Assunta Spina
  | |
| Fitxa | |
|---|---|
| Direcció | Gustavo Serena i Francesca Bertini |
| Protagonistes | |
| Producció | Giuseppe Barattolo |
| Dissenyador de producció | Alfredo Manzi |
| Guió | Gustavo Serena |
| Productora | Caesar Film |
| Dades i xifres | |
| País d'origen | Itàlia |
| Estrena | 1915 |
| Durada | 72 min |
| Idioma original | cap valor |
| Color | en blanc i negre |
| Format | 4:3 |
| Descripció | |
| Gènere | cinema mut i drama |
| Lloc de la narració | Nàpols |
       | |
Assunta Spina és una pel·lícula del 1915 i és considerada una de les pel·lícules del cinema mut italià amb més èxit. Fora d'Itàlia també es coneix amb el títol de Sangue Napolitano. Fou rodada a Nisida, Bagnoli, Coroglio i a l'illa de Procida[1]
Francesca Bertini, que ja havia actuat al teatre en el drama de Salvatore Di Giacomo en una paper secundària, porta el paper de protagonista i intervé amb una certa freqüència en la posada en escena, per ser considerada codirectora de la pel·lícula. Per declarar el paper és el mateix Gustavo Serena:
| « | "I qui la podria aturar? Bertini estava tan exaltada pel fet de fer el paper d'Assunta Spina que s'havia convertit en un volcà d'idees, iniciatives i suggeriments. En perfecte dialecte napolità, organitzava, manava, movia els extres, el punt de vista, l'angle de la càmera; i si no estava convençuda d'una determinada escena, fingia refer-la segons els seus punts de vista.[2] | » |
Sinopsi[modifica]
Assunta Spina està compromesa amb un carnisser anomenat Michele Boccadifuoco, però també és festejada per Raffaele, a qui Assunta es nega sense dubtar-ho. Per venjar-se, Raffaele envia una carta anònima a Michele dient que la seva xicota quan treballa es consola amb una altra persona. Per tant, Michele decideix portar Assunta Spina a Nàpols trobant-li feina a una bugaderia propera a la seva carnisseria. L'aniversari d'Assunta, el seu xicot Michele la porta a Posillipo però ell no li dona molta atenció, fins que no arriba Raffaele. Malgrat tot, decideix ballar amb Raffaele i el drama surt a l'escenari: Michele, encegada per la ira, colpeja Assunta i posteriorment és arrestat. Durant el judici, declara per salvar-lo, afirmant que Michele no la va pegar, però el jurat no la creu. Michele és condemnada a dos anys. Assunta decideix llavors acceptar la proposta del vicerector Federigo Funelli, per garantir que Michele es quedi a la presó més propera a Nàpols o esdevingui el seu amant. Des de la presó, Michele continua escrivint cartes a Assunta, però mai no li respondrà. De fet, Assunta s'adona que ja no està enamorada de Michele. Al cap d'un any i mig, Boccadifuoco és alliberat i va immediatament a buscar la seva xicota al safareig, però en adonar-se que Assunta ja no té sentiments per ell sinó per un altre, surt i mata a Federigo, del qual Assunta, que va ser el seu amant temps, s'havia enamorat. Aleshores Assunta es declara culpable del delicte que no ha comès davant la policia.
Repertiment[modifica]
- Francesca Bertini - Assunta Spina[3]
- Gustavo Serena - Michele Boccadifuoco
- Carlo Benetti - Don Federigo Funelli
- Luciano Albertini - Raffaele
- Amelia Cipriani - Peppina
- Antonio Cruichi - Pare d'Assunta
- Alberto Collo - Oficial
- Alberto Albertini
Altres versions[modifica]
El 1929 la trama d' Assunta Spina va inspirar una nova pel·lícula dirigida per Roberto Roberti.[4] Una altra fou produïda el 1948, dirigida per Mario Mattoli, i protagonitzada per Anna Magnani i Eduardo De Filippo.[5]
Restauració[modifica]
La pel·lícula fou restaurada per la Cineteca di Bologna en col·laboració amb el Museu nacional del cinema de Torí, aquesta edició restaurada és disponible en DVD el 2015 com a part de la col·lecció "Cinemalibero" de la Cineteca di Bologna.[6][7]
Referències[modifica]
- ↑ «Napoli nel Cinema: Assunta Spina».
- ↑ Vittorio Martinelli, Il cinema muto italiano. I film della Grande Guerra. 1915, vol. I, Nuova ERI, Torino, 1992.
- ↑ «Francesca Bertini – Women Film Pioneers Project». Arxivat de l'original el 2018-12-23. [Consulta: 5 octubre 2018].
- ↑ Assunta Spina, 1929 a bfi.org
- ↑ Camhi, Leslie «New York Times: Assunta Spina». NY Times [Consulta: 31 juliol 2008]. Arxivat 14 de novembre 2007 a Wayback Machine. «Còpia arxivada». Arxivat de l'original el 2007-11-14. [Consulta: 29 desembre 2021].
- ↑ Assunta Spina
- ↑ Tempio del Video.
Bibliografia[modifica]
- Giorgio Bertellini: Italy in Early American Cinema: Race, Landscape, and the Picturesque. Indiana University Press, 2010, ISBN 978-0-253-22128-5, S. 87–90, 312, 368, 400, 407, 422.
- Gian Piero Brunetta: The History of Italian Cinema: A Guide to Italian Film from Its Origins to the Twenty-first Century. Princeton University Press, 2009, ISBN 978-0-691-11988-5, S. 7, 45, 49, 51, 53f., 364.
- Giuliana Bruno: Streetwalking on a Ruined Map: Cultural Theory and the City Films of Elvira Notari. ACLS Humanities E-Book. Princeton University Press, 1993, ISBN 0-691-02533-9, S. 30–31, 110, 299, 405.
- Marga Cottino-Jones: Women, Desire, and Power in Italian Cinema. (= Italian and Italian American Studies). Verlag Palgrave Macmillan, 2010, ISBN 978-0-230-10548-5, S. 4, 20, 29, 35, 64–65, 74, 139, 247.