Adrianòpolis

Adrianòpolis fou una ciutat de la Regió de Tràcia avui coneguda com Edirne, a la confluència del riu Tunja (antic Tonzos) amb el Maritza (antic Hebros) i a la província d'Edirne o Adrianòpolis a Turquia. El seu nom traci original fou Uskudama; els macedonis la van anomenar Orestias o Oresteia; va prendre el nom del emperador Adrià que la va ampliar durant el segle II.

El 322 Constantí el Gran va derrotar prop de la ciutat a Licini. Fou teatre de la gran batalla d'Adrianòpolis entre els romans i els visigots el 9 d'agost del 378, amb victòria dels gots.

Fou assetjada sense èxit pels àvars el 586 i conquerida pels búlgars el 914. Els petxenegs la van assetjar el 1049 i un altre cop el 1078. Durant la Quarta Croada, El 14 d'abril de1205 fou també teatre d'un altra batalla d'Adrianòpolis important entre els búlgars i l'emperador de l'Imperi Llatí de Constantinoble, Balduí de Flandès, que fou derrotat i fet presoner. Després va retornar a ser possessió bizantina i va patir diversos atacs búlgars.

En total es van produir a la ciutat o el seu entorn no menys de 13 batalles importants abans de la conquesta otomana.

Fou conquerida pels otomans el 1362 i en fou sovint residència de la cort a partir del 1365 fins el 1457, i capital del 1402 al 1453. Vegeu Edirne