Batalla de Nicòpolis (1396)
| Batalla de Nicòpolis (1396) | |||||||
|---|---|---|---|---|---|---|---|
| Front: Guerres otomanes a Europa | |||||||
 |
|||||||
|
|||||||
| Bàndols | |||||||
| Imperi Otomà | Sacre Imperi Romanogermànic Regne de França Regne d'Hongria Valàquia Ordre de Sant Joan de Jerusalem República de Venècia República de Gènova Segon Imperi Búlgar |
||||||
| Comandants en cap | |||||||
| Baiazet I | Segimon I | ||||||
|
||||||||||||||||||||
La batalla de Nicòpolis fou un combat lliurat entre turcs i croats europeus prop de la ciutat de Nikopolis el 25 de setembre de 1396.
Els otomans feien incursions al nord del Danubi, en territoris sota sobirania hongaresa. Quan els otomans van atacar Constantinoble, la pau a Europa va permetre als estats europeus organitzar una croada contra els otomans que van formar uns cent mil croats de França, Borgonya, Anglaterra, Alemanya, Itàlia, Catalunya-Aragó, Hongria, Polònia, Valàquia i Transilvània. Els croats van avançar pel Danubi i van ocupar Vidin i Rahova, arribant finalment a Nikopolis que van assetjar. Una flota de Venècia i Gènova bloquejava la ciutat pel riu. El setge va durar 15 dies i Baiazet I va abandonar el setge de Constantinoble i amb uns 110.000 soldats reunits a Adrianòpolis, es va dirigir al nord pel pas de Shipka, va baixar per la vall de l'Osma i va establir el seu campament en un turó al sud de la plana de Nicòpolis. El 25 de setembre de 1396 els dos exèrcits es van enfrontar; els croats foren derrotats no pas per la seva lleugera inferioritat numèrica sinó per la seva inferioritat tàctica i la divisió entre els caps cristians. Esteve Lazarovitx de Sèrbia lluitava al costat dels otomans. Durant la batalla els caps de Valàquia, Mircea, i de Transsilvània, Laczkovič, que no tenien cap simpatia per Segimon d'Hongria, es van retirar; el rei hongarès va fugir en una galera veneciana, arribant a la mar Adriàtica, a la costa de Dalmàcia. La resta de l'exèrcit fou mort o fet presoner, però els presoner foren massacrats l'endemà excepte alguns nobles que foren alliberats a canvi de rescat de dos-cents mil florins d'or. Les baixes otomanes foren considerables. Després de la batalla els otomans van consolidar les seves posicions als Balcans i Valàquia se'ls va sotmetre.
Enllaços externss [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Batalla de Nicòpolis (1396) |
