Croada dels Pastors (1320)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Croada dels Pastors, un moviment popular al nord de França dirigit a ajudar a la Reconquesta, una època de fam deguda als canvis climàtics i la deteriorada situació econòmica de la població rural, unida amb profecies i la parla d'una nova croada. L'endeutament amb els prestadors jueus havia estat eliminat amb la seva expulsió per Felip IV de França el 1306, però el seu fill Lluís X els va portar de tornada, sent soci en la recuperació dels seus deutes.

La croada va començar al maig de 1320 a Normandia, quan un pastor adolescent va afirmar haver estat visitat per l'Esperit Sant, que li va donar instruccions per combatre els moros a la península Ibèrica.

En 1320, la croada dels pastors travessà els Pirineus atacant les aljames de Jaca i Montclús.[1] Jaume el Just actuà i envià un destacament per protegir els jueus, i l'infant Alfons manà penjar quaranta dels atacants d'Osca i els atacants es dirigiren a Tudela i Pamplona, on els jueus plantaren cara i els rebutjaren.[2]

Igual que en la Croada dels Pastors de 1251, aquest moviment es componia en la seva majoria d'homes joves, dones i nens. Va marxar a París per demanar a Felip V per guiar-los, però es va negar a reunir-se amb ells, i mentre eren a París es van alliberar els presos al Grand Châtelet.[3]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Baer, Yitzhak. A history of the Jews in Christian Spain (en anglès). Jewish Publication Society of America, 1978, p. 15. 
  2. Lacave, José Luis. Sefarad, Sefarad: la España Judía (en anglès). Comisión Quinto Centenario, Grupo de Trabajo Sefarad 92, 1987, p. 208. ISBN 8485983580. 
  3. Bréhier, Louis René. «Crusade of the Pastoureaux» (en anglès). Catholic Encyclopedia, 1913.