Edith Evans

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
30x-Movie.png
P culture.svg
Edith Evans
Dame Edith Evans Allan Warren.jpg
Nom real: Edith Mary Evans
Naixença: 8 de febrer de 1888
Londres, Anglaterra
Defunció: 14 d'octubre de 1976 (als 88 anys)
Cranbrook, Anglaterra
Origen: Regne Unit britànica
Cònjuge/s: George Booth (1925-1935)
Globus d'Or
Millor actriu - Drama
1968 - The Whisperers
Premis BAFTA
Millor actriu britànica
1968 - The Whisperers
Festival de Berlín
Millor actriu
1967 - The Whisperers

Pàgina sobre Edith Evans a IMDb

Dame Edith Mary Evans DBE (Pimlico, Londres, 8 de febrer de 1888 - Cranbrook, Kent, 14 d'octubre de 1976) va ser una actriu britànica.

Ha aparegut a moltes pel·lícules, interpretant papers de senyores aristocràtiques, entre les quals les més famosas són Lady Bracknell a La importància de ser franc (en escena i en la pel·lícula de 1952) i Miss Western a Tom Jones de 1963.

Biografia[1][modifica | modifica el codi]

Nascuda a Londres, d'Edward Evans i Caroline Ellen Foster, estudia a St. Michael's Church of England, Pimlico, abans de seguir un aprenentatge als 15 anys com a modista.

La seva primera aparició en escena és amb el paper de Viola a La nit de reis l'octubre de 1910. El 1912, es fixa en ella el productor William Poel que li proposa el seu primer contracte professional l'agost del mateix any, al paper de Gautami de Sakuntala, un clàssic hindú del segle VI, després com a Cressida a Troilos i Crèssida a Londres i a Stratford-upon-Avon.

Durant la seva carrera que s'estén 60 anys, interpreta més de 150 papers incloent nombroses obres de William Shakespeare, William Congreve, Henrik Ibsen, William Wycherley, Oscar Wilde, i autors contemporanis com Enid Bagnold, Christopher Fry i Coward. De Shaw, crea Back to Methuselah el 1923, The Apple Cart el 1929 i The Millionairess el 1940. Entre els seus èxits, Millamant a The Way of the World (1924), Rosalind a As You Like It (1926 i 1936), la dida a Romeo i Juliet (1932, 1934, 1935, i 1961), i sobretot Lady Bracknell a La importància de ser franc (1939).

El 1964, apareix en la recuperació de Hay Fever (Judith Bliss) de Noel Coward, escenificació del mateix Coward, al Royal National Theatre.

Filmografia[2][modifica | modifica el codi]

placa commemorativa a la seva casa a Londres

Edith Evans va fer també nombroses aparicions a la televisió.

Premis i nominacions[3][modifica | modifica el codi]

Premis[modifica | modifica el codi]

Nominacions[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «biografia de Edith Evans». The New York Times.
  2. «filmografia de Edith Evans». The New York Times.
  3. «Edith Evans, premis». The New York Times.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

Portal

Portal: Cinema

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Edith Evans Modifica l'enllaç a Wikidata