradors. Van esperar, llavors, la fi del període d'inundacions (octubre). Lluís IX de França va decidir avançar cap al Caire, contra el consell dels seus nobles, que preferien prendre Alexandria mentre el soldà oferí, infructuosament, l'intercanvi de Damieta per Jerusalem. Mort el soldà, la seva vídua Shakhar al-Durr mantingué en secret la nova per donar temps al seu fill Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub en la seva consolidació al tron.

Delta oriental del Nil.

L'Emir Fakhr al-Dihn va aconseguir endarrerir l'avanç croat a Mansura fins al febrer de 1250. Robert I d'Artois i els Templers aconsegueixen derrotar i matar Fakhr al-Dihn, però, a continuació, envesteixen la ciutat desordenadament i el cap mameluc Baibars al-Bunduqdarí mana un contraatac letal per als croats en el que el germà del rei troba la mort.

El nou soldà Turan-Xah ibn as-Sàlih Ayyub vencé els croats a la batalla de Fariskur, i els croats s'hagueren de retirar. Malalts, encerclats, s'han de rendir i el propi rei ha de pagar 500.000 lliures de rescat, avançades per l'Orde del Temple. La mort de Turan-Xah obliga a renegociar el rescat, però, finalment, el rei arribà a Acre el maig de 1250.

Lluís IX a Acre[modifica | modifica el codi]

El rei es va mantenir quatre anys a Terra Santa, amb l'esperança que les lluites entre partidaris dels ayyubites i dels mamelucs li permetessin conquerir Jerusalem. No va reeixir, però va fer fortificar les fortaleses del regne, abans de tornar a França (1254).

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Hinson, p.393
  2. J. Riley-Smith, The Crusades: A History, 193

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Setena Croada Modifica l'enllaç a Wikidata
  • Christopher Tyerman. LAS GUERRAS DE DIOS. Ed, Critica, 2006