Katharine Hepburn
| Katharine Hepburn | ||
|---|---|---|
Katharine Hepburn a Stage Door Canteen (1943) |
||
| Nom real: | Katharine Houghton Hepburn | |
| Naixença: | 12 de maig de 1907 Hartford |
|
| Defunció: | 29 de juny de 2003 (als 96 anys) Old Saybrook, Connecticut |
|
| Nacionalitat: | ||
| Cònjuge/s: | Ludlow Ogden Smith (1928-1942) | |
| Premis Oscar | ||
| Millor actriu 1933 - Glòria d'un dia 1967 - Endevina qui ve a sopar 1968 - The Lion in Winter 1981 - On Golden Pond |
||
| Premis Emmy | ||
| Millor actriu 1975 - Love Among the Ruins |
||
| Premis BAFTA | ||
| Millor actriu 1967 - Endevina qui ve a sopar 1968 - The Lion in Winter 1981 - On Golden Pond |
||
|
|
||
| Fitxa a IMDb | ||
Katharine Houghton Hepburn, més coneguda com Katharine Hepburn (Hartford, Connecticut, 12 de maig de 1907 - 29 de juny de 2003) va ser una actriu nord-americana. L'Acadèmia de les Arts i de les Ciències de Hollywood li reconeixia el seu treball amb dotze candidatures i quatre Oscar, una xifra encara no igualada per cap actriu per al paper principal. Una llegenda de la pantalla amb una carrera de més de setanta anys, àmpliament reconeguda pel seu enginy intel·ligent i independència feroç.
La vida i la carrera de Katharine Hepburn són llegendàries. La seva trajectòria comença en una família extraordinària, rodejada per una aurèola de misteri i tragèdia. Les relacions tumultuoses que va mantenir amb Howard Hugues, John Ford i, sobretot, amb Spencer Tracy van deixar fascinat el públic.
Taula de continguts |
[modifica] Biografia
El seu pare, Thomas Norval Hepburn, era un respectat uròleg i cirurgià, la seva mare es deia Katharine Martha Houghton, i fou una de les primeres feministes del país.[1] La parella va criar els seus sis fills, Kate era la segona, d'una manera gens ortodoxa, en una atmosfera de completa llibertat i amb gran influència de l'esport.
[modifica] Relació amb Spencer Tracy
L'actriu va ser protagonista d'una discreta i apassionada relació sentimental de més de 30 anys amb Spencer Tracy, un home catòlic i conservador amb qui semblava que no havia d'encaixar. Van formar parella també a la pantalla en nou pel·lícules, moltes d'elles obres mestres de la comèdia: Woman of the Year (1942), Without Love (1945), The Sea of Grass (1947), State of the Union (1948), Adam's Rib (1949), Keeper of the flame (1943), La Pat i en Mike (1952), Desk Set (1957) i Endevina qui ve a sopar (1967).
[modifica] Oscars
Hepburn va aconseguir el primer Oscar el 1933 per Glòria d'un dia. La resta li arribarien ja a la maduresa artística, no arribant el segon fins el 1967 per Endevina qui ve a sopar, una pel·lícula especial perquè Spencer Tracy moriria poques setmanes després d'acabar-ne el rodatge. Hepburn sempre deia que era l'únic film que no havia pogut veure mai, a causa del record del que havia estat el seu company durant dues dècades.
Un any després va repetir premi amb The Lion in Winter, un drama d'època amb Peter O'Toole de coprotagonista. El seu darrer Oscar el va obtenir el 1982 per On Golden Pond, la darrera pel·lícula de Henry Fonda.
El seu delicat estat de salut (patia Parkinson) la va fer retirar del cinema l'any 1994 sent el seu darrer treball Love Affair.
[modifica] Més que una actriu
Elegant, espiritual però autoritària, va prefigurar el feminisme sense necessitat de militar. Les seves pel·lícules parlaven per a ella. Fora dels cànons, el seu caràcter tossut la va dur a canviar l'ideal de bellesa femenina que imperava al Hollywood dels anys 30 i 40 fins al punt de ser qui va popularitzar a la pantalla gran que les dones portessin figurativa i literalment els pantalons. Segurament la suma d'un físic fora dels cànons imperants al Hollywood daurat i una personalitat també fora de les pautes més convencionals va enamorar alguns dels homes més cobejats del setè art del segle passat com ara els directors John Ford i George Stevens, magnats del cinema com Howard Hughes, i actors com Spencer Tracy.
Es vantava de no haver-se sotmès mai a les exigències de la totpoderosa indústria del cinema, que la volia canviar. Ella va ser fidel a allò que creia fins al final, mantenint-se sempre al marge dels grans corrents. El seu amic, el realitzador Frank Capra, va dir d'ella: "Hi ha dones i a més hi ha la Kathe. Hi ha actrius i actrius, i a més hi ha Hepburn".
[modifica] Filmografia
- A Bill of Divorcement (1932)
- Cap a les altures (Christopher Strong) (1933)
- Glòria d'un dia (Morning Glory) (1933)
- Little Women (1933)
- Mística i rebel (1934)
- The Little Minister (1934)
- Cors trencats (Break of Hearts) (1935)
- Somnis de joventut (Alice Adams) (1935)
- La gran aventura de Sylvia (Sylvia Scarlett) (1935)
- Maria Estuard (Mary of Scotland) (1936)
- Una dona es rebel·la (A Woman Rebels) (1936)
- Olívia (Quality street) (1937)
- Dames de teatre (1937)
- Quina fera de nena! (1938)
- Holiday (1938)
- The Philadelphia Story (1940)
- Woman of the Year (1942)
- Keeper of the Flame (1942)
- Stage Door Canteen (1943)
- Dragon Seed (1944)
- Without Love (1945)
- Undercurrent (1946)
- The Sea of Grass (1947)
- Song of Love (1947)
- State of the Union (1948)
- Adam's Rib (1949)
- La reina d'Àfrica (The African Queen) (1951)
- La Pat i en Mike (Pat and Mike) (1952)
- Bogeries d'estiu (Summertime) (1955)
- Faldilles d'acer (The Iron Petticoat) (1956)
- The Rainmaker (1956)
- Desk Set (1957)
- De sobte, l'últim estiu (Suddenly, Last Summer) (1959)
- Long Day's Journey Into Night (1962)
- Endevina qui ve a sopar (Guess Who's Coming to Dinner) (1967)
- The Lion in Winter (1968)
- The Madwoman of Chaillot (1969)
- The Trojan Women (1971)
- A Delicate Balance (1973)
- Rooster Cogburn (1975)
- Olly, Olly, Oxen Free (1978)
- On Golden Pond (1981)
- Grace Quigley (1985)
- Love Affair (1994)
[modifica] Referències
[modifica] Enllaços externs
- Katharine Hepburn a Internet Movie Database (anglès)
- Katharine Hepburn a Internet Broadway Database (anglès)
- Katharine Hepburn a TCM Movie Database (anglès)
- Katharine a Allrovi (anglès)
- Katharine Hepburn a Find A Grave (anglès)
- Katharine Hepburn Online Lloc web no oficial de fans amb galeria de fotografies.